Fer anys és una sensació especial i emotiva. Tantes passes fetes des d'aquell desembre congelat del 63. Tants somriures. Tantes persones estimades. Tantes vivències. Tanta gent que has conegut. Tanta gent que queda per conèixer. Complir anys és progressar en el coneixement de la vida i les persones. És adonar-te que encara hi ha coses que no pots entendre, que encara queda massa per aprendre, i molt per oferir. Regals? No imagino millor regal que la felicitació d'aquells que t'estimen. O un poema que parli d'obrir finestres.
"No t'ennueguis amb records. Set claus
barren set portes. Saps prou bé què hi ha
darrera cadascuna per tornar-hi
amb el pretext d'enyors o negligències.
No s'esmena la vida ja viscuda
i aquest crepuscle de balaix desvetlla
noves veus que vulneren tots els límits.
Guarda la trista borra dels secrets
al fons obscur de qualsevol butxaca.
Que no t'exclogui el vent dels seus combats
ni la mar dels seus ocis. Per colrar-te
de nou la pell hauràs d'obrir finestres.
No sentis massa pietat de tu.
Llença les claus i aprèn-te més encara".
Miquel Martí i Pol. Set poemes d'aniversari
per cert, felicitats pels dos anys del bloc (si no vaig errat)
ResponEliminaQue es facin un petó, que es facin un petó!!!
ResponEliminaBenvolgut Albert, penso que ja en són tres. Vaig obrir el bloc el desembre del 2006. Ha passat molt de temps i aquí estem. Persevarança? Obstinació? Ves a saber. Senzillament, coses a dir.
ResponEliminaEm penso que aquests poemes van ser escrits quan feia set anys que era malalt. Parla del seu jo poètic, que li queden forces i que lluitarà. Desitja sobreviure a la malaltia, doncs ha passat set anys d'amargura i dolor que desitja superar. El silenci és la manera que l'autor pren per assumir-ho. Vol estar tranquil.
ResponElimina