13D2009

Avui escoltarem opinions per a tots els gustos. El que més es comentarà serà el percentatge de participació. La mateixa xifra serà per uns el senyal d'un caminar cap un nou horitzó, mentre que per altres indicarà tot el contrari. La xifra serà idèntica, però tindrà mil i una lectures. De fet, avui ja he pogut sentir algunes opinions ben curioses. D'una banda, la d'aquells que desmereixen el resultat per l'index de participació. És clar que aquesta visió topa frontalment amb la contundència de la pobre xifra de participació en altres consultes que han comptat amb l'aparell de propaganda de tots els partits, mitjans econòmics, espais de propaganda, altaveus televisius, etc. Tot per assolir el més aviat justet 40% de la consulta sobre la Constitució Europea, per exemple. Després venen les opinions dels que suposadament defensen les nostres ambicioses institucions. Un bon exemple és la "descafeinada amb sacarina" lectura del nostre president, o la cínica lectura del seu paladí bocamoll. És ben curiós la grima que senten aquests personatges per l'independentisme, quan precisament a saber on serien sense els independentistes que els van col.locar a la cadira on seuen avui. Després està també una colla de personatges curiosos. Així, trobes algún alcalde catapultat a la "fama" gràcies a una proposta que va impulsar un altre. Algún desesperat hipòcrita que només busca salvar els mobles ara que s'acosten eleccions. Els que critiquen i exclouen els partits, sense adonar-se que si no participen els partits és difícil mobilitzar la gent. Els que es barallen, els que posen pals a les rodes, els que sumen, els que diuen que això és dividir. En fi, un escenari engrescador.

Que tot això no es faci perdre de vista el més important: Qui ha de pendre nota del significat de la consulta ja ho ha fet, que participar en una consulta i deixar opinar a la gent és l'essència de la democràcia, que no s'ha de ten ir por, que els que afirmen que "no és vinculant" saben que no cal vincular per agafar força, que a Catalunya hi ha una remor de fons, que l'ànsia electoral  i massa pressa ens pot fer derrapar.