En aquests moments és el que ha d'estar pensant el govern espanyol. S'ha demostrat un cop més que Espanya és inútil per resoldre cap conflicte amb Marroc, i que sempre pesa més la balança comercial que els drets humans. Hi ha massa interessos en joc. El paper d'Espanya amb el poble sahrauí ha estat sempre ben penós. Ho dic per aquells que diuen sentir-se tan orgullosos del seu D.N.I. Personalment no sento aquest orgull i tinc bastants motius. Em fa vergonya l'oblit històric i l'incompliment vers el poble sahrauí per part d'Espanya i governi qui governi. L'oblit i la hipocresia vers una gent que un dia van portar un D.N.I. com el meu. Ja veus. Millor que mai t'hagis de trobar en el cas, perquè està clar que davant la teva llibertat o la dels teus fills, primer serà la balança comercial i els interessos polítics. Incompetents, hipòcrites, i ara manipuladors. Davant la seva incapacitat per plantar cara la nova estratègia és pressionar a l'activista saharauí. Un espectacle de finesa diplomàtica. Sempre és més fàcil pressionar una dona fràgil que porta dies fent vaga de fam que intentar recuperar la via diplomàtica amb Marroc sense arronsar-se. El problema és que aquesta no és una dona qualsevol. És una dona de mirada profunda i decidida. Una dona de fortes conviccions. Premiada de manera reiterada amb el Premi dels Drets Humans Robert F. Kennedy (2008), el Solidar Silver rose Award (2007), Premio al coraje civil (2009), nominada al Nobel de la Pau. Per això no saben que fer i ho tenen magre. Tot plegat, posa de manifest el fracàs dels discursos "d'aliança de civilitzacions", el fracàs del diàleg entre pobles i cultures, el fracàs de la política d'aparador del senyor Zapatero. Fer discursos amb belles paraules és fàcil, però després tornem al possibilisme de sempre.
El problema d'Espanya amb Haidar és que no saben que fer, perquè no hi ha res més tossut que la consciència i les conviccions.
El problema d'Espanya amb Haidar és que no saben que fer, perquè no hi ha res més tossut que la consciència i les conviccions.
Neus:
ResponEliminaHas encertat de ple.
Neus, que proposaries fer al respecte amb la Sra.Haidar i el conflicte obert. Em sembla molt maco el teu discurs, però que proposes? No em serveix la resposta: el Sr.Moratinos sabrà al respcte..... Que faria la Sra. Serra o el que és el mateix CDC?
ResponEliminaBenvolgut anònim, el primer que has de fer quan demanes respostes concretes és identificar-te. Tot i així, et puc dir el que penso jo -no el que pensa o farà CDC, eh?. Vagi per davant que no sóc diplomàtica, per tant, només puc oferir solucions de sentit comú. Crec que Espanya queda molt mal parada si accepta el clar desafiament de Rabat que posa en joc la política de prevenció de la immigració il.legal i la inseguretat. Penso que és una amenaça molt greu. Crec sincerament que Espanya està fracasant en la negociació bilateral. Ha d'exigir a marroc que deixi tornar a l'activista i, abans de tirar la tovallola, buscar la implicació de l'UE i de l'ONU si cal. La Sra. Haidar té dret a tornar a casa seva i les lleis l'amparen.
ResponEliminaesric amb tu Neus i crec que cada dia mes malgratens pensem que com alcaldessa serias brillant
ResponEliminaQuin brillu aquest anònim. Malgratens i malgratensas. A més ja no caldria posar llums de Nadal... el teu brillu ens enlluernaria.
ResponEliminaTu si que tens brillo. Es veu d'una hora lluny.
ResponEliminaSi, alguns teniu el brillo de la mala baba. Us sap greu que parlin bé de la gent?. Doncs a mi em sembla que està molt bé donar ànims als que tenen il.lusions en fer coses per Malgrat. Avui fer política a Malgrat és difícil, ni la Neus ni cap altre portaveu a l'oposició ho té fàcil i és de mèrit que segueixin endavant.
ResponElimina