NO. LES COSES NO ES FAN AIXÍ

Com diu la meva mare “les coses no es fan així”. Lamentablement, els governants de Malgrat segueixen reproduint pràctiques i maneres de fer que no tenen cap sentit avui dia. Els projectes no es poden improvisar, i menys quan parlem d’invertir diners públics. La notícia que publica  la web municipal ens indica clarament com es fan les coses a Malgrat. Ara resulta que la flamant Línia 4 estrenada el passat setembre canvia el recorregut i fa algunes millores en les parades amb “la voluntat de donar millor servei a la ciutadania”. 

No. Les coses no es fan així. Els ho vam dir al ple  del 2 de setembre de 2010, i us recomano fer una lectura de l'acta del ple que trobareu a la mateixa web municipal, perquè ofereix una visió molt oportuna de com fem les coses uns i de com responen els altres. A dia d'avui encara espero que em siguin lliurats els estudis previs del servei tot i el compromís de la Sra. Alcaldessa. Conclusió: Estudi? Què és un estudi?. No hi ha cap estudi. Quan les coses es fan amb una evident manca d’anàlisi, manca d’estudi de necessitats, manca d’informes, passa això. Quan s’improvisa, quan es prenen decisions amb interrogants, quan es desvesteix un sant per vestir-ne un altre, quan no s’admeten suggeriments, passa això. Us deixo un apunt de la meva intervenció al ple de setembre de 2010 sobre la supressió del bus escolar al Marià Cubí i la nova Línia 4. El temps té això. T'acaba donant la raó.

"La Sra. Serra expressa la seva preocupació per aquesta manera tan singular de tirar endavant aquest projecte per part de l’equip de govern, recordant que el tema de la inquietud de les famílies davant una possible supressió del transport escolar al CEIP Marià Cubí, el va posar CiU sobre la taula, en el Ple del mes de juny, contestant la Sra. Alcaldessa que tenia intenció de parlar d’aquest tema en una reunió que estava convocada pel dilluns següent; que s’hi treballava des de feia temps; que els autocars Marès s’havien fusionat amb Transports Pujol, havent plantejat suprimir el transport extraescolar per integrar-lo en el transport urbà; que l’empresa estava acabant de perfilar l’estudi; que aquest servei integral podia ser subvencionat i que aquesta reconversió donaria servei el col·legi i a la gent del barri, amb un cost d’uns 22.000 €, indicant que, en l’anunciada reunió, la Sra. Alcaldessa es va comprometre a lliurar-los els estudis amb els que es basava la supressió del servei de transport escolar i la creació d’aquesta nova línia, havent-ho recordat en el Ple del mes de juliol i en el Ple del mes d’agost, en el que se’ls va dir que era qüestió de quinze dies, resultant que, el conveni es va aprovar a la Junta de Govern, del 19 d’agost, i avui es porta a ratificar, sense que ningú els hagi lliurat cap estudi ni els hagi explicat els termes d’un conveni sobre el que caldria fer alguns aclariments, atès que hi ha coses que poden ser interpretades de moltes maneres, estant oberts a una convocatòria perquè els ho expliquin, pensant que el discurs del Sr. Rodríguez ha estat incoherent, ja que, d’una banda, ha dit que feia temps que s’estudiava el tema del transport urbà i que des de la fusió de Marestrans i Transports Pujol, es va començar a parlar de canviar la ruta i, d’altra banda, ha dit que comencen amb prudència per veure l’acceptació que té, el que vol dir que no s’ha fet cap estudi per saber la demanda que hi ha del servei ni la seva viabilitat, contraposant, aquesta falta de rigor amb la posada en funcionament del servei d’autobús hospitalari, en el que es va fer un sondeig bastant acurat, demanant al mateix hospital quants usuaris de cada població hi anaven, quants viatges feien cada dia, les hores de les analítiques, les hores puntes, etc.., considerant que l’expedient de la posada en marxa d’un servei ha de contenir un mínim de dades en les que recolzar-se a l’hora de prendre una decisió, resultant que, en aquest cas, no sembla que la voluntat sigui obtenir el suport al que es proposa, - ja que, altrament, s’explicarien les coses -, sinó que es pensa que se’n pot prescindir. Continua dient que CiU també està per millorar el transport urbà, havent apostat ja - quan formaven part del govern- , per posar en marxa, tant el bus hospitalari com el servei de bus als càmpings, veient en aquesta proposta la voluntat d’aglutinar una sèrie de serveis existents per donar resposta a una necessitat, que hauria d’estar reflectida en l’estudi que tenen demanat, tractant-se d’un servei que es posa en funcionament amb una certa improvisació i manca de rigor, en tant que el dimarts comencen les escoles i tot just ahir es va fer públic l’inici d’aquest servei, el que fa pensar que ha estat una decisió presa d’una manera precipitada, en un tema en el que hi ha interessos contraposats, concloent que, en matèria de serveis públics les coses s’han de fer d’una altra manera,..........".

REFLEXIÓ

"El pressupost ha d'equilibrar-se, el Tresor ha de ser reaprovisionat, el deute públic ha de ser disminuït, l'arrogància dels funcionaris públics ha de ser moderada i controlada, i l'ajuda a altres països ha d'eliminar-se perquè Roma no vagi a la fallida. La gent ha d'aprendre novament a treballar, en lloc de viure a costa de l'Estat".

Dita de Marcus Tullius Cicero (escriptor, filòsof i polític romà), realitzada l'any 55 a.c.


Si fem l'exercici de l'eliminar la referència històrica podem comprovar que la dita podría ser ben actual. Sembla que el pas del temps no ens ensenya i que no aprenem dels errors. Per això és tan important la història i rellegir els clàssics. Quantes coses podem aprendre.

EL CANVI POSITIU QUE MALGRAT NECESSITA

La veritat és que fa cert temps vaig encetar unes reflexions parlant del “canvi positiu que Malgrat necessita”, però no em volia quedar només en la frase. El meu objectiu era anar més enllà i intentar parlar també de com arribar entre tots a fer aquest canvi positiu. De fet, el que no vol dir “canvi positiu” és que  uns tinguem la veritat absoluta, ni que siguem millor que ningú. ni que els canvi que proposo el puguem fer sols. A vegades, les coses s’entenen o es volen entendre així, però el concepte és molt més complex.

El que volem dir és que intentem fer propostes diferents i, sobretot, parlem de trencar certes inèrcies que s'han instal·lat a Malgrat durant massa temps  i que són les que en gran part ens han portat a l’estancament actual, a l'ofegament en tots els sentits. Parlar de canvi positiu vol dir que no ens resignem a acceptar allò que no ens agrada i aspirem a fer les coses de forma diferent. La nostra idea de “canvi positiu” arrenca d'entrada d’una manera i un concepte de governar diferent a l’actual que es pugui notar des del primer dia. La gent sabrà que és un govern amb CIU i que és un govern sense CIU. Penso que això d'alguna manera ja ho han pogut comprovar els malgratencs. Avui mateix al passar pel carrer de Mar i veure com avancen les obres de rehabilitació de la Torre de Can Sala ho he pensat. Què hagués passat si el debat de la rehabilitació de la Torre s'hagués produït aquest mandat?. Certament, a reivindicació de la Torre va ser un clam col·lectiu. Sí, però també ha estat un clam col·lectiu  la modificació del projecte de la riera a Can Feliciano. Què hagués passat?. Els ciutadans van posar la veu. Cert. Però altres vam posar el convenciment i la coherència agradi o no.

I el propòsit no pot ser altre que marcar aquesta diferència en tots els àmbits. Fer que es noti també al paisatge quotidià de Malgrat. Nosaltres no volem un Malgrat convertit en un municipi diluït, sense cap tret de personalitat que el faci distingible. Volem que viure a Malgrat tingui un valor diferencial propi i reivindiquem la personalitat de Malgrat. Volem un Malgrat amb una personalitat forta i singular, un Malgrat amb projecció pròpia. Massa sovint mirem al voltant de forma acomplexada i negativa, ignorant les nostres virtuts com a poble i els potencials que tenim com a col·lectiu. 

Però per això és important que qui governa transmeti confiança i respecte pel que som i el que hem estat com a poble, que aposti de forma clara i contundent pel coneixement de la història i la tradició, pel manteniment i la conservació dels punts de referència comuns que tenim, a l’hora que impulsa i aposta per projectes de futur. Mantenir la personalitat viva d'un poble és vital , aprofundir en el nostre coneixement de la realitat, però també en l’assumpció dels trets històrics i les tradicions que ens són pròpies. 

És necessari també apostar de forma decidida pel dinamisme social i econòmic. Hem d’aprendre a valorar molt més el paper del nostre comerç, dels nostres empresaris, dels nostres pagesos, de la gent que munta petits negocis i fan que Malgrat tingui vida. Sense el seu dinamisme, sense el seu caràcter emprenedor la nostra personalitat com a poble queda coixa i l’activitat als nostres carrers queda buida. És responsabilitat de l’administració facilitar les coses per garantir el manteniment de l’activitat econòmica, perquè sense aquesta activitat no hi ha poble, perquè aquesta també és una manera de fer política per les persones.

I necessitem lluir èxits col·lectius. Som capaços de crear serveis i infraestructures potents i de futur, de plantejar el repte d’una nova façana marítima que posi en valor i converteixi en un símbol un dels nostres principals recursos, el mar i la platja. Un projecte plantejat des de la suma, que no sigui imposat per una majoria, sinó que surti de l’ànima, l’energia i la confiança en el futur dels mateixos malgratencs i malgratenques. Sincerament, penso que Malgrat és capaç de fer-ho. És capaç de fer el tomb, d'impulsar el canvi i projectar-se decididament cap al futur.

MALGRAT: PAS ENRERE EN PROMOCIÓ TURÍSTICA

Malgrat de Mar apareix aquests dies als mitjans per dues notícies relacionades amb el turisme i la promoció turística. D’una banda, s’ha fet pública la voluntat del govern malgratenc d’abandonar el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme. D’altra banda, l’alcaldessa i regidora de turisme de Malgrat, Conxita Campoy, reconeix que la iniciativa de promocionar el municipi entre els treballadors del Ministeri de Defensa, projecte  ideat i impulsat per Malgrat, no ha obtingut cap resultat ni ha estat precisament un èxit. El fracàs de la iniciativa es justifica des de fonts municipals dient que s’han adonat que hi ha molta competència i que potser no es va plantejar prou bé.

Aquesta informació contrasta amb una altra que apareix al mateix temps als mitjans de comunicació, i és que l’esforç de la comarca i del Consorci de Promoció Turística per a la implantació del segell de qualitat SICTED (Sistema Integral de Qualitat Turística Espanyola en Destinació) ha fet que la destinació turística Costa de Barcelona - Maresme hagi quedat finalista en els primers premis SICTED que s’han convocat a nivell estatal. Costa de Barcelona - Maresme ha estat la única destinació de Catalunya que ha aconseguit un reconeixement en els premis “Destino SICTED 2010”.

Tot això porta a una interessant reflexió sobre la necessitat de coordinar polítiques i esforços per assolir objectius com la promoció turística. En definitiva, aconseguir una planificació estratègica efectiva i operativa, aprofitant els recursos del conjunt del territori a través de la implicació de tots els agents econòmics i socials des d’una perspectiva comarcal sembla ser molt més efectiu. 

L’exemple de Malgrat és evident. Es van invertir com a mínim 7.000 euros –sense comptar els recursos humans, el cost dels viatges de la regidora i la tècnica a Madrid, o el temps que es va dedicar a preparar la tramesa- en promocionar Malgrat de Mar com a destinació entre els empleats del Ministeri de Defensa. Una idea o proposta que Malgrat va liderar pel seu compte i que ha obtingut un nul resultat. 

Per contra, l’objectiu del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme és consolidar la comarca del Maresme com a destinació turística de qualitat i les accions que promou van dirigides a donar a conèixer la variada oferta turística de la nostra comarca a nivell nacional i internacional. El Consorci treballa amb diferents agents, crea nous productes turístics i planifica noves estratègies i projectes. Precisament, el treball per projectes és cada vegada més comú a qualsevol tipus d'organització. Les claus perquè aquests esdevinguin projectes d'èxit radica principalment en un disseny acurat i una planificació realista, que afavoreixi l'assoliment dels objectius proposats.

El cost de participació al Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme per l’Ajuntament de Malgrat és inferior a la quantitat invertida en el la promoció del seu paquet turístic a Defensa. La conclusió és obvia. La suma d’esforços és molt més efectiva, econòmica i eficaç. La coordinació és avui més necessària que mai, sobretot en temps de dificultats financeres per les administracions. La visió territorial també és essencial si realment treballem tots per un turisme de qualitat, per posar en valor el nostre paisatge i els nostres recursos. Segurament alguns aspectes de la gestió es poden millorar, però en un moment que el Consorci de Promoció Turística està integrat per 30 municipis de la comarca no sembla que desmarcar-se del treball planificat i coordinat sigui una solució. Penso que el fet de formar part del Consorci de Promoció Turística ofereix a Malgrat importants possibilitats en les polítiques de promoció i gestió turística. Permet establir vincles privilegiats amb la resta d’oferta del territori i és un element important per crear sinèrgies entre les diferents ofertes turístiques i entre els diferents sectors econòmics del municipi i de la comarca. 

(Article publicat a Maresme360)