"No vaig tardar molt en saber que la llengua catalana era la meva pàtria, fou quan ells deien que nosaltres mai no n'haviem tinguda i que la seva havia estat sempre la nostra. La llengua és el tresor que mai no m'abandona, que és amb mi allà on jo sigui, que conforma la meva manera d'entendre el món, que és l'essència que m'identifica. És la meva pàtria". Carme-Laura Gil
Preciós escrit publicat avui al bloc de la Carme-Laura Gil. De tant en tant, val l apena donar-hi un cop d'ull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada