DES DE LA CÀMERA DEL PLE II

El 5è punt portava a aprovació la declaració de ruïna de les edificacions del carrer Castell 23-24. D'entrada, la proposta pretén millorar espais i l'estètica del nostre poble, però cal dir que la qüestió també és de disciplina urbanística, es tracta de declarar ruïnosa una edificació en mal estat, amb un propietari que va morir l'any 78, i uns hereus desconeguts. Sembla que fa anys que no es paga l' IBI. Sovint, costa entendre que una situació s'abandoni d'aquesta manera quan l'administració té eines per resoldre, però també som conscients de les dificultats que comporta la declaració de ruïna d'un edifici, sobretot pels diferents interessos públics i privats que poden col·lisionar. El nostre vot va ser favorable.

El Ple també va resoldre l'expedient sancionador per infracció de la normativa de tinença de gossos potencialment perillosos. Alguns pensen que aquests temes no cal portar-los  Ple, però considero que és una manera també d'informar als ciutadans de l'aplicació de les normatives. El nostre vot va ser favorable. 

El punt que va provocar la discussió més absurda. La Moció dels G,M, d'ERC, CIU i ICV-EUAiA per l'adhesió a l' Ajuntament de Malgrat a l' Associació de Municipis per la Independència. Aquí la intervenció de l' alcaldessa va ser molt desafortunada, incoherent i poc democràtica. El seu discurs va mostrar una confusió absoluta entre la institució, el govern i el Ple. De fet, no deixa de resultar una paradoxa que al Ple de novembre la pròpia alcaldessa i altres membres del PSC vagin votar a favor de l'adhesió i que de cop decideixin fer el contrari. De fet, la seva actitud em va semblar d'una frivolitat absoluta. Des de CIU pensem que tot moviment associatiu enforteix la democràcia i que el món municipal té molt a dir en la construcció  del país. La moció es va aprovar per majoria, 9 vots de CIU, ERC i ICV-EUA.  

Finalment, es va preguntar al govern sobre el criteri pel que es requereix a uns veïns sota amenaça de sancions en relació a unes pancartes per les que protesten per les obres que vol fer l'Ajuntament al seu carrer. La pregunta es va fer, perquè estem cansats de la forma de mesurar les coses en funció de les persones i els fets. Els Srs. "Indignats" van ocupar Can Feliciano el mes de juny, van penjar pancartes i es van manifestar sense que hi hagi constància de que es fes cap requeriment  ni es sol·licités cap autorització. És clar, els "indignats" els van fer molta gràcia i es van voler fer els simpàtics. Ui!, la Sra. Alcaldessa és la primera indignada!. Com si no portés 20 anys vivint del càrrec i contribuint a fer créixer la bombolla que critica el moviment. Va quedar clar que si caus simpàtic pots incomplir les ordenances. 

També vam preguntar si s'ha previst la substitució del càrrec de confiança del PP ara que estarà de baixa de maternitat. Resposta inaudita. El PP pot demanar "1, 2 i els que vulgui de càrrecs de confiança". Es veu que els interessos del poble en aquest cas queden a un segon pla. 

La pregunta sobre la ciutat sanitària també va obtenir una respost sarcàstica, i va provocar un diàleg del gènere absurd. "NO sabem res, és privat. Però vostès ho duien al programa, no?. Sí, perquè és públic. Doncs és públic o privat?. Hi ha un tanatori que vostès van demanar. Nosaltres no hem demanat cap tanatori. El volen o no el volen?". En fi, a vegades fa por la gent que ens mana.