EL CANVI POSITIU QUE MALGRAT NECESSITA

El setembre ha estat molt negatiu pel que fa a l'atur al Maresme. La taxa d'atur s'ha tornat a situar per sobre del 15%. Concretament, el mes de setembre s'ha tancat amb un augment de 439 persones desocupades i una taxa d'atur del 15,13%. Segons el Report d'atur que elabora mensualment l'Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, a la comarca hi ha 34.216 persones sense feina. Malgrat de Mar es col.loca entre els municipis amb una taxa d'atur més elevada (15,58%). Això vol dir que l'actual situació econòmica ha colpejat amb força la comarca, i que a Malgrat aquesta realitat no ha estat una excepció.

Al nostre país s'han destruït més de 350.000 llocs de treball des de l'inici de la crisi, i molts d'aquests llocs de treball no es recuperaran mai més. Segurament, una inversió pública en la indústria i l'activitat econòmica per evitar el tancament de  moltes empreses i activitats hagués estat més eficaç que alguns dels Plans E que ens han regalat als municipis, que a llarg termini no garanteixen ocupació i que ara haurem de pagar entre tots.

Aquesta realitat ens porta a la reflexió sobre el model econòmic que tenim a Malgrat. Avui cal, més que mai, una aposta decidida per impulsar l'economia local. Ja no val fer discursos sobre economia diversificada. Sabem que a la indústria més potent que tenim les decisions es prenen a quilòmetres de distància com s'ha vist recentment. Sabem que la pagesia té dificultats. Sabem que el comerç pateix la crisi. Sabem que moltes activitats es donen de baixa. Sabem, sobretot, que a Malgrat fa anys que es perd pistonada.

Per exemple, durant massa temps s'ha donat l'esquena a un sector tan important com el turístic. Un fet real que mostra la curtesa de mires dels que ens governen des de fa 32 anys. Mentre municipis turístics propers feien una autèntica aposta estratègica de futur a l'entorn del sector serveis, del turisme i del comerç, a Malgrat ho invertien tot en la construcció. Pel que fa a la resta d'activitats s'ha tingut una política erràtica. Només raons d'oportunitat han portat a impulsar plans de dinamització segons el matís polític del govern de torn. Una aposta estratègica que el temps s'ha encarregat de fer evident no és l'aposta del PSC. Ara paguem les conseqüències i les seguirem pagant en un futur de no  posar-hi remei. Qualsevol s'adona que els gairebé quatre anys de govern PSC-PPC han estat pràcticament un temps mort.

A Malgrat ha faltat la visió suficient per avançar-nos a un canvi de model molt centrat en construcció immobiliària. Potser s'ha pensat que el sector químic era una solució segura de futur i que obtenir sòl industrial era una solució estratègica suficient. Però quan empreses del nivell de Henkel marxen és quan s'encenen les alarmes i topes amb la crua realitat.

Aquesta és una contudent mostra que avui els nous models econòmics i productius no es fan amb discursos. Tampoc es fan creant consells que duren quatre dies segons la conveniència del governant de torn. Els nous models productius demanen estratègies serioses i a llarg termini, demanen estratègies consensuades tant a nivell polític com social i lideratges que no tinguin por a sumar idees i esforços. Una administració ha de saber escoltar. Ha de saber facilitar les coses als emprenendors. Ha de saber parlar. De fet, la realitat és tossuda. Avui podem afirmar que a Malgrat no hi ha cap mena de política industrial més enllà d'ampliar l'actual polígon. Falten idees clares i projectes. També podem afirmar que no hi ha una política clara de turisme. Ja no parlem de comerç, perquè de continuar amb la dinàmica actual no caldrà ni regidoria de comerç (però aquest serà un altre post). En definitiva, hi ha una clara manca de capacitat per oferir propostes econòmiques de futur que no es moguin únicament en la construcció. L'ARE i la Ciutat Sanitària són l'exemple més evident d'aquest vell estil de fer política que s'entossudeix a cedir el pas a noves visions i maneres de fer política.