dilluns, 18 d’octubre del 2010

A MALGRAT COMENÇA EL CANVI (III)


Parlar de Malgrat és necessariament parlar de la seva gent, perquè els pobles són, sobretot, la seva gent. Per tant, construïr un municipi és construïr l'espai idoni per la gent que hi viu, i per fer això és important tenir un model de poble. La meva idea de municipi és, doncs, la d'un Malgrat amable i acollidor;  un Malgrat dinàmic; un Malgrat ple d'oportunitats; un bon lloc per viure i per fer-hi vida. Siguem sincers...a Malgrat s'hi viu bé. Però tots plegats som conscients que Malgrat fa temps que ha deixat de ser un poble petit per fer una transició a petita ciutat. Aquest pas s'ha produït els darrers anys de la mà d'un fort creixement que no sempre s'ha traduit en el creixement dels serveis i equipaments que es necessitaven. A més, en aquest trànsit no sempre s'ha tingut la sensibilitat suficient per  evitar  perdre pel camí un part de la identitat del Malgrat que tots tenim a l'imaginari, i això genera un sentiment de pèrdua a moltes persones que hem vist com aquell poble acollidor s'ha transformat no sempre per millorar. El que per alguns són millores i modernitat, per altres és una pérdua constant de la personalitat i del punt de referència.


Penso, sincerament, que Malgrat té avui actius suficients per formar part del desenvolupament econòmic de la comarca i conservar, a la vegada, els seus trets singulars i el seu valuós entorn com a carta de presentació. El Pla de Grau, el delta de la Tordera, la platja, la muntanya, els camins, les mines, i molts altres elements poden estar molt millor gestionats i convertir-se en factors claus per diferenciar-nos dels pobles que ens envolten. 

Evidentment, tenim reptes per davant i no tots el reptes es tradueixen  en macroprojectes. Hem de saber avançar-nos al futur i planificar i impulsar els centres escolars avui necessaris, potenciar el comerç local i el turisme, el polígon industrial, atraure inversions, i seguir amb projectes de millora dels nostres barris i carrers, entre d'altres. També hem de saber  vorejar els perills que tenim a l'horitzó. En alguns moments ha semblat que Malgrat es podría convertir en un poble residencial més, i això ens ha de fer estar alerta. La gent de Malgrat  no podem baixar la guàrdia. És responsabilitat de tots saber trobar l'equilibri suficient perquè no ens converteixin en un poble dormitori i prou. Per no ser diluïts en un entorn metropolità, gris i confós. La temptació per alguns és molt forta.  Només cal veure que, tot i haver consensuat un model de creixement en el POUM, ordenat i planificat, els ha faltat temps per trencar l'ampli consens assolit  i trobar escletxes per afavorir més creixements amb figures inventades com les ARES (Àrees Residencials Estratègiques), figures que la crisi ha  retardat, però que  són una amenaça real pel nostre equilibri.

I tenim encara un repte més important socialment que és ser una societat cohesionada, una comunitat de persones diverses que han nascut a Malgrat o que han vingut de fora. El nostre és un model de poble inclusiu, un model que no exclou ningú. Perquè un poble ha de ser fonamentalment de i per les persones. Això vol dir integrar. Això vol dir també confiar en la gent. Això vol dir, per tant, incloure als ciutadans en les decisions que es prenen que afecten al municipi. Això vol dir que l'espai  públic és de tots, i que no s'hi val a demanar corresponsabilitat en l'ús d'aquest espai públic per evitar la seva degradació i no estar disposat a facilitar al mateix temps la participació del ciutadà en la gestió d'aquest espai i en la presa de decisions. El meu és un model que lluita contra l'incivisme, però que confia en les persones. És un model on cap col.lectiu queda desatès, que pensa en les necessitats de la gent gran, però també de la gent jove; en els infants i en les families; en  les persones discapacitades. El meu és un model que vol refermar l'orgull de poble, un orgull creatiu i emprenedor, però sense excés de triomfalismes. 

I per fer tot això, penso en un Ajuntament proper, de qualitat. Un Ajuntament sempre en busca de l'excel.lència, que fuig de la rutina i la inèrcia. Un Ajuntament humil, previsor i amb il.lusió. Un Ajuntament que s'avança a les necessitas i ofereix instruments de desenvolupament i progrés. Un Ajuntament amb visió de futur, actuant en interès del poble i dels malgratencs/ques. Un Ajuntament que amb el suport de tots lideri un municipi viu, equilibrat, cohesionat, actiu i emprenendor, sostenible i emmarcat per un delta del Tordera recuperat. Un municipi amb una pagesia viva, amb un turisme de qualitat, amb una industria activa i amb un comerç dinàmic. 

7 comentaris:

  1. Una visió interessant de com podria ser Malgrat des d'una altra perspectiva.

    ResponElimina
  2. A mi em recorda.... uuhmmmmm!! que em recorda??, Ah, si ja ho se. El pregó de Festa Major de la Nuri de Vent del Pla. Quin tip de plorar que em vaig fer!!!

    ResponElimina
  3. oh! quina crítica més constructiva. Al.lucino amb alguns comentaris que diuen molt dels seus autors.

    ResponElimina
  4. a mi em recorda.... Ah, si ja ho se, el discurs del grup d'Esquerra

    ResponElimina
  5. Celebro que erc i altres grups tinguin coincidències amb la meva manera de veure i pensar el poble. Els recomano obrir blogs i espais com fem altres per intentar explicar-ho, així entre tots farem un Malgrat millor i tindrem un debat enriquidor.

    ResponElimina
  6. Eiiii!! Aquí falten comentaris!!

    ResponElimina