JA HI SOM. TORNEM A CAN FELICIANO.

Sorpresa relativa al principi i un pèl d'indignació és el que m'ha provocat la convocatòria de la comissió d'urbanisme d'avui. És sorprenent que a aquestes alçades trobis un punt a l'ordre del dia que parla de sol.licitar a l'ACA autorització per la cobertura de la canalització de la riera al tram de Can Feliciano. Però més sorprenent resulta encara l'argumentació de la proposta. Per llogar-hi cadires. Ara resulta que "per coherència amb el planejament urbanístic i de mobilitat l'equip de govern considera prioritari cobrir aquest tram". I la desembocadura no?. Carai!. Prioritzar una obra que mai ha estat prevista suposa reconèixer que aquest govern toca d'oïda i sense partitura gairebé sempre. 

D'altra banda, ja podem dir sense por a equivocar-nos que a Malgrat comença la precampanya electoral dels socialistes i la seva crossa pepera. A vuit mesos tot just de les eleccions ens regalen aquesta perla amb l'objectiu segurament de recuperar el nivell de bronca i crispació que tant els agrada i a la que sembla estem condemnats a perpetuïtat. De fet, ells sense la bronca no són res. Però d'aquest gest teatral i electoralista de fer veure que encarreguen un projecte en podem fer moltes més lectures. 

Per exemple, una primera lectura serveix per poder explicar que PSC i PPC ja tenen pastat un nou pacte i que votar una cosa és el mateix que votar l'altra. El PPC només busca seguir fent de crossa -no li va pas malament, i viu a cobert de qualsevol xàfec-, per això segueix fent d'escolanet aplicat. El PSC per la seva part acaba de dir públicament al portar aquest punt que no es planteja cap altre pacte.

Una segona lectura és la que ja vaig apuntar el mes de juliol. Campoy no s'arrisca. És llesta, i sap que no pot posar al programa electoral la foto del nyap monumental que ens ha fet a Malgrat. Ara vendrà que ho tapa i tot arreglat. El que passa és que amb aquesta petició de darrera hora no fa sinó donar la raó als que hem dit que la canalització de formigó que ens han volgut imposar és una pífia, i que a l'hora de la veritat no agrada a ningú. En realitat no agrada ni als que l'han defensat. No ho dic jo. Ho diu  la seva sol.licitud.

Així les coses, convé explicar que Malgrat no és el poble que somiàvem fa uns anys, i que ja toca un canvi que suposi una nova dinàmica municipal. Un canvi que impliqui fer polítiques pensant més en les persones i en el poble, i no pas per humiliar i menystenir l'adversari per raons d'ego personal.

Ara bé, si aquesta és l'estratègia de campanya del PSC-PPC, -obrir novament polèmiques i provocar la bronca- van equivocats. No ens hi trobaran. En tot cas, aquesta no serà la nostra campanya. Serà la seva.