Convergència i Unió enceta una nova imatge que trobo molt encertada en aquests moments de tanta grisor. Un somriure sempre és esperança i optimisme, i aquests dos factors són vitals per la gent i també per un país. Aquest missatge positiu és avui més necessari que mai, i considero que aquesta nova imatge engrescadora també és coherent amb el procés de renovació i modernització que s'ha fet des de CIU els darrers temps. Jo no he conegut pràcticament la Convergència del poder, perquè la meva entrada a la política municipal va coincidir amb la sortida del govern de la Generalitat de CIU i l'arribada del primer tripartit. Sempre penso que aquest fet va ser determinant per ratificar i reforçar el meu compromís polític. De fet, les meves conviccions catalanistes, el meu concepte de país, i el que jo he respirat a casa meva fan que difícilment pugui mai entendre que la política catalana giri al voltant d'un eix que no sigui el nacional. D'altra banda, penso que és precisament en els moments difícils quan el compromís polític agafa tot el sentit. Aquests sis anys no han estat fàcils, però he tingut la sort de viure de ben a prop un procés de renovació que no tinc cap dubte que conduirà a l'éxit. A vegades, em venen al cap les afirmacions que he hagut d'escoltar a un moment o altre sobre la inevitable desaparició de CIU. En especial, recordo un sopar de Nadal a finals del 2004 amb tots els regidors del consistori de Malgrat en que un regidor del PSC em va dedicar tota mena de mals auguris sobre la ruptura de la Federació de Convergència i Unió i la desaparició del partit. Ho feia amb sarcasme, potser amb l'ànim de molestar. No ho sé pas. En qualsevol cas, queda clar que no està dotat per la clarividència i la veritat és que en aquells moments pensava el mateix que penso avui. L'ànima i l'esperit de Convergència no es pot simplificar tant. Ha d'haver-hi una raó molt profunda que fa que gent molt diversa s'aplegui al voltant d'una idea, d'un projecte i d'un partit. Qui no pugui entendre això no entendrà mai res d'aquest país. Lluny de debilitar-se, Convergència al meu entendre s'ha enfortit. S'ha despullat de tot allò que potser li sobrava. Ha definit un projecte de futur. Ha sumat complicitats, i ha mostrat una capacitat sorprenent de resistència. Després de les primeres passes del tripartit I vaig tenir clar que CIU tornaria a guanyar les eleccions. No calia ser endevina per veure que la fórmula és un desastre. Més tard, vaig constatar que no era suficient guanyar. Ara torno a tenir clar que CIU guanyarà i aquest cop també sumarà. Tinc molta il·lusió dipositada en aquesta campanya, perquè estic segura que Convergència serà la recepte que necessitem per sortir de la grisor i el desànim. Per sortir d'aquesta "pluja fina" que ens està desdibuixant i diluint com a país.
estic d`acord Neus aquesta vagada governarem i espero que el meu poble tambe.Anim i endevant
ResponEliminaI plegar a temps encara fa més il.lusió!!
ResponEliminaAvui ha estat patètic el paper de CiU i PSC. Sou iguals, de fet és el que feu sempre. Sabeu fer tots els papers de l'auca , qüestió d'on bufa el vent i recuperar la poltrona. En Felip Puig parlava fa uns dies que farien fora als regidors de CIU si votaven a favor del cementiri nuclear. Avui toca l'altre paper, l'Artur Mas només parla d'obrir un expedient informatiu i ja no en parlem de la Figueras del PSC que té la barra de dir públicament que ells no faran res als regidors del PSC que han votat a favor.
ResponEliminaUs ompliu la boca de que som un país i una nació i no sou capaços de fer complir el que diu el Parlament de Catalunya.
Per incoherència la dels que criden amb pancartes però es queden dins un govern que està missing només pèr escalfar cadires. Qui ha de fer complir el que aprova el Parlament és el govern català. On era?
ResponEliminaPodries definir el concepte "s'ha despullat de tot allò que li sobrava". Gràcies.
ResponEliminaUf, suposo que és difícil d'explicar si no has recollit el sentit en el que jo utilitzo el terme. Em refereixo d'una banda a trencar tópics i etiquetes que en la meva modesta opinió han contribuit -sovint de manera intencionada- a desdibuixar l'autèntic esperit de CIU. (em refereixo al típic "són un partit de dretes" o bé el típic desdibuixar la política social de CIU quan jo penso que ha estat un partit amb un programa polític social important, o bé el típic "vostes van pactar amb el PP", etc etc)
ResponEliminaD'altra banda, em refereixo a saber renovar l'esperit, saber retornar als orígens del seu arrelament nacional, atreure nous perfils i noves generacions, fer més debat intern, reforçar l'eix catalanista i l'estratègia integradora en el discurs, etc, etc....en definitiva, no sé si m'explico, recuperar el que per mi és la base d'aquella convergència popular que vaig conèixer als anys 80 però des d'una òptica moderna.
En definitiva, només és la meva opinió sobre un procés que he pogt seguir de ben a prop.
Si no sou un partit de dretes , què hi feu entrant aL registre del Parlament documentació conjuntament amb el PP i ciutadans?
ResponEliminaI què em dius de la jubilació als 67 anys, és una bona notícia pels treballadors? això és d'esquerres?
ResponEliminaI què em dius sobre el fet que la intervenció de CiU juntament amb les entitats del món associatiu obligui al Govern a retirar l'avantprojecte de Llei del Voluntariat perquè no s'han fet les coses ben fetes i no es pot imposar un model a Catalunya d'altres CCAA?
I què em dius sobre el fet que amb tot el que està sortint sobre la gestió de l'incencdi que va costar la vida a 5 persones s'hagi de forçar al govern a crear una comissió?
No tot es possible resumir-ho a dretes i esquerres i simplificar-ho al nivell de la teva pregunta. Les coses són més complexes que tot això i en podríem parlar molt.
Neus només faltaves tu diumenge a la inauguració del camp de futbol. Que no en tenies ganes d'anar-hi?
ResponEliminaNo recordo que a la inauguració de la caserna hi anés tothom, per exemple. Per què us preocupa tant l'assistència de la Neus? La vas trobar a faltar?
ResponEliminaSempre se la troba a faltar a la Neus! Sense ella hi falta el toc picant a la vida política local.
ResponEliminaNeus:
ResponEliminaLa Convergència Popular dels 80, la frase més acertada, els anys daurats de CIU, la CIU NACIONALPOPULISTA perqué no dir-ho avui mateix a LA VANGUARDIA parlen en positiu de el populisme no com un terme peyoratiu, jo penso que aquest és el cami de CIU, peró sobre tot amb gent nova.