dimarts, 5 de gener del 2010

CARTA ALS REIS MAGS D'ORIENT


Estimats Reis Mags,

Vosaltres sabeu millor que ningú que avui és un dia molt entranyable. Endreçat a la memòria tinc un tresor de sensacions especials de moltes nits plenes de màgia. L'escalfor de la mà de l'avi apretant molt fort la meva mà. Allà, perduts entre la gentada mentre la filera de llums i colors desfila davant els meus ulls sorpresos. La veu del pare a cau d'orella, que m'assegura haver vist un paquet amb el meu nom entre la muntanya de regals de la cavalgada. Aquella sensació de tenir papallones a l'estòmac. El temor reverencial que em feia el rei Baltasar, el meu favorit. El tremolar dels meus dits al recollir els caramels de les vostres mans reials. Les remors màgiques que estic segura d'haver escoltat arraulida entre els llençols.....el misteri......i més tard, quan et fas gran, el codi secret per mantenir la il·lusió dels germans, dels cosins. Són molts instants viscuts que no tenen preu. Ara trobo aquella mateixa il·lusió a la mirada del meu fill petit, de les meves nebodes i nebots. En els ulls de qualsevol infant. És igual que revelis el secret. Durant molt temps no poden evitar els nervis. Les papallones que diu l'Enric. Uns nervis que s'encomanen i que et retornen a la teva infantesa. La tarda passarà lenta, i mentre embolico paquets de colors per la gent que m'estimo aquella escalfor misteriosa m'omplirà el cor. Dormiré poc, perquè els meus fills es despertaran més aviat que mai, però tot això farà que pugui continuar creient en la vostra màgia. En el misteri dels tres reis de l'Orient.

Per això, tot i saber que aquest any tindreu moltes demandes, i que ben segur haureu d'atendre peticions més importants que les meves, penso que m'he portat prou bé (no feu cas del que us puguin dir alguns polítics del meu poble) i que puc demanar algunes cosetes. Ha estat un any complicat, sobretot a nivell personal. Tot i així, he procurat complir els meus compromisos amb l'entusiasme de sempre. He passat alguna mala estona, però he fet l'esforç de girar full sense rancúnia. He intentat aportar idees, sense enfadar-me quan no han estat enteses o s'han rebutjat. He procurat ser honesta amb mi mateixa i amb els altres. No he contestat algunes paraules desafortunades, perquè m'ha sembla que era millor no afegir més llenya al foc. Segur que no tot ho he fet prou bé, però he procurat posar-me a la pell de l'altre. Son moltes coses que vosaltres sabeu millor que ningú. Per això sou màgics i ho podeu saber tot!. Així que després de fer balanç de tot plegat us vull fer algunes peticions especials.

En primer lloc, voldria no defraudar a ningú, sobretot a aquells que m'han fet confiança en qualsevol moment,  i les persones que m'estimen. Que m'ajudeu a fer millor les coses. Us demano ser més comprensiva i tolerant amb tot allò que sovint em costa entendre. Que la restauració de la torre de Can Serra es faci realitat. Que ens porteu una bona dosi de diàleg i capacitat de treball, sobretot pel que fa a l'Ajuntament del meu poble. Que tothom faci un petit gest per aconseguir més consens. Que s'aturi el projecte de canalització de la riera a Can Feliciano i s'aposti definitivament per impulsar un projecte que faci content a tothom. Que ningú perdi. Que tots puguem guanyar. Que algú es preocupi amb sinceritat de recuperar la Tordera. Que no tot siguin paraules i bones intencions. Que la gent trobi feina. Que al meu poble es fomenti l'esport de veritat, que no tot es quedi en inaugurar un camp de futbol fantàstic i jugar a la petanca. Que s'ajudi al comerç i el turisme. Que s'impulsi un projecte de millora del Passeig Marítim de Malgrat, i l'Avinguda Barcelona. Que s'escolti. Que es valorin les propostes, vinguin de qui vinguin. Que es treballi per Malgrat procurant sumar i no pas restar. Que no sigui més important l'amor propi que la raó. Que no convertim les diferències en una qüestió personal. Que es faci el Teatre Auditori d'una vegada. Que ens porteu un aparcament soterrat a la Plaça Catalunya. ....En cas que sigui impossible de portar-nos aquestes coses a mig termini, us demano que no ens porteu més succedanis de polític, que alguns no ens han sortit massa bé, o com a mínim, i si és inevitable, que els porteu dotats de capacitat d'escoltar i dialogar. Que no generem conflictes innecessàris, que aquest pobre món ja té masses guerres. Que s'acabin els conflictes armats. Que s'acceptin les resolucions de Nacions Unides. Que s'eliminin les injustícies. Que desaparegui al món la pena de mort. Que creixi la solidaritat i els moviments cívics. Sobretot, que creixi el meu país per caminar amb fermesa cap un nou horitzó. Que no ens dividim. Que sapiguem sumar per aconseguir els anhels d'independència.  Que hi hagi un canvi de govern a Catalunya.

Ja sé que us demano moltes coses, i que algunes són un pèl difícils, fins i tot per vosaltres que sou màgics. En tot cas, sé que fareu tot el possible.  

Gràcies anticipades.  

Neus

4 comentaris:

  1. i de passada demanar que aquesta màgia duri tot l'any!!

    ResponElimina
  2. Aquest és un bon desig. Potser també està a les nostres mans que sigui possible.

    ResponElimina
  3. Trobo molt bo el post. Potser, però, ni els Mags podran trobar la manera de fer realitat les teves peticions. Però siguem optimistes, malgrat la dificultat de l'encàrrec.

    Molt bon any nou.

    ResponElimina
  4. Neus:
    Quin post més bónic ,m'he emocionat i tot.

    ResponElimina