dimarts, 2 de febrer del 2010

JUBILACIÓ ALS 67. MÉS GLOBUS SONDA

Avui es torna a parlar de la proposta d'ampliar l'edat de jubilació fins els 67 anys, i tinc ganes de fer un apunt sobre una iniciativa que una vegada més es planteja des de la més absoluta improvisació. Evidentment, el govern de pandereta del Sr. ZP pot fer propostes, però resulta lógic que una proposta d'aquesta importància tingui d'una banda, un debat previ en el que s'aportin dades objectives, i d'altra banda, un mínim consens de les forces polítiques. Crec recordar que per això hi ha una cosa que s'anomena Pacte de Toledo, i que és en aquest marc que cal posar a debat la mesura. L'Artur Mas afirma que abans d'incrementar l'edat de jubilació s'haurien d'estudiar altres mesures com per exemple apropar l'edat real en què els treballadors solen jubilar-se a l'edat legal. Crec que aquesta és una proposta més sensata, sobretot si tens en compte que no s'ha produit el debat necessari sobre un tema tan important. Sobretot si tens en compte que només ens han ofert xifres generals, però tampoc ens han aportat explicacions contundents que facin urgent la mesura. En definitiva, és un debat que segurament cal obrir, però penso que no és aquest el moment més oportú. També em produeix cert desconcert. Fa poc temps, recordo el cas d'un conegut que a petició de la seva empresa va decidir acollir-se a la possibilitat d'una jubilació parcial. Carai la que li va caure des del cercle d'amistats. Es va escoltar tota mena de discursos, que si no acceptava la seva edat, que si no deixava als joves pujar, etc, etc.....l'home simplement donava resposta a la necessitat de l'empresa de fer formació als més joves en una especialitat que avui coneix poca gent. Per tant, és evident que en poc temps les coses han canviat, però dubto que la mentalitat de la gent hagi canviat de la mateixa manera. Cert que a Europa alguns països ho apliquen, però a Europa hi ha països més seriosos que el nostre i suposo que ho han aplicat després d'un estudi i debat previ. Aquí com sempre anem improvisant sobre la marxa i quan estem contra les cordes. A sobre et despertes aquest matí i tens a Espanya la xifra dramàtica de 4.048.493 aturats, la xifra més elevada des de l'any 96, és a dir, des de fa més de 14 anys. Déu n'hi do. Com per anar improvisant i llençant globus sonda. Per cert, la meva generació serà una de les afectades de ple, i això confirma la meva visió sobre el que hem rebut d'aquest país les persones de la generació del baby boom dels 60. Per ara, només em consta no haver tingut gairebé ajuts per res, hem estudiat en classes saturades, atur, cap mena de suport per tenir fills, espabilar-se un mateix.....i ara treballar més temps. Sort que sempre miro el futur amb optimisme. Que tingueu un bon dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada