Tenim per davant un panorama ben confós i estrany fins les properes eleccions. Mai he acabat d’entendre que la mateixa justícia serveixi per fer judicis paral•lels als mitjans informatius i a les tertúlies, però està clar que en aquest país ser tendenciós i posar-hi cullerada està a l’ordre del dia. Portem setmanes amb un debat estèril que, mentre deixa de banda aspectes realment importants del cas, es dedica a fer sentències de moralitat. Parlo del cas Millet i algunes connotacions polítiques. Què no és la justícia l’ha que ha d’actuar?. Sembla que no. Sembla que la sentència ja l'ha dictat uan série de directors de diaris i opinadors de tota mena, degudament polititzats i amb evidents interessos al darrera. Han trobat una perla. Així, mentre parlem del Sr. Millet -a qui ha de jutjar un tribunal- aprofitem per tapar altres coses que preocupen molt més als ciutadans. Mentre parlem de Fundacions i convenis, no parlem de diners públics malbaratats pel govern en informes inútils. Així no parlem de crisi, ni de política, ni de idees o solucions per fer front als problemes econòmics. Ara es veu que toca parlar d’ètica, transparència i moral. El terme legalitat ha passat a un segón plànol. Ètica?. Transparència?. Moral?. És moral parlar de moral quan et diuen que una cosa és legal?. S’ha de jutjar des de la llei o des de la moral?. Per parlar de moral aquests opinadors i periodistes haurien de començar per posa damunt la taula els diners públics que reben els mitjans de comunicació. Alguns també poden incloure a la targeta de visita la seva tendència política, així tot queda clar i transparent.
Si parlem de moral el debat no tindrà fi, perquè també podem qüestionar la moralitat d’una fundació com la Rafael Campalans vinculada al PSC que va rebre l’any passat poc més de 907.000 euros, 755.000 dels quals eren subvencions oficials, o que manté un conveni amb l’Obra Social de Caixa Catalunya pel que va ingressar 50.000 euros el 2008 en concepte de “difusió i manteniment d’un arxiu històric”. I a què es dedica la bona gent de la Fundació Rafael Campalans?. Doncs si agafem la Memòria del 2008 que la mateixa entitat té penjada a la web sembla que bàsicament el 2008 es va dedicar a festejar l'aniversari del partit socialista.
De fet, és habitual que les fundacions vinculades a partits polítics rebin subvencions d’organismes públics, és a dir, diners de tots, i que tinguin un règim fiscal especial. La Generalitat va destinar el 2008 700.000 euros per subvencionar les fundacions dels partits polítics i 660.000 euros l’any 2006. Això sembla que és legal. Normalment es reparteixen les subvencions segons la representativitat, així que la Josep Irla (ERC) o Nous Horitzons (ICV) i les vinculades al PP també en reben. La Sindicatura de Comptes ha fet recomanacions en aquest sentit.
En fi, quan per raons polítiques es vol aprofitar un assumpte judicial per empastifar-ho tot la política en surt perjudicada. Els mitjans el que han de fer és dedicar-se a seguir el cas Millet i donar fe que la justícia treballa de forma eficient i sense dilacions. Ara bé, si es tracta de barrejar qüestions morals ja no parlem de justícia.
En fi, quan per raons polítiques es vol aprofitar un assumpte judicial per empastifar-ho tot la política en surt perjudicada. Els mitjans el que han de fer és dedicar-se a seguir el cas Millet i donar fe que la justícia treballa de forma eficient i sense dilacions. Ara bé, si es tracta de barrejar qüestions morals ja no parlem de justícia.
Parles per parlar!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaquan ha pujat l'ajut a la fundació Ramon Trias Fargas (CDC), la segona més beneficiada per la Generalitat, que l'any 2006 va rebre 161.333 euros i el 2007 pujava fins als 166.222 euros. Si a aquest ajut li sumessim els prop de 70.000 euros que rep cada any la fundació d'Unió -Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn-, podria afirmar-se que la federació nacionalista CiU és la que més subvencions rep del Govern.
Jo sóc guapo!! No jo ho sóc més!! No, no, jo sóc més guapo que tú, elis elis!! Si però tinc més calés!! Doncs, anda que jo!!
ResponEliminaQuin exemple Neus, quin exemple...!!
Quin exemple, eh? Amagar la incosistència personal dels nostres governants convidant al happy hour de les mitges veritats. Com el 3%, oi?. El que sigui per tapar la inutilitat, incompetència, ineficàcia dels que manen. Per ocultar la debilitat d'un socialisme català de baixa volada. Un socialisme nerviós que s'està deixant portar per l'ànsia. L'ànsia és mala consellera, però als manuals polítics està escrit que quan no tens res per oferir has d'apuntar el focus cap un altre costat. ës el que tenim ara mateix.
ResponEliminaI tú, que no en fas servir de manuals polítics..? Si en deus tenir un bon feix per sonsultar!! I ara en Mas diu que tornareu els calés.... però on els heu gastat??
ResponEliminaEn declaracions d'avui a El País, el senyor Colomines -director de la Fundación Trias Fargas, deia: "si nos van presionando, al final lo contaremos todo (...) Extenderemos la sospechas por todas partes y meteremos el sistema en crisis, y esto será Italia". En un altre punt de l'entrevista deia estar "aburrido de este País" (El País, 17-10-09. Catalunya. Pag.2).
ResponEliminaSi ell que està ficat a l'all està aburrit del país, com hem d'estar la gent del carrer veient les martingales que uns i els altres estan fent? N'estem farts de corrupció, de mitges veritats i butxaques plenes de manera poc clara. Segurament Catalunya s'assembla molt a Itàlia -massa-. Només cal recordar que la màfia és un invent català i que l'únic que hem sabut fer en aquest país és vestir-la de legalitat. Aqui no se'n salva ningú i crec que comença a ser necessari que algú tiri de la manta, esquitxi a qui esquitxi.
I ha afegit: 'Per exemple, Antoni Dalmau i Ferran Mascarell, que s'han passat 16 anys als consells d'administració del Palau de la Música no obren la boca i no m'expliquen si van veure o no van veure irregularitats? Per què la gent no els demana a ells aquesta responsabilitat?'.
ResponElimina