C DE CALLATS, C DE CHACÓN, C DE CAMPOY I C DE CARBASSERA

Ahir va afirmar Duran Lleida que la C de PSC és de “callats”, i no li falta raó. Tot hi així, després de seguir atentament el debat de dijous a TV3 entre els candidats a les eleccions generals a Catalunya, i suportar durant el decurs del mateix l’estudiada seriositat i el gest teatral de la Sra. Chacón cada cop que amb els llavis apretadets pronuncia la paraula “retallada”, vaig recordar de cop un dels episodis més ridículs viscuts al passat mandat municipal a Malgrat.


Resulta que un bon dia, la inefable, experta en qualsevol tema i actual alcaldessa va tenir la gran idea d’anar a Madrid, -a parlar amb la Chacón, va dir-, per fer una gran oferta de paquet turístic als treballadors del Ministeri de Defensa. L’oferta (que podeu trobar encara per internet) finalitzava amb una extraordinària sessió de “baile espanyol”, com no podia ser d’altra manera tractant-se de un municipi català com el nostre amb un Esbart dansaire. El projecte era promocionar Malgrat com a destinació turística i omplir els hotels, però tot plegat, va ser un estrepitós fracàs que li va costar al consistori uns 7000 euros com a mínim, és a dir, que la idea va acabar amb una C de carbassa, C de capsigrany, C de carallada o C de calés gastats per no res.


Certament, la C és l’element comú dels personatges i la seva farsa. Dic això de farsa, perquè després d'escoltar el debat del ple de l'Ajuntament de Malgrat del passat dijous al voltant d'una bandera catalana i l'adhessió a l'Associació de Municipis per la Independència no hi ha per menys. Què coi pinta la C a les sigles del PS?, perquè el que us explico del viatge misteriós en tren a Madrid tampoc passaria d’anècdota si no es donés el cas que hi ha conincidència de protagonistes i que darrerament algunes volen donar lliçons d’austeritat i bona gestió.         

DES DE LA CÀMERA DEL PLE

Intento continuar amb les meves cróniques del Ple. Més que res, perquè és la única utilitat que a dia d'avui he trobat per aquesta càmera inútil que un bon dia  vam pagar els malgratencs/ques amb els nostres impostos.

Doncs bé, darrer Ple i darrera sortida de to de la Sra. Campoy. Sembla que algunes persones són incapaces genèticament de mantenir una mínima forma o un mínim respecte per les normes democràtiques. Però anem a pams.

Entre els assumptes inclosos a l’ordre del dia es portava a aprovació les bases reguladores de les subvencions pel 2012 sense cap canvi significatiu, i tres mocions. La primera era una Moció del GM d’ERC per tal que l’Administració local insti a la població a penjar la Bandera catalana en les ocasions assenyalades. El text parla de diades com Sant Jordi, l’11 de setembre i les Festes Majors i, aparentment no hauria de comportar massa polèmica. És bonic engalanar finestres i balcons i fa poble. La Sra. Campoy i la Sra Vega -sempre d'acord en aquets temes- consideren que no cal, perquè ningú ens prohibeix posar la senyera, però a mi em sembla que no hi ha cap perill en convidar als teus conciutadans a celebrar les festes i tradicions. Des de CIU vam donar suport a una moció que sembla prou raonable, només vam afegir que ens agradaria que des del govern es treballi per assolir un símbol local, una bandera pròpia que ara no tenim, un escut com Déu mana i un símbol vinculat amb la nostra Festa Major. El PSC-PSOE i el PP van votar contra la Moció, (una mostra més del que tenen en comú), i la proposta es va aprovar finalment amb els vots de CIU, ERC i ICV-EUA. Per què?, Doncs, perquè ahir es va visualitzar que el govern es troba en minoria, una realitat que està bé que recordin, perquè de tots els bons propósits inicials ja els han oblidat. Ni diàleg, ni col·laboració, ni res de res.  

La segona Moció d’ERC proposa l’adhesió i participació de Malgrat de Mar en l’Associació de Municipis per la Independència. La proposta es va aprovar també amb el suport de CIU, ERC i ICV-EUA. La notícia, doncs, és que Malgrat s’ha adherit a l’Associació de Municipis per la Independència amb un govern del PSC-PSOE i PP. Ui quan s'enteri en Rajoy!. Aquí és on es va produir la sortida de to definitiva de la nostra alcaldessa. Diu “que no pensa complir els acords”. Bé, de fet, guardar acords de Ple al calaix dels oblits és una pràctica habitual dels governs Campoy, i sinó que li preguntin als veïns de Can Palomeres, però la seva expressió va ser una mostra de conducta antidemocràtica inacceptable. O les regles del joc només són per uns?. A partir d’aquí, la conducta frívola de la nostra màxima autoritat em va deixar perplexa. No es talla, vota que sí a la proposta i, tot seguit designa a la portaveu d’ERC com a representant entre rialles i afirmacions de que ella no pensa anar-hi. De fet, a ella tot el que no sigui imposar la seva veu li bufa. Frivolitat i arbitrarietat, perquè designar a ERC sense demanar el consens de la resta de grups va ser una estratègia més per obrir esquerdes entre els grups de l’oposició. Ara bé, ja ens pentinem sols fa temps i no vam caure al seu parany.

Per últim, es va portar a Ple la Moció de CIU que reclama impulsar la millora i adequació del Pavelló Municipal d’Esports i la sala annexa. La Moció es planteja per la necessitat urgent de renovar i modernitzar la dotació esportiva que tenim i, en concret, el pavelló vell. Recordem que el Ple del gener de 2009 va aprovar el MIEM (Mapa d’Instal·lacions esportives del Municipi) com a eina de suport a les decisions polítiques i tècniques  que es prenguin en matèria esportiva, i en especial en matèria de construcció i millora dels equipaments esportius de Malgrat. El MIEM fa una anàlisi de la situació d’una manera realista i afirma que el pavelló vell és un equipament obsolet que no s’ adiu amb el procés de creixement i modernització de la població. Els episodis reiterats de pluja i les goteres persistents a la coberta, unides a les queixes dels usuaris ens han portat a presentar una moció que es va aprovar amb el suport d’ERC i ICV-EUA.

El PSC-PSOE i el PP van recórrer com sempre a la clàssica estratègia de dir que NO, perquè “ja hi estan treballant”. Un treball curiós sota secret de sumari i guardat amb pany i clau. Curiós, perquè fa quatre dies ens van presentar uns pressupostos on per cap costat es va veure una partida per arranjar el pavelló vell, ni se’n va parlar. A la comissió informativa la Sra. del PP no es va ni presentar (malesllengues diuen que estava a un acte de campanya). Tampoc ens ha ofert abans del Ple cap mena d'explicació i a darrera hora ens demasna retirar la moció.  Es veu que la Sra. Regidora d’Esports treballa per alguna organització secreta que no la deixa comunicar a la resta d'autoritats les gestions que fa. Curiós. Gestions, cal dir, fetes a correcuita. Per això són les mocions, perquè el govern es posi les piles.

A la part final es van fer preguntes sobre l'aparcament inundat i la necessitat de senyalització, pregunta que va permetre veure que el regidor d'urbanisme va ben peix i necessita espavilar-se. Es va parlar també de la dessaladora sense aportar cap informació, però aquest tema el deixo per un nou post. A disposar.  

"TRICK-OR-TREAT" O LES PRESSES SÓN MALES CONSELLERES

Certament, les presses són males conselleres, i quan es dona una notícia s’ha de treballar, contrastar, ampliar i enriquir la informació. Per això m’ha sorprès que un mitjà que sempre m'ha semblat professional com el Malgrat Confidencial ofereixi una “desinformació” sense ni tan sols haver  procurat obtenir una informació precisa. 

De fet, l'ambient de castanyada de les vigílies de Tots Sants no pot ser més adient per donar aquesta notícia. Ja sabeu allò del "Truco o trato"  ("Trick-or-treat"). Doncs apa, aquí teniu el susto. Així que els senyors de MC pengen una notícia absolutament errònia i es queden tan tranquils. 

Veureu. Les al·legacions de CIU al cobriment de la riera invocant raons de manca de seguretat i falta de justificació urbanística es van presentar a l’Ajuntament i no pas a un Jutjat, per tant, resultaria fins i tot escandalós que ara ho resolgués una jutgessa, perquè evidentment les ha de resoldre l’equip de govern i no han esgotat encara la via administrativa. 

La Sentència que esmenta la notícia del MC suposo que fa referència al recurs contenciós administratiu interposat l’any 2008 contra un acord de Ple. Aquí no us puc ajudar. Quan hagi pogut llegir la sentència i pugui fer una valoració del contingut us en faré cinc cèntims. No sigui que em passi el mateix que al MC i em fiqui de peus a la galleda.D'entrada si puc dir que en aquest recurs no s'invoquen raons de seguretat ni manca de justificació urbanística. Tampoc era un recurs contra el cobriment de la riera al tram de Can Feliciano, perquè si no recordo malament en aquell moment el conflicte era sobre el projecte de canalització de la riera al tram de Can Feliciano i, respecte aquest motiu del recurs la veritat és que digui el que digui la Sentència poca cosa podrem fer. 


En el fons els senyors del MC són gent confiada. Pensen que la justícia  d'aquests país és ràpida i efectiva. Benaventurats!. Si la jutgessa hagués resolt sobre les al·legacions que hem presentat el mes de setembre d'enguany contra el cobriment de la riera m'hauria caigut de la cadira. Tanta diligència i rapidesa en la justícia fins i tot m'hauria espantat.

POPULISME, DEMAGÒGIA I DESINFORMACIÓ A "TUTIPLEN"

Mes o menys ja m'ho esperava, però la realitat sempre supera la ficció. Després del post que vaig dedicar a la concentració socialista de protesta del divendres passat, avui puc afegir alguns comentaris a l'excel·lent actuació teatral de la Sra. Campoy a la tertúlia d'ONA MALGRAT. Transformista, aprofitada, oportunista. Sobren adjectius per qualificar la funció. Per comptes d'informar al ciutadà aquesta senyora es dedica a crear alarma social per pur interès electoralista. "I que no passi res, eh?", "que jo no ho voldria pas, eh?". Al·lucinant!.

El nostre país pateix una situació de crisi econòmica que obliga a fer contenció de la despesa, entre d'altres raons per reduir l’enorme dèficit que ens va deixar d’herència l’anterior govern Tripartit, que es un dels principals responsables de la situació actual. Dóna la sensació per la teatralitat que li ha posat l'alcaldessa de Malgrat que el PSC no hi era en aquella nefasta etapa tripartita. És com si no hagués existit, i la realitat, encara que sigui dura i la  Sra. Campoy no li agradi, demostra que l’anterior govern tripartit va dilapidar tot el pressupost de la Generalitat i va crear un dèficit de 7500 millions de €. Evidentment, el PSC hi era, i malgastava de la mateixa manera que ho feien els altres socis del govern tripartit. D'altra banda, als primers símptomes de crisi un tal Zapatero, del PSOE per més senyes, es va dedicar a dir que era una desaccelaració de l'economia i, més tard, el remei que es va treure de la xistera va ser en forma de Plans E descabellats que van consistir no pas en ajuts a les empreses que produeixen i poden crear llocs de treball. No. Van consistir ni més ni menys que en abocar la saca de diners en la construcció fomentant obres a dojo als municipis. Mentre, els alcaldes i alcaldesses aplaudíen. És clar. Obres en clau local sempre equival a inauguració, i inauguració és el mateix que vots al sac. 

A Malgrat estem molt contents de tenir un nou camp de fútbol, un arxiu i una torre restaurada en un temps record, però evidentment les mesures restrictives son, en bona mesura, conseqüència de la situació a la que ens van abocar ells amb les seves actuacions. Ara, en lloc de fer costat al govern per sortir el més aviat possible de l’atzucac, utilitzen una bona dosi de cinisme per criticar les mesures, sense assumir cap responsabilitat. La Sra. Alcaldessa sense anar més lluny està "indignada". M'agrada, perquè espero que aquesta nova condició li permeti llegir i entendre el manifest dels indignats que comença per demanar més participació dels ciutadans, una coseta que precisament no li agrada gens ni mica.

I quina solució dona la Sra. Campoy per eixugar aquest dèficit que ha creat el seu estimat Montilla i Cia. Doncs "apagar la tele i no fer més llibres que ningú es llegeix". Meravellós. Apa!. El que es coneix popularment com la xocolata del lloro. Vaja uns estalvis!. Ah, també reben els mossos d'esquadra i les casernes de policia. Tot plegat d'una frivolitat impressionant. Quan una creia haver-ho vist tot a Malgrat, va l'alcaldessa i es supera. Certament el govern de Catalunya està aplicant unes mesures que no son gens populars, i ja s’encarreguen els agitadors professionals de carregar contra el govern i muntar protestes o manifestacions gairebé a diari, tal i com van fer abans de les eleccions municipals. Hi ha ciutadans que evidentment estàn molestos i emprenyats. És ben legítim. Però també hi ha una gran majoria silenciosa en aquest país  que sap que no queda altra solució. Patirem, però crec que tenim un govern seriós que sap on va. Un govern que pren mesures poc populars. Que governa pensant en el país i el futur d'aquest país, i no  només en les eleccions i els resultats electorals.