dimarts, 5 de maig del 2015

El Malgrat que volem, el Malgrat que m’estimo

Recordo que quan el Quico Guevara em va proposar fer una foto al pont del carrer Passada vaig tenir alguns dubtes. No veia la foto, però la confiança en la sensibilitat de l'ull del fotògraf em va portar a deixar fer. El dia que ens vam trobar al pont i em va enfocar la càmera perquè entengués la perspectiva que volia dir ho vaig tenir clar. 

I és que un poble té moltes perspectives, i la meva visió de Malgrat és la d’un poble complet. Un poble on tothom té espai i és sensible a totes les persones, des de la singularitat de cada individu i les seves diferents necessitats i capacitats, als diferents grups i col•lectius que hi conviuen.

Aquests dies treballem amb un programa electoral que s’adreça a tots els malgratencs i malgratenques sense exclusió i amb tota l’amplitud de temàtiques. És un programa que posa l’accent en fer de Malgrat un municipi modern i capdavanter, un poble socialment avançat, un poble educador, perquè és a partir de l’ideal de fer un Malgrat  més just que podrem aspirar a quotes més altes de benestar i d’igualtat entre les persones.

I tant important com un programa o el conjunt de mesures i actuacions, és el compromís sobre com dur-lo a terme. No només volem dir què farem, sinó també com ho farem. La transparència i l’ètica és el centre del meu projecte per Malgrat. Vull contribuir a través de les meves accions i les del meu equip a la regeneració de la política i a impulsar una nova forma de governar. Volem governar, no manar. El Malgrat que volem és el Malgrat on s'escolten totes les opinions i s'escolta especialment la crítica. El Malgrat de la sensibilitat per les minories, del respecte que mereix tota persona i de la voluntat de sumar a tothom i enfortir Malgrat.

Aquest és el Malgrat que volem, el Malgrat que m'estimo. Aquest és el Malgrat que em recorda la lletra d'una canço que diu 

" M'he perdut pels carrers de matinada,
el passeig, la plaça, la botiga de la mare,
he guardat els tresors en mil cançons,
l'escalfor dels veïns i els cants fets de nit i só.
En mig de la nit, que envolta la plaça,
tot és com ahir, aqui el temps no passa.
En mig de la nit, que envolta la plaça,
com quan erem petits, com quan erem petits,
la vida balla descalça....."


1 comentari:

  1. Un escrit molt macu, Neus. Aquest es el Malgrat que molts volem.

    ResponElimina