A l'anterior legislatura era una inversió imprescindible i necessària. Per això es va fer un gran esforç per redactar un projecte. Havia de ser un element de dinamització cultural, un factor de cohesió social i un motor econòmic del nostre poble. Fins i tot vam tenir debats a la ràdio local -d'aquells absurds que tan agraden a la Sra. Campoy- sobre el futur nom del centre cultural. Tot plegat, parlar per fer soroll.
El Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 4 de maig de 2006 va aprovar inicialment el “Projecte executiu del futur teatre-auditori i hotel d’entitats”, planificant un edifici modern i funcional amb un auditori per a més de 400 persones, un hotel d’entitats, sales de conferències, un aparcament subterrani de 202 places i l’urbanització d’un gran espai públic d’uns 9000 metres quadrats. El cost del projecte girava al voltant d’uns 15 milions d’euros. Van arribar les eleccions i alguns que hem defensat el projecte el vam posar al programa, perquè de veritat pensem que la cultura és una part important de l'agenda política local. Tot i així, vam ser prudents, perquè d'altres més pretenciosos el van posar al costat d'un nou ajuntament .
La veritat és que des del grup municipal de CiU sempre vam defensar i donar suport al projecte, però a la vegada també vam mostrar la preocupació per un projecte que anava prenent forma sense un pla de gestió. Finalment, i després de molt insistir es va redactar un pla de gestió que poca llum ens va aportar, però que semblava justificar la inversió. Es va demanar un crédit, de 6 millons d'euros i es va anunciar ja la bona nova . La primera pedra es posaria el 2010. No ha estat així. A punt d'acomiadar aquest fatídic 2010, ni hem vist pedra ni la veurem. A l'abril d'aquest mateix any la Sra. Campoy -en el seu estil habitual- ens parlava de "la seva gran prudència" i assegurava tota estarrufada que ja estava tot fet i lligat, i que si no havia parlat abans era perquè com tots sabem és una estadista de nivell que només parla quan tot està signat. Però com al conte de la lletera la realitat s'ha imposat. Incapaç de trobar solució al finançament de l'obra el projecte s'ha fos. Com l'aparcament de la Plaça Catalunya, i com tantes altres coses.
Ahir vam constatar que el que havia de ser la pedra filosofal de la cultura malgratenca ha desaparegut de les partides. Serà difícil en aquest context, ens va dir compungit el regidor d'hisenda.Vaja. Les paraules al blog d' El meu gos i jo semblen un epitafi. Com al conte de la lletera, ni llet, ni vaca, ni mantega......ja ho diu la cançó:
No anheles impaciente el bien futuro:
mira que ni el presente está seguro.
mira que ni el presente está seguro.
Amb l'actual contexte de crisis econòmica i amb la necessitat de confeccionar un pressupost ajustat a la realitat de la situació econòmica local, quines creu vosté que són les necessitats i prioritats que caldria establir en un pressupost municipal de cara el 2011 a Malgrat de Mar?
ResponEliminaMiri, per exemple resoldre el tram final de la riera que surt al mar. Això és una prioritat. Impulsar projectes que dinamitzin el pols econòmic de Malgrat, com obrir l'Avinguda Barcelona definitivament. Saber que fer al sector dels càmpings és una prioritat, etc, etc, Això és una prioritat. saber buscar el finançament adequat. Això és una prioritat.
ResponEliminaVosté creu que urbanitzar la riera és una prioritat? Creu que canalitzar la riera a Can Feliciano avançant els diners que havia de pagar l'ACA era una prioritat?. Creu que enderrovar una nau i pagar gairebé un milió d'euros és una prioritat pel poble?. Jo crec que no, sincerament.
I habia un comentari las borrat?
ResponEliminaAi sí. Ho sento. Pensava que ja l'havies llegit. No m'acabava de fer el pes, saps?.
ResponElimina