Què la crisi és global, és evident, però poques vegades ens preguntem que podem fer des del món local per superar la situació d’estancament actual. Hem passat anys on governar era fàcil, primer, perquè únicament es tractava d’anar resolent les necessitats bàsiques, donat que partíem d’una situació on no hi havia res, on tot estava per fer. Després, va arribar l’època de vaques grasses, hi havia diners i s’havien de gastar en omplir una oferta amplia de serveis, infraestructures i equipaments, fins i tot més enllà del que el seny hagués aconsellat. I ara, que el finançament local s’ha convertit en un problema estructural, ara és quan es troben a faltar les idees, les estratègies de calat i la visió de futur i una nova definició del paper municipal. Ja no serà possible finançar grans equipaments, grans infraestructures, però encara és possible actuar com a veritables líders locals.
Els Ajuntaments han d’aprendre a dibuixar un nou marc de responsabilitats dins un escenari de dificultats. Els diners no hi seran, però les idees poden ajudar a recuperar les malmeses economies locals, cercant noves oportunitats entre allò que ja hi ha, entre l’idiosincràsia econòmica de cada municipi. Idees que forçosament s’hauran de consensuar i que hauran de ser fruit del treball comú entre Ajuntament i els diferents sectors econòmics locals, entre els governs i els ciutadans. Si ens hi fixem en exemples concrets, com el cas del meu poble, Malgrat de Mar, veurem com s’ha passat de la diversificació econòmica (turisme, industria, agricultura, serveis) a la decadència econòmica, perquè en tots aquests anys, cap govern municipal ha estat capaç d’asseure’s i rumiar com es podia consolidar aquella diversificació econòmica, com és podia interactuar amb els diferents agents locals i com és podien trobar noves oportunitats dins els sectors ja consolidats.
S’ha posat l’ull en les obres, en una cursa per veure qui era capaç de fer més, de lluir més, però ningú va pensar que tot això és podia acabar, que calia dibuixar un futur i treballar plegats per assolir-lo. Ara toca començar de nou, deixar enrere aquella cultura de quilòmetres d’asfaltat per introduir la cultura de les idees, de les propostes viables per a dinamitzar una economia local, que no només s’ha de mantenir, sinó que s’ha de desenvolupar, que pot créixer estant molt amatents a les oportunitats que tenim al davant. Tornant al cas de Malgrat, es possible revifar la seva agricultura de qualitat, és possible dinamitzar les petites empreses que s’apleguen al polígon industrial, és possible caminar cap a un comerç especialitzat i és possible, fer de l’oferta turística un nou referent amb identitat pròpia. I és evident que això no ho farà l’Ajuntament, ho farà el poble, perquè com tots els pobles Malgrat és capaç de superar la situació d’estancament actual. Una suma que neix del binomi govern local i població, uns, impulsant idees, oferint propostes, canalitzant iniciatives i, els altres, treballant de valent i només l’esforç comú ens permetrà sortir del pou actual.
Però per això, cal renovar aquells governs que s’han instal·lat en la comoditat, que formen part de la cultura anterior, cal gent capaç de liderar projectes complexos, capaç de buscar recursos més enllà de les subvencions, capaç de posar-se al darrera de les iniciatives locals, d’aportar valor afegit. Amb els equips actuals correm el risc de viure del record, de la il·lusió de pensar que algun dia poden tornar les etapes de les grans obres, de les grans inversions i del gran endeutament municipal. I això ja hem vist quin resultat ha tingut. Els nous temps requereixen nous governants, capaços de despertar, d’il·lusionar, d’engrescar a tot un poble. Un nou paper al qual molts s’hauran d’adaptar, s’hauran de transformar per no quedar estancats en el temps, en un temps que no tornarà.
Neus Serra
Candidata de Convergència i Unió a l’Alcaldia de Malgrat de Mar
Segons la presidenta del Parlament Núria de Gispert als diputats:
ResponElimina“cada un de vostès representa un tros de Catalunya”
I doncs? com és que la mesa del Parlament no és plural?
Crec que està formada segons el resultat electoral de cada grup, no?.
ResponEliminavols dir?
ResponEliminael diputat del PP ha tret 31 vots per ser secretari de la mesa... el PP en té 18... qui els ha donat suport?
Crec que t'has de preguntar el motiu de que altres forces no hagin aconseguit que els cedeixin una cadira ni els seus antics socis. Penso que no han negociat bé. Personalment, m'hauria agradat veure ERC a la mesa, però sense saber el motiu de no ser-hi, tampoc entenc que no deixin investir com a president a Mas tot i el resultat electoral obtingut. El país no està per limitar-se a fer un gest per la galeria. Si van votar Montilla poden com a mínim abstenir-se ara.
ResponElimina