EL MILLOR REGAL

Em desperto i trobo un regal al coixí. És el rostre del meu fill petit que em vol veure obrir els ulls per ser el primer a fer-me un petó. -Cada any fas els petons millor, mama!. Ho diu mentre s’amaga entre els llençols rient. Si, i també abraço i estimo millor. Avui és un dia molt especial per a mi, però en realitat ahir també ho va ser, i demà tornarà a ser-ho. Res no canvia o potser tot pot canviar. 47. A les quatre de la tarda ha fet 47 anys que vaig néixer. Xifres a banda, el número no té cap simbologia  o significat especial. Com a mínim no el recordo ara mateix, però s'accepten suggeriments. En números romans és XLVII i penso que potser a partir d’ara ompliré els qüestionaris amb la xifra en números romans. 47. És el número que segueix al 46 i el que precedeix al 48. El prefix telefònic de Noruega i poca cosa més. Però al darrera de la xifra hi ha un grapat de passes fetes, i cada passa és una empremta meva. al terra que trepitjo. Avui puc dir que he caminat fins aquí. El món ha canviat molt en aquests 47 anys. Avui el meu fill em felicita pel facebook, i ho fan amics de la infància que fa massa que no veig. No sé perquè em feliciten, perquè ben mirat jo em limito a viure que ja té prou mérit.  Procuro esprémer la vida al màxim i donar les gràcies per cada dia. Però m'encanta que  em felicitin i em deixo estimar. De fet, m’agrada molt fer anys, perquè sempre tinc la sensació de que haig de créixer i que em queden moltes coses per aprendre. Ja veus, avui m'he trobat el millor regal. Cal dir que no sempre és el més car. Trobar el somriure del teu fill al coixí quan obres els ulls no té preu.