UNA FOTO QUE JA ÉS HISTÒRIA

Fer una foto no és gens fàcil, i abans de disparar cal seguir una sèrie de passos. Normalment, el primer que fem és escollir el lloc i fixar-nos en el fons i en tot allò que volem que surti. Mirarem l'enquadrament i mesurem la llum. Enfoquem i...... Clik.

Fa temps vaig escriure un petit post amb aquesta imatge, en el que parlava d'estimar Malgrat. Avui he remenat arxius per trobar la fotografia. Per nostàlgia. Per una mena de sentiment de tristesa i d'impotència. En aquell escrit desgranava allò que volia pel meu poble i recordava la lletra d'una cançó que diu:"en mig de la nit, que envolta la plaça tot és com ahir, aquí el temps no passa".

Està clar que a Malgrat el temps passa sense aturador, i que passa amb una piconadora. Cal veure l'espai que ha quedat on abans estava el pont que presidia una de les entrades principals de Malgrat. Ja sé que diran que era vell, que no era segur i bla bla bla. El cert és que sóc bastant pessimista sobre el futur del patrimoni local de Malgrat, sobretot perquè és notori la manca de sensibilitat i el grau de desconeixement des nostres governants en relació als elements patrimonials de Malgrat, però és necessari recordar al nostre govern que, encara que no tinguin sensibilitat envers el patrimoni, "en tenen responsabilitat". Hem de recordar que aquest patrimoni està format per una diversitat de béns, objectes i tradicions. Vestigis capaços de transmetre en el temps, missatges i experiències de gran calat. No és retòrica. De fet, el terme "patrimoni" -d' orígen llatí- vol dir "el que ve dels pares", i evoca per sí mateix el valor del llegat i la herència.

Lamentablement, en aquest món d' avui, buit i artificial, la tendència és prioritzar allò més nou. Som una societat que fabrica, transforma i consumeix novetats a ritme trepidant, i que ràpidament converteix en vell tot el que és nou. En el dia a dia ho veiem i ho constatem en tot. En la política tenim el gran exemple. Prima lo nou. Allò que es ven com a nou i sense passat, però que en realitat arriba sense projecte i sense programa. A veure que cau. Polítics buits i sense sensibilitat. Carcasses. Efímers, Llàstima que quan marxin el pont ja no hi serà.    

TOURDERA: I SI EXPLIQUEM LES COSES COM SÓN?

Aquesta setmana sabem que, finalment, Malgrat s'ha incorporat a la "Tourdera", el projecte de via verda que recorrerà el territori al voltant del riu la Tordera. En tot això, la regidora de turisme subratlla l'oportunitat que s'obre per donar a conèixer Malgrat i en fa una valoració positiva. I jo que ho celebro!. 

Ho celebro, perquè vam ser l'únic grup que portava aquesta proposta al programa electoral del 2015 i que vam fer un compromís públic per treballar conjuntament amb les poblacions veïnes per fomentar activitats vinculades a la valorització dels recursos del territori d'una manera sostenible. Els únics que vam apostar per participar en aquesta iniciativa de desenvolupament local de territori que s'estructura entorn un itinerari que connecta diferents municipis seguint els cursos fluvials de la Tordera, que busca promoure activitats econòmiques i potenciar valors naturals i paisatgístics.

L' Ajuntament de Malgrat s'havia mantingut sempre al marge, però des de CIU (avui PDECat) ja teniem clar que això ens feia perdre oportunitats. Per aquesta raó el passat mes de juny vam presentar una Moció demanant que l' Ajuntament de Malgrat deixes de mirar a un altre costat i poses fil a l'agulla per tal que el nostre poble no quedi despenjat d'un projecte tant important. Curiosament, desprès d'un debat més aviat agre el PSC no va la votar. Sort que el temps posa les coses al seu lloc. i que quan ens creiem un projecte som tossuts de mena. Al final, el més important és creure en el que fas i en allò que defenses. Al final, quan una proposta val la pena el més important és que tiri endavant. La resta -com diuen alguns- "escenografia, foto i medalla".  

QUÈ PASSA AMB ELS EMPESTATS?

Era tot just l'octubre del 2014 que penjava un post en aquest bloc amb motiu del sopar que cada any celebra l'organització dels "Empestats" amb els col·laboradors. 

Em sentia molt engrescada i feliç, i vaig fer un escrit carregat d'optimisme. Cal assenyalar a títol d'anècdota que aviat un "anònim" molt simpàtic- d'aquests que escriuen d'amagatotis i després et saluden com si res- va fer un comentari com si el meu entusiasme hagués "gafat" el projecte. Vull creure que no, perquè, de fet, la Festa dels Empestats ha continuat endavant amb un número significatiu de voluntaris que la fan possible i bon nivell d'acceptació per part del públic.

Malgrat aquestes perspectives llegeixo amb sorpresa que els Empestats es plantegen marxar de Malgrat per manca de sintonia amb el consistori, una situació que es fa difícil d'entendre per part d'uns governants que han vingut donant suport durant anys i panys a qualsevol mena d'entitat esportiva, social i culturals, a vegades ben poc consistent o amb objectius més que discutibles, i que ara permet que s'obrin escletxes amb l'organització  d'un esdeveniment tan singular com els Empestats. La única raó possible és la pobresa de mires i la política de poc recorregut. Una llàstima. Sí, Una veritable i autèntica pena que no es sàpiga apreciar l'esforç d'un grapat de gent, la majoria ben jove, que poden ser ben segur, en un futur, el tant recomanable relleu generacional per la cultura local.

Tot i així, com ahir expressava a un dels organitzadors, no vull creure que no hi hagi remei per aquesta falta d'entesa. Diàleg, diàleg i diàleg és la recepta, i així sembla que ho ha entès l'actual regidor de cultura. Fins ara, l'Abert Cuní m'ha semblat un regidor obert  i força dialogant. En aquest sentit més d'un cop no he dubtat a felicitar-lo per algunes iniciatives que amb millor o pitjor fortuna intenta dur endavant des que va arribar al consistori malgratenc. No tot funciona a la primera, però com li he expressat personalment ningú ha dit que innovar o intentar fer canvis sigui una tasca fàcil. En aquest sentit, sempre penso que el paper de l'oposició no ha de ser criticar-ho tot, sinó donar suport a les noves propostes si consideres que van en la línia que tu també proposaries i, fins i tot, compartir la responsabilitat quan no acaben de funcionar.

Dit això, i perquè no sembli que hi poso massa sabó, també recomanaria al regidor que no s'adormi. El desgavell dels serveis municipals en aquesta darrera edició d' Empestats ha estat important, i la incapacitat manifesta d'improvisar o donar solucions per part d'aquests serveis també. Ho he viscut en primera línia. Ho dic amb pena, tot i reconèixer els intents per donar una ràpida resposta de regidors de govern com el mateix Albert. Cuní i l' Oliver SC quan se'ls va avisar. Tampoc comparteixo la seva opinió sobre la forma en que s'han donat a conèixer les crítiques per part de la organització d'Empestats. Mira, opinar és un dret igual que criticar, i faria bé l'Albert C en no repetir alguns mantres dels seus antecessors. Ja és hora que l'Ajuntament de Malgrat comenci a canviar aquest estil antic i ranci de fer callar tota crítica amb l'argument que no és "la forma adequada" com si només fos adequat parlar directament amb el regidor de torn. Totes les formes són adequades si el que es vol és una reacció ràpida, i mira per on, potser la escollida per la organització ha estat a més efectiva. I sinó haver trucar l'endemà mateix per preguntar que havia passat i com havia anat tot plegat.

Però millor intentar girar full i intentar aprofitar aquesta gran oportunitat que s'obre per davant. Ara toca corregir possibles errors a base de parlar. No ens podem permetre perdre  una iniciativa que trepitja amb força i ens fa diferents. Som-hi!.

Gràcies per llegir-me. Seguim! 

COMENÇA UN NOU CURS POLÍTIC

Fa setmanes que no escric en aquest bloc, malgrat tenir moltes raons per fer-ho. El cert és que darrerament tinc la sensació que aportar el teu punt de vista personal a la política local mes aviat molesta. Només cal veure en la mena de catarsi en que s'han convertit els plens municipals despullats de tota mena de debat. Anul·lar el mínim debat públic de les idees a cop de rellotge i la paràlisi de projectes que actualment afecta al consistori malgratenc és un còctel letal per la dinàmica política local. 

Però ens trobem a l'inici d'un nou curs i en aquests moments em trobo immersa en una intensa activitat preparant projectes nous, donant continuïtat a altres i organitzant l'equip del nou PDC per continuar treballant per Malgrat fins allà on ens sigui possible. 

Al recent estrenat PDC treballem a tope. Molta feina per contribuir a què Malgrat avanci i moltes ganes de contribuir-hi amb aportacions decidides i màxima implicació.

D'entrada estrenem setembre amb canvis a la vista. Portem al Ple la denominació del grup municipal i una moció que insta al govern a posar fil a l'agulla i treballar per crear un fons d'habitatge social a Malgrat començant per destinar l’ habitatge del carrer Eivissa propietat de l’ Ajuntament de Malgrat de Mar a habitatge d’ inclusió social i emergència per a casos de serveis socials que tinguin el perfil per accedir-hi. 

En resum....comença un nou curs polític amb molts reptes i moltes qüestions per resoldre i impulsar.

Gràcies per llegir-me. Seguim!