Avui és un dia d'aquells que té un significat molt especial. Aquesta nit transitarà per la meva memòria la nostàlgia i el record. Encara em sento en procés de reconstrucció, un procés lent en el que et vaig incorporant per sempre en el meu dia a dia. Avui fa 32 anys que les nostres vides es van creuar de manera fortuita una nit de Sant Joan. Qui hauria dit que d'aquella conversa de dos desconeguts en una platja podia nèixer un vincle tant sòlid, una història i una vida. En aquest any i mig he passat de la devastació absoluta a trobar un sentit al dolor repartint amor als que més estimo. Però avui torna la nit de Sant Joan i es colen imatges, records i sensacions. Estàs present en tot el visc i el que faig, però amb alegria i amor. Poc a poc accepto que les persones que estimem no marxen, viuen per sempre al nostre cor. Aquesta nit contemplaré les flames en silenci i pensaré en tú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada