Potser ja l'he recordat en alguna Diada de Sant Jordi, però és un poema que m'encanta i evoca tantes Diades de Sant Jordi ja viscudes!. Així que el comparteixo una vegada més. Feliç Diada!.
"Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia".
"Les roses recordades".Salvador Espriu
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia".
"Les roses recordades".Salvador Espriu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada