dimecres, 24 de juliol de 2013

CIUTAT SANITARIA O CIUTAT INVISIBLE

Cada vegada que entro o surto de Malgrat i passo per davant de la "Ciutat Sanitaria" recordo el temps que ha passat des que Urbanisme va donar llum verda al projecte. Sí, ha passat el temps i encara no hem vist res d'aquest ambiciós projecte que ara fa un any ens deia l'alcaldessa que "avança lentament". Vam posar velocitat de creuer per fer la modificació urbanística i anem a pas de tortuga per fer-ho realitat. I és que cal recordar que la parcel·la ja porta dos modificacions urbanístiques a demanda sempre del sector privat i de moment no hem vist que el megaprojecte es mogui ni un pam. 


La primera modificació, a petició d’una empresa privada
En efecte, aquests terrenys van ser objecte de modificació urbanística l’any 2002 en què es varen classificar com a sòl urbà i qualificats com a sistema d’equipaments privats d’ús sanitari– assistencial. Aleshores, la mercantil GERIMAR 2000, S.L. –propietària dels terrenys- va sol·licitar la modificació del planejament vigent i autorització immediata per l’edificació d’un centre geriàtric. L’equip de govern -llavors de majoria absoluta del PSC- es va afanyar a justificar la urgència de la tramitació per la necessitat d’impulsar un centre geriàtric davant la "desbordant" demanda de places, però la veritat és que la residència mai no va arribar a veure la llum. En aquell moment l’Avanç redactat mantenia les dues franges de sistema de protecció viari al llarg de la carretera Nacional II i la carretera BV-6001-Avinguda Costa Brava, i proposava la qualificació com a sistema d’equipaments privats d’ús residencial-geriàtric i sanitari-assistencial una superfície de 23.041 m2, i com a sistema d’equipaments públics una superfície de 4.822 m2. La peça d’equipaments públics es situava confrontant amb un altre terreny qualificat de sistema d’equipaments integrat dins el PP4/2 i amb façana a l’Avinguda Països Catalans per aconseguir una peça més regular i homogènia. Es concretaven també les obligacions dels propietaris en relació a cessions dels terrenys i urbanització, i es determinaven els paràmetres urbanístics i edificatoris a la finca de sistema d’equipaments privats, fonamentalment l’obligació de restar la finca de titularitat privada amb caràcter indivisible i la previsió d’un únic ús socio-sanitàri.

La segona modificació, a petició de la mateixa empresa privada
Durant la tramitació del POUM -que s’aprova el 2005 amb un ampli consens- no es va plantejar cap necessitat de fer modificacions en aquesta parcel·la. Curiosament, l’any 2009 l’empresa GERIMAR 2000, S.L. sol·licita la tramitació d’una nova modificació del POUM per tal d’alterar alguns paràmetres i condicions establerts en el planejament en relació als terrenys esmentats. "No es viable econòmicament", diuen, i el govern del PSC-PP engega la modificació urbanística a tota màquina. Aquesta modificació suposarà finalment la reubicació de la finca municipal que provenia d’una cessió anticipada del PP4/2  en una situació més allunyada del centre urbà.

Vull recordar que malgrat la importància que la legislació actual atorga al democràtic principi de participació ciutadana es va obviar qualsevol procés de participació, infringint clarament el que disposa la Llei d’Urbanisme. Tampoc es va informar als grups polítics que formaven part de l’oposició. Es va arribar a l’absurd que fins i tot alguns ciutadans demostraven disposar de més informació que els propis regidors del consistori mentre participaven a tertúlies radiofòniques locals explicant detalls molt concrets del projecte d'un tanatori previst als terrenys i que encara no hem vist mai.


Un procés estranyament ràpid i poc transparent
Tota la tramitació d’aquesta segona modificació urbanística es va portar a terme amb una estranya rapidesa i celeritat, sobretot si tenim en compte que ja han passat 4 anys i no hem vist res de res. Per què tanta pressa?. Des de CIU ja vam denunciar en el seu dia la manca de informació, la falta d’un estudi acurat dels nous usos i la nul·la justificació de l’ interès públic. Llavors ens preguntàvem que passaria si passats cinc o sis anys resultava que els promotors tampoc veien viable el nou planejament aprovat, i si es tornaria a modificar el pla per introduir altres usos, com per exemple l’ús residencial, atès que ara sense cap argument es permetia incloure usos com el terciari, comercial o el d’habitatge col·lectiu. “Què farem?”- ens preguntàvem- “Acabarem fent un “urbanisme a la carta” per donar als terrenys una sortida al mercat?”.

La modificació urbanística per la mal anomenada “ciutat sanitària” es va impulsar clarament al dictat del sector privat i destinada al seu benefici, per això avui per avui més que una ciutat sanitària tenim una ciutat "invisible". El més greu és que, en aquest cas, la paralització no és imputable a la crisi, perquè quan es va impulsar la segona modificació urbanística a corre cuita l’any 2009 la crisi ja ens havia esclatat a la cara. 


1 comentari:

  1. ja es hora que algu parli d'aquesta recualificacio

    ResponElimina