divendres, 25 de gener del 2013

DES DE LA CÀMERA DEL PLE

La situació política a Malgrat és tant excepcional al meu entendre que la majoria d’uns o altres al Ple és molt relativa. L'oposició si suma són més que els altres, però curiosament no hi ha una majoria que pugui oferir una alternativa al govern actual i aquesta realitat és un element clau per entendre moltes coses que passen. La voluntat de canvi a Malgrat es fa palesa i no ve d’ara, però un joc de circumstàncies i coincidències ben curiós, i que vull analitzar properament en un altre post, fa que inevitablement el govern malgratenc es trobi en minoria i, a la vegada, cómodament instal·lat. Es detecta la seva  debilitat i desgast, però no hi ha alternativa. Arribats aquí, els tres partits de l’oposició tenim molta feina a fer en aquests moments. Molta. I tenim molt a reflexionar. Els del govern també. Aquesta feina i aquesta reflexió l’hem anat fent, almenys a Convergència i Unió, en aquesta primera etapa de mandat, sobretot a la vista de l’evolució que ha pres la situació política al consistori i la constatació que algunes situacions no aporten res. 

Així, doncs, fa temps  que a Convergència i Unió estem fent una profunda reflexió sobre on condueix la situació actual, i aquesta reflexió ha estat clau en el procés del pressupost. Per nosaltres, un pressupost municipal és una eina fonamental per concretar línies de treball, sobretot en aquest moment en que també cal fer front a la crisi a nivell local. Calia considerar moltes coses, entre d’altres que no estem ara mateix en situació de perdre oportunitats. També som conscients de que no disposem d’aquesta majoria suficient per oferir l'alternativa de govern que ens agradaria i que faria possible impulsar  projectes que considerem necessaris i disposar de més recursos, perquè està clar que el PP de Malgrat en sap ben poc d'obtenir recursos.  Per aquesta raó, en un exercici de responsabilitat i prudència vam demanar al govern que retirés la seva proposta pressupostària per obrir un període de negociació. Una decisió francament difícil després del lamentable episodi de les ordenances fiscals, però una decisió que enteníem imprescindible. 
 

Penso que en aquest procés també el PSC comença a entendre algunes coses. Era imprescindible que ho fes. D’aquí que la nostra ferma voluntat de no fracassar de nou en el diàleg s’hagi trobat segurament un PSC amb el mateix propòsit. Des de CIU els vam presentar un conjunt de propostes raonades i argumentades per incloure al pressupost. Per desencallar el tema ens hem reunit i parlat -un exercici molt saludable- en les darreres setmanes, fins arribar a un consens que ha portar a signar un document amb 10 compromisos per aquest exercici que assumeix el PSC i CIU, punts que han estat claus pel desbloqueig de la situació i que van en la línia del nostre programa electoral. Ningú ha dit que hagi estat fàcil, però és d'agrair que l'alcaldia s'hagi implicat a fons per obtenir finalment el consens necessari i un acord amb el tots ens sentim cómodes.

PSC i CiU han arribar, doncs, a un acord per tirar endavant el pressupost d'enguany que prioritza projectes com la rehabilitació del pavelló municipal de l'avinguda de Tarragona, la connexió amb Can Palomeres Nord i el tram 0 de la riera, entre altres. La proposta econòmica pel 2013 és de 18.103.075 euros, i les inversions previstes ascendeixen a 1.453.500 euros, una xifra molt superior a la dels 553.000.- euros inicialment previstos pel govern Campoy com a inversió. La satisfacció més gran, demostrar que el diàleg sempre és possible si hi ha voluntat per totes bandes. 

A nivell intern de CIU també ha estat molt enriquidor el procés. Posar sobre la taula "pros i contres", perquè tothom pugui dir la seva ha estat un exercici interessant que, lluny de generar tensions, ens ha permés observar la situació política de Malgrat des de diferents perspectives. Constato que formem un equip cada dia més compenetrat, amb una gran capacitat de treball i una voluntat política molt ferma.  

El Ple també va aprovar ahir la moció de suport a la declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya per 11 vots a favor (CIu, ERC, ICV-EUA, i 2 regidors de PSC), 4 abstencions (4 regidors del PSC) i només 2 vots en contra, de qui?, doncs del PP. Un PP ahir clarament descol·locat.
  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada