A Catalunya tenim una tradició de gran bellesa que són els “castells”. Bellesa plàstica i bellesa en el seu simbolisme de construir torres humanes. A dalt els més joves i menuts, a baix la gent gran. No importa l'experiència, ni l'edat, ni l'orígen, ni la condició per fer pinya., i sempre m’ha impresionat aquesta simbologia amb la societat de la tradició castellera, i m’encanta observar els moviments d’una colla a la plaça per bastir un castell. A més, des que els fan per la televisió fins i tot he pogut adquirir un vocabulari casteller i sé que és l’agulla, l’aixecador, l’enxaneta, carregar, descarregar, folre, manilles i, sobretot, la pinya.
La pinya és la base del castell, tot el cos de castellers i persones que s'agrupen al voltant del tronc del castell per donar-li suport. Qualsevol persona del carrer pot situar-se a la pinya dels castells, ja que com més gran sigui i més gent hi participi, més compacte serà el castell, més segur i amb més coixí en cas de caiguda. La imatge d’una plaça plena de gent fent pinya és d’una bellesa i plasticitat singular, però a més és d’una simbologia estranya i inquietant. Una icona. Una imatge molt potent de força, superació, sacrifici, esforç i identitat.
Ahir Duran demanava “fer pinya al voltant la força política de casa, la força política nacionalista, la única que tenim, i tindrà sempre, les mans lliures, per defensar el progrés econòmic, social i nacional del país que ens estimem, de la nació catalana”. Penso que ho va clavar. Fins i tot podria servir com eslogan de campanya. Fer pinya. Amb les enquestes a la mà toca fer pinya. La majoria del PP el proper 20 de novembre sembla inevitable i els catalans no ens podem permetre una posició debilitada a Madrid. Jo sempre penso que els partits catalans haurien d’anar plegats a les eleccions generals, però avui per avui no sembla possible, i no hi ha dubte que el vot més útil i pràctic és el vot a CIU. És una manera de reforçar el govern català davant el govern que surti del 20N. Ens agradi més o menys toca fer pinya si volem mantenir l’horitzó.
Sobre aquest cartell "l'última i marxem!", podries ampliar-ne el sentit.
ResponEliminaNo sembla que el senyor Duran estigui precisament en aquesta línia que s'anuncia. Les joventuts van en una direcció i els adults en una altre?. Com pots justificar aquesta flagrant contradicció, o no pots?.
Jo crec que la imatge i el text és prou potent. De fet, no hi veig contradicció quan s'està parlant de dret a decidir i als Estatuts d'UDC parlen d'autodeterminació
ResponElimina"la principal raó de ser d’Unió
Democràtica de Catalunya: la defensa de la dignitat i del
desenvolupament integral de la persona i l’assoliment de la plenitud
nacional de Catalunya en exercici del dret inalienable i natural a
l’autodeterminació dels pobles".
En tot cas, l'horitzó el posen els catalans i el posaras tu amb el teu vot. Dilueix la força i dilueixes el projecte. A disposar.
neus