Hi ha comparacions gratuïtes, simplistes i odioses. Comparar vol dir mirar que fan a fora. Mirar que fa el veí. És clar que mirar que fan els altres pot servir de referència, però la comparació ha de ser objectiva. No s'hi val a fer trampa. Una comparació és posar en relació dues realitats semblants, però cal anar amb cura. Per això, llegint el post que va publicar fa uns dies les joventuts del PSC malgratenc em van venir dos pensaments al cap:
-El primer va ser que han d'actualitzar més sovint el bloc.
-El segon, que per criticar l’oposició i parlar "d’oposició constructiva” el primer que has de fer és un escrit constructiu. Personalment, el seu escrit no em sembla pas un exemple d’actitud constructiva. No argumenten res, i la comparació és massa simplista, però anem a pams.
Diuen que a Calella l'oposició té una actitud constructiva al permetre l'aprovació de la modificació d'ordenances, però evidentment el cas no és comparable. Què Malgrat és diferent?. Segurament, perquè a Calella el que han fet és apujar l'IBI segons l'IPC, el que representa un 3,1%. L'increment suposarà per les families un augment de 10 euros anuals de mitjana, i reportarà a les arques municipals 165.000 euros més. S'ha augmentat també l'Impost de vehicles segons l'IPC i no s'han tocat la resta d'impostos. Política de moderació fiscal per no castigar més al ciutadà.
Precisament, aquest no és el cas de Malgrat. Les ordenances fiscals aprovades pel PSc i el PP a Malgrat no són exemple de moderació fiscal. Incrementen l'IBI més d'un 6,5% (en cap cas parlem de l'IPC), i aquest increment suposarà per les families un augment de 25 euros anuals de mitjana segons el regidor d'hisenda (el que vol dir que pujarà una mica més), i una recaptació per les arques municipals de 350.000 euros (curiosament el cost de cobrir la riera al tram de Can Feliciano). La resta d'impostos s'incrementen molt per sobre de l'IPC (un 4%), i a la mateixa vegada augmenta el preu de l'aigua. Tot plegat, podem afirmar que el cas no presenta cap coincidència i que la comparació ja d'entrada sembla gratuïta i absurda, però la cosa no acaba aquí i posats a fer comparacions podem fer més comparacions.
Així, per exemple a l'inici del mandat es va constituir a Malgrat el nou Consell d'Administració de l'empresa Malgrat Turisme. CIU va demanar estar present al Consell d'Administració donat que la proposta del govern no era representativa de la nova composició del consistori. La resposta va ser la negativa habitual. Una situació ben allunyada de la de Calella on precisament el cap de l'oposició ha estat escollit President de l'empresa municipal GESTVIA.
Definitivament, Malgrat és diferent. De tots nosaltres dependrà canviar la dinàmica, i per fer-ho no és suficient criticar i acusar sempre a l'oposició. Deixem de mirar-nos el melic, de fer-nos retrets o buscar culpables i posem-nos, cadascú en l’àmbit que li pertoca, a teixir de nou complicitats per impulsar els projectes que el poble necessita. Potser així, la gent deixarà d'expressar als comicis el cansament que ara mostra i retornarà la confiança en la política. Pensem-hi.
-El primer va ser que han d'actualitzar més sovint el bloc.
-El segon, que per criticar l’oposició i parlar "d’oposició constructiva” el primer que has de fer és un escrit constructiu. Personalment, el seu escrit no em sembla pas un exemple d’actitud constructiva. No argumenten res, i la comparació és massa simplista, però anem a pams.
Diuen que a Calella l'oposició té una actitud constructiva al permetre l'aprovació de la modificació d'ordenances, però evidentment el cas no és comparable. Què Malgrat és diferent?. Segurament, perquè a Calella el que han fet és apujar l'IBI segons l'IPC, el que representa un 3,1%. L'increment suposarà per les families un augment de 10 euros anuals de mitjana, i reportarà a les arques municipals 165.000 euros més. S'ha augmentat també l'Impost de vehicles segons l'IPC i no s'han tocat la resta d'impostos. Política de moderació fiscal per no castigar més al ciutadà.
Precisament, aquest no és el cas de Malgrat. Les ordenances fiscals aprovades pel PSc i el PP a Malgrat no són exemple de moderació fiscal. Incrementen l'IBI més d'un 6,5% (en cap cas parlem de l'IPC), i aquest increment suposarà per les families un augment de 25 euros anuals de mitjana segons el regidor d'hisenda (el que vol dir que pujarà una mica més), i una recaptació per les arques municipals de 350.000 euros (curiosament el cost de cobrir la riera al tram de Can Feliciano). La resta d'impostos s'incrementen molt per sobre de l'IPC (un 4%), i a la mateixa vegada augmenta el preu de l'aigua. Tot plegat, podem afirmar que el cas no presenta cap coincidència i que la comparació ja d'entrada sembla gratuïta i absurda, però la cosa no acaba aquí i posats a fer comparacions podem fer més comparacions.
Així, per exemple a l'inici del mandat es va constituir a Malgrat el nou Consell d'Administració de l'empresa Malgrat Turisme. CIU va demanar estar present al Consell d'Administració donat que la proposta del govern no era representativa de la nova composició del consistori. La resposta va ser la negativa habitual. Una situació ben allunyada de la de Calella on precisament el cap de l'oposició ha estat escollit President de l'empresa municipal GESTVIA.
Definitivament, Malgrat és diferent. De tots nosaltres dependrà canviar la dinàmica, i per fer-ho no és suficient criticar i acusar sempre a l'oposició. Deixem de mirar-nos el melic, de fer-nos retrets o buscar culpables i posem-nos, cadascú en l’àmbit que li pertoca, a teixir de nou complicitats per impulsar els projectes que el poble necessita. Potser així, la gent deixarà d'expressar als comicis el cansament que ara mostra i retornarà la confiança en la política. Pensem-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada