Després d’algunes setmanes sense actualitzar el bloc torno a la feina per reprendre el fil internauta. Ho faig en plena polèmica sobre el català com a llengua vehicular a l’escola, i això a les portes d’una campanya electoral, quan els ànims ja es trobem prou tocats per diferents motius, fa pensar que s’acosta una tardor calenta. De fet, si em deixo portar pels sentiments i pel que sento aquest escrit potser no es podria publicar. Per això intentaré raonar de manera ordenada, però estic molt cansada, molt cansada de sentencies, interpretacions, recursos, declaracions surrealistes i atacs sistemàtics a la meva identitat i la meva llengua. No entenc aquesta persistència en atacar frontalment un model que ha fet possible la convivència lingüística en aquest país i l’aprenentatge de les dues llengües. No entenc que sigui objecte de debat i polèmica temes que ja van ser objecte de debat fa anys i que el Tribunal Constitucional i la UE han avalat. Però, és clar, la llengua és el nervi de la nostra nació i sembla que cal extirpar aquest nervi com sigui per debilitar-nos. Es tracta d’anar fragmentant, separant, dividint, construint diferents identitats dins la societat catalana. A veure si així, de mica en mica, ens tornem més submisos i parem de tocar el crustó. Aquest atac és profundament antidemocràtic i dubto que sigui casual. És una involució en tots els sentits. Una involució que em temo no acabarà aquí, perquè al darrera hi ha una veritable ofensiva centralista que s’intenta camuflar darrera de la crisi. Tampoc hi ha un únic culpable. El PP juga el seu paper electoralista, però dir això és simplificar molt les coses. Al darrera hi ha el clar i precís objectiu que persegueixen fa temps el PSOE i PP. Laminar. Trencar. Centralitzar. Ofegar. En definitiva, la situació és crítica. Mentre el govern prepara el recurs pertinent, mentre discutim, mentre preparem manifestacions..........Demostrem el proper 11 de setembre que hi som. A Malgrat ho podem fer amb contundència. El dia 10 anem a Can Campassol. El tema no és si ens agrada més l’acte institucional el 10 o l’11. En el fons el més important és dir que som catalans i que no pensem deixar de ser-ho. Ho podem cridar el dia 10 al vespre participant a l'acte institucional que organitza l'Ajuntament, i ho podem tornar a cridar el dia 11 pel matí a Can Campassol. Penso que més que mai aquesta Diada hem de sortir al carrer per dir que som catalans.
A l'acte oficial del dia 10 que hi vagin ells, els que estan fent tot el possible per anihilar el poble català, per integrar Catalunya dins Espanya, els que confonen democràcia amb dictadura i caradura, els que estafen al poble, en definitiva.
ResponEliminaJa s'ho faran, a mi el dia 10 no m'hi veuran.
Això és una decissió personal de cadascú, però crec que cal valorar allò realment important. L'acte del dia 10, encara que lamentablement ens deixin sempre al marge, l'organitza i convoca l'Ajuntament i no s'ha de perdre de vista que l'Ajuntament som tots i representa el poble, no pas "ells". Jo us animo a participar-hi per demostrar que hi som.
ResponEliminaJo sí que hi aniré però disposat a deslluir l'acte amb crits i xiulets, el que hauríem de fer molts i l'únic que es mereixen amb aquesta paròdia de celebració feta d'esquena al poble i en el dia que no toca. El que més em costa d'entendre és la manipulació a que es brinda el GEM amb la lectura d'un manifest. Aquesta gent, a canvi d'una subvenció, està perdent els papers. Cal ser tant servil?.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaA mi no em sembla cap paròdia, en cas contrari no hi aniria. Què et molesta? Què ho faries d'una altra manera? Què es fa el dia 10?. Quina importància té això?. Al final el que compta és la voluntat i que l'acte es faci amb dignitat. Qui ha dit que no toca el dia 10?. Perdona, però al Fossar es fa una marxa de torxes la nit del dia 10 de setembre. Personalment també discrepo d'algunes coses, per exemple que una celebració que es va introduir precisament a petició d'altres grups municipals acabi marginant a aquests mateixos grups pel que fa a l'organització i contingut de l'acte. Quan es fan canvis d'horaris i format com aquest any, o quan fins i tot s'ha arribat a suspendre com en algún any anterior, penso que toca demanar el parer de tots. Tot i així, penso anar-hi. Penso participar-hi. Ni xiularé, ni cridaré, ni donaré l'esquena a l'acte. Cantaré l'himne nacional com faig sempre, i quan s'enlairi la senyera sentiré la mateixa emoció que el dia 11. A més, em sentiré ben orgullosa de que Malgrat tingui acte institucional per la Diada, perquè això és el que importa de veritat. Si un dia tenim ocasió ja canviarem allò que no ens agradi, no creus?.
ResponEliminaNeus això que l’Ajuntament som tots , tu ets la primera que et desmarques, quasi sempre, de molts actes que organitza l’Ajuntament. La commemoració de la Diada es el dia 11 de setembre, no el dia abans, no fotem!. La marxa de torxes és fa a molts pobles la nit del dia 10 però aquest mateixos pobles l’acte institucional tal com mereix la Diada Nacional de Catalunya es fa el dia 11 de setembre en un horari on tothom qui vulgui, pares, mares, avis, joves i nens i puguin participar i gaudir.
ResponEliminaL’orgull d’uns quants PSOES, acompanyants del PP, fa que no vulguin baixar del burro i no és pugui celebrar la Diada el dia 11 de setembre tal com és mereix.
Al darrera hi ha PSC (si encara existeix) el PSOE i el PP, però també CiU donant alcaldies al PP i suport als pressupostos del PP. Aquest 11 de Setembre hem de dir Prou, Volem la Independència!
ResponEliminaCatalunya estat, és dir si a la nostra cultura, la nostra llengua, les nostres tradicions i com a país europeu podem tenir fermes possibilitats de millores econòmiques i socials per tots els que vivim en aquesta nació.
Mentrestant Espanya DESPILFARRA en AVES i aeroports insostenibles, a Catalunya és retallen drets bàsics de les persones com la sanitat i l’ensenyament. A que esperem marxar d’Espanya?
Hostima Neus, ara sí que ja et veig palplantada entre la Campoy i la Vega cantant emocionades, totes tres, l'himne nacional de Catalunya. Quanta emoció, quin gran moment de frenesí!, quin esplèndid quadre costumista per Malgrat.
ResponEliminaM'agradaria saber de quin acte organitzat per l'Ajuntament em desmarco. No sé a que et refereixes. Penso que no em desmarco dels actes de l'Ajuntament. Al contrari encara que potser no estigui d'acord amb l'esperit de l'acte en sí i que el paper institucional que es dona als regidors és sovint lamentable procuro donar suport.
ResponEliminaMireu, cadascú té la seva opinió. Jo respecto la dels altres, però tinc la meva. Mai he faltat a l'acte del dia 10, però et recordo que sempre he participat al del dia 11. Segurament molt abans que tú, perquè et recordo que CIU ha vingut impulsant aquest acte en solitari durant molts anys i més tard s'ha obert a fer una Diada el més participativa possible penso que amb bon criteri. "Hostima", company, a vegades hi ha coses que són ben senzilles i les fem complicades. A la fi si es fa l'acte del dia 10 és gràcies a CIU i no pas al PP.
No entris en aquest camí que et pots esgarrinxar... tinguem la festa en pau...
ResponEliminaNo m'agrada massa el teu comentari, però vaja....tú sabràs....sembla un advertiment, oi?. Segueixo dient que algunes coses costen d'entendre. Què et sap greu?. Què doni la meva opinió?
ResponEliminaEfectivament és un advertiment. Com ho és el cartell que et trobes en un camí que fa de mal passar i que, algú que es preocupa de l'altri, clava per avisar de les dificultats del camí. No hi veig cap mal. D'altra banda no em preocupen les teves opinions, les comparteixi o no. Em preocupen afirmacions que oculten deliberadament o no (jo crec que si) la veritat. Et poso un exemple: "Si es fa l'acte del dia 10 és gràcies a CiU i no el PP". Afirmació totalment tendenciosa i que menysprea molta altra gent gràcies a la qual es fa l'acte del dia 10. En fi, maneres de veure-ho, suposo.
ResponEliminaEn efecte, maneres de veure les coses.
ResponElimina