dimecres, 22 de juny del 2011

HONESTEDAT, LA MILLOR DE TOTES LES ARTS PERDUDES

Casualitat o no casualitat. La veritat és que fa temps que vaig deixar de seguir el bloc del jovent socialista de Malgrat. De fet, no era massa actiu, ni aportava gran cosa al debat polític local. Avui, curiosament m'envien un mail amb aquest enllaç. Sembla que el jovent de la Campoy s'ha animat i, finalment, han fet un apunt sobre el nou consistori. Evidentment, és un escrit en clau de partit que sembla una mala imitació de l'estil d'alguns blocs. 

D'entrada, cal dir que el més normal del món és que els regidors i els partits fem les reflexions des del nostre punt de vista, però quan ho fas també  és essencial mostrar certa honestedat crítica. És a dir, que pots donar una opinió o fer una interpretació de la realitat, però el que no es pot fer és faltar a la veritat. Anem, doncs, a pams.

Els joves socialistes comencen parlant de la constitució del consistori  i fins aquí cap problema. A continuació,  poc a poc, es van complicant la vida. Per exemple, afirmen molt a la lleugera que "el PSC com ha fet sempre va mantenir una roda de contacte amb tots els grups municipals fins arribar el dia de la constitució del nou consistori (periòde vàlid per aconseguir els suports necessaris per a l'investidura). Cal dir que PSC sempre ha mantingut la mà estessa amb tothom, mentre que d'altres grups ja tenien molta pressa des del mateix dia 22 de maig". Fals. Mà estesa amb tothom?.  Quan un partit com el PSC evita cap contacte i conversa amb la segona força més votada alguna cosa passa. El PSC o la Sra. Campoy s'ha negat a parlar  amb CIU. Això ho sabem de sobres. És públic i notori.  De fet, ens han convocat a una única reunió formal el dia abans de la presentació del pacte amb el PP i només ens van convidar quan el van tenir ben lligat. Una trobada que podem qualificar de cordial i protocolària. Punt. Potser els fa vergonya dir-ho, però és la veritat. Quan un pren certes decisions les ha d'assumir i explicar.

El PSC s'ha negat a parlar amb CIU. Les converses no es van encetar per ordre de resultats com s'havia fet fins ara, i el PSC no ha tingut cap mena d'interés de conéixer la posició de CIU. És legítim?. Segurament. Però llavors, per què no diuen les coses clares?. Nosaltres ho diem sense embuts.

"El mateix dia 24 ja corríen rumors". I què?. Vol dir que prenen les seves decisions segons els rumors ?. Vaja, ....Quin rigor!. De fet, a nosaltres també ens han fet arribar rumors sobre pactes acordats abans de les eleccions, però els rumors són això, rumors.

 "Hi havia un pacte enparaulat, que no pas firmat", però també hi havia la certesa de que el PP jugava a dues bandes i que pretenia treure profit de la situació d'histèria que es va produir al PSC davant la possibilitat de quedar a l'oposició. Ara veurem quan s'acopli ICV com queda la cosa, perquè fins ara és qui s'ha endut un protagonisme que no mereix.

Diuen també els joves socialistes que  "com sempre les coses que comencen malament acaben malament i aquest rumor va difuminar-se amb el pas dels dies molt probablement perqué no s'ha tingut prou destressa amb les negociacions (virtut necessària per ser alcaldessa)". Home, vanitat no els en falta, eh?. En la meva ignorància pensava que per ser alcaldessa la principal virtut era ser honesta i pensar en el millor pel teu poble. Queda clar que pels joves socialistes la honestedat no és cap gran virtut. En qualsevol cas, la destressa per negociar serà virtut si es tracta de fer un bon pacte, però com diu Séneca "un vaixell que sembla gran en el riu, pot ser molt petit en el mar".

Penso que cal mesurar una mica les paraules. Sobretot, si a continuació vols semblar creïble quan escrius "tot i això seguim sent un govern en minòria i aquest fet ens obliga a mantenir la mà estessa i fer negociació per arribar a grans acords amb una majoria per tirar endavant els reptes que ens deparen. Quines seràn les prioritats aleshores: el poble? o el tactisme polític?". 

Ah!. És això?. Penseu que tot ho reduim al tactisme polític?. Francament,  l'article en sí mateix ja és una contradicció. En què quedem?. Teniu la mà estesa o parleu per parlar?. Voleu arribar a grans acords?. No patiu, nosaltres estem també per arribar a grans acords, i  no parlem per parlar. Tenim interés en garantir la governabilitat de  Malgrat i fer que el poble vagi endavant.  Veurem si aquesta gran majoria que demaneu es redueix a pactar amb ICV o esteu oberts als grups que més representació dels malgratencs hem obtingut. Tactisme, tactisme. Sí, serà interessant comprovar qui  es mou realment  per tactisme polític i qui pensa en el poble.


5 comentaris:

  1. bufff!!!
    Quins quatre anys ens esperen!!!!

    ResponElimina
  2. No home no. S'ha de ser positiu. Penso que seràn 4 anys interessants i reveladors. Sóc molt optimista.

    ResponElimina
  3. Mare de Déu de les misèries, si fa anys com a socialista m’haguessin dit que de segon hi hauria el Puignou i darrera un noi que no destaca per res i una bona dona d'una escola d'adults que si ha ficat en calçador i a sobre els ajuden dues senyores peperas més aviat curtetes li hagués dit al Nadal que s'han begut l'enteniment.

    ResponElimina
  4. El meu escrit no té realment ànim de criticar el pacte que s'ha fet, sinó més aviat de clarificar les coses. Sembla com si el PSC hagi de justificar el pacte amb el PP dient que, és clar, han parlat amb tothom, però no han tingut més remei. No sé si hi havia possibilitats d'un altre pacte, però està clar que la seva opció no era el pacte d'esquerres -això és només un mantra que serveix d'excusa- ni han parlat de res amb CIU.

    Tampoc menystinguis al nº 3, ni a les senyores del PP. Temps al temps.

    ResponElimina
  5. penso que només s´han mogut per interessos propis i no pas per el poble, que al cap i a la fí es el que realment ens ha de moure. Estic d´ acord que ens esperen 4 anys mogudets i amb suficients sorpresses perque no siguin aburrits, i si aquesta sra. (perque el govern es ella, i no més que ella, i visca la democrácia),es pensa que els demés no treballarem per el nostre poble, es troba molt i molt perduda, a la "seva" cadira consistorial. Al temps com be diu la Neus.

    ResponElimina