La nit electoral i amb l'escrutini finalitzat, a Malgrat l'únic que estava clar és que el resultat deixava moltes possibilitats obertes. Ningú va assolir una majoria absoluta, però l’escenari obligava a una anàlisi política per tal d’entendre el missatge de les urnes.
La primera lectura que es podia fer -tenint en compte la dinàmica del passat mandat- era que l’oposició havia guanyat clarament les eleccions. Després de 4 anys de tenir un mur de 9 a 8 i de ser injustament fustigats pels govern del PSC l’aritmètica és clara. PSC-PP= 8, i CIU-ERC-ICV= 9.
Una altra lectura és que a Malgrat la gent demana un canvi. De fet, el projecte que ha rebut un suport més significatiu ha estat el de CIU que ha parlat sempre de canvi. Sense campanyes d’ asfaltat de carrers, sense aixecar places a correcuita, sense reunions de llei de barris camuflades, sense faltar al respecte a ningú i sense dir mentides, hem estat capaços de vestir un projecte de poble que ha engrescat a molta gent i que ha generat il·lusió. Per tant, si mirem enrere, des de CIU no podem sinó sentir-nos orgullosos de la feina que hem fet.
Partint dels resultats i del fet que la decisió dels ciutadans és sobirana i racional calia iniciar converses ràpidament. Ens hem sentit legitimats per intentar formar un govern diferent i fer realitat l'alternança a Malgrat. Per coherència la primera opció a explorar era la possibilitat de construir un govern nou. L’entesa amb ERC no va ser difícil. A continuació , es va parlar amb el PP que immediatament va respondre positivament. De fet, les primeres converses van permetre fer visible que l’alternativa era possible, però aviat també es va constatar que mentre uns posavem sobre la taula el poble sense fer cap imposició, de manera honesta i transparent, altres optaven per mercadejar d’una banda a l’altra.
Més tard, va aparèixer el representat d’ ICV, aquell que pel matí professa la fe del pacte d’esquerres i per la tarda pren cafè amb el PP. Ja se sap que això dels pactes reserva grans sorpreses. No és fàcil treure’n l’entrellat del que s’amaga realment al darrera de les converses, perquè la política local és més complexa del que sembla i està plena d’elements molt personals. Per tant, tot queda a la consciència de cadascú. Queden molts interrogants oberts. El pacte ja estava fet i l'aritmètica ho va trastocar tot?.
Les úniques opcions que s’han posat realment sobre la taula han estat la del pacte per fer realitat el canvi a Malgrat (CIU-ERC-PP/CIU-ERC-ICV), i el pacte d’esquerres (PSC-ERC-ICV), però el pacte que s’ha acabat anunciant és el de l’anterior mandat PSC-PP ara en clara minoria. Tot fa suposar que ICV garanteix la governabilitat, però aquest és un govern que neix feble i marcat pel mateix signe de la confrontació que ha presidit l’anterior mandat.
La nostra proposta durant les negociacions ha estat sempre la de construir un “pacte de poble” i en aquest punt ens hem trobat amb ERC. Sobre les bases d’uns principis programàtics comuns, el pacte que hem defensat conjuntament posa per davant l’ interès del municipi i supera les tensions creades en l’anterior mandat. A la nostra proposta el més important no ha estat en cap moment el repartiment de càrrecs, ni les retribucions. Per tant, és de justícia dir públicament que el grup d’ ERC s’ha mostrat molt generós en els plantejaments, sense imposar res i sempre obert a l’acord. No em sembla correcte que el PP justifiqui davant els seus unes “suposades imposicions d’ ERC o la manca d'acord programàtic” quan no se'ls ha imposat res. Si han optat per pactar amb el PSC és molt legítim, però cal que diguin la veritat i assumeixin la seva decisió. El PP no ha jugat net. Penso que ICV tampoc. Ells ho saben i amb això n’hi ha prou. No cal entrar en detalls ni caure en despropòsits. Tenim molt temps per davant per comprovar la fidelitat d'alguns a les seves pròpies paraules.
Del PSC que podem dir?. El seu pacte no ha estat fruit de la reflexió, ni és d'esquerres, ni és un pacte de poble. Han assolit un pacte presidit pel tactisme i el personalisme. No sé si realment tenien la voluntat de fer un pacte d’esquerres. Sincerament, ho dubto. D'haver estat aquesta realment la seva prioritat hauríen insistit sense deixar que ICV el fes de portaveu. Si que puc afirmar que s'ha trencat la cortesia d'altres mandats d'encetar les converses per ordre de resultats. El PSC de forma intencionada ha volgut ignorar i menystenir el resultat de CIU, i en aquesta actitud precisament rau la seva principal feblesa.
Per això, el dia abans de la constitució de la corporació municipal CIU i ERC vam fer públic que un altre pacte és possible. Considerant com a bàsic el diàleg, la participació i la recerca del consens entre els ciutadans i els partits presents al consistori amb l’objectiu d’aconseguir el progrés del municipi, les dues formacions polítiques -Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya- hem expressat en un document una sèrie d’eixos programàtics en què estem d’acord i, a partir d’aquestes coincidències estem disposats a dialogar amb la resta de formacions polítiques per tal d’arribar a un acord per formar un govern renovat, estable i fort per Malgrat. Amb aquesta entesa entre les dues formacions pretenem construir i fer visible una alternativa de govern sòlida que faci possible una nova etapa en el govern municipal. El canvi a Malgrat ja ha arrivat. És visible en aquest acord i es va fer visible dissabte en el moment de les votacions. La candidata a l'alcaldia del PSC va rebre 8 vots per ser investida. (6 del PSC i 2 del PP), però la candidata a l'alcaldia de CIU va rebre també 8 vots (5 de CIU i 3 d'ERC). Un gest molt generós per part dels repesentants d'ERC que agraeixo de tot cor, però que a la vegada suposa una gran responsabilitat. Un avís clar de que en aquest mandat serà recomanable que el govern no repeteixi l'esquema anterior i opti obertament pel diàleg i el consens.
Des de CIU farem si cal una oposició responsable i constructiva, tal i com hem fet fins ara. Que ningú es pensi que renunciem a les nostres propostes. Per aquesta mateixa raó ens mostrarem ferms davant el nou govern municipal en les qüestions que considerem essencials per garantir un model de poble social i urbanísticament cohesionat, actiu i pròsper.
Si Neus, oposició responsable i constructiva però també feu saber al poble les febleses i els interessos personals d’aquest grup de persones que és fan dir socialistes i no en tenen res. Del PP ja sabem com actua, no calen comentaris.
ResponEliminaFeu saber que la màxima autoritat s’aferra a la cadira per poder cotitzar i tenir una jubilació sucosa, d’altres per un plus a la jubilació que ja disfruten, d’altres per mantenir una feina a la plantilla de l’Ajuntament perquè estan interins, d’altres per un sou que mai podrien somiar i per col•locar a la família de càrrec de confiança.
No us canseu de fer saber qui ens governa.