TOTS CONTRA PUIGDEMONT

Diumenge es feia públic que el President Puigdemont encapaçalarà la lista de Junts per Catalunya a les europees, i en qüestió de minuts esclatava la caverna. Des d'aquest dilluns la notícia és objecte de telenotícies, articles i portades de diari. Una autèntica conspiració contra la figura del President Puigdemont. Sense anar més lluny, avui llegir La Vanguardia, - un diari que ha estat sempre present a casa com un membre més de la familia- fa vomitar. Uns i altres busquen desesperadament devaluar i desprestigiar la figura de Puigdemont, una estratègia que històricament s'ha emprat amb els lideratges incòmodes. 

Liderar no és senzill, i és evident que Puigdemont és un lider que incomoda  a molts, fins i tot a la seva pròpia gent. Per això, Duran el qualifica de "il·luminat", perquè es el que es fa, en general, amb la gent que genera il·lusió i esperança. Per això, Santi Vila es desfoga publicant articles a La Vanguardia demanant un Urkullu pels catalans obviant que en tot cas els catalans no som bascos, i que seràn els catalans qui han de dir si volen un Urkullu per anar fent o si volen un nou tipus de lideratge.

Tinc clar que Puigdemont és un polític estrany i difícil d'etiquetar. Per això m'agrada. M'agradava quan era candidat a l'alcaldia de Girona, m'agradava quan era alcalde, i m'agrada de President. Per la fermesa. Per aquest punt d'agosarat. Per la determinació. Per la valentia. Avui llegim que el Parlament ha modificat a la web un punt relatiu a la immunitat i jo que ho celebro. A vegades també tinc dubtes sobre com acabarà aquest procés, però sobre el que mai tinc cap dubte es sobre el coratge i la intel·ligència de qui va decidir plantar cara a l'Estat espanyol. Durant la recent estada a Waterloo vaig tenir el privilegi de participar en una animada tertúlia en la que ja es va veure clar la voluntat de Puigdemont de liderar la llista al Parlament Europeu, però el que més em va entusiasmar no va ser aquesta evidència, sinó la lúcidesa dels seus argumentaris en favor d'una nova manera de fer política, transversal, més enllà de partits i sigles. És evident que no serà fàcil i ho hem vist amb la sorprenent configuració de les llistes de Junts per Catalunya i la sorpresa d'alguns companys, però crec sincerament que cal salvar la política i aquesta és potser la única manera de fer-ho.

ELS PAMFLETS DE C'S A MALGRAT O COM DIR MENTIDES I MITGES VERITATS

Circulen per Malgrat uns pamflets, amb les sigles d'un partit polític, que aspira a entrar a la política local. Això no seria novetat, perquè estem  a les portes de d'unes eleccions municipals, però si que crida l'atenció la barreja de xifres falsejades dels pamflets en qüestió.

D'entrada, els senyors editors del pamflet (C'S) afirmen, sense cap vergonya, que "el Ayuntamiento de Malgrat debe destinar recursos a los problemas reales de los malgratencs". Aquí ja una es queda amb la boca oberta, perquè aquesta gent no saben -o no volen saber- tots aquells recursos que l'Ajuntament destina any rera any per fer front als problemes dels malgratencs i les malgratenques; arranjaments de places, de carrers, seguretat, mobilitat, projectes de remodelació urbana, recollida selectiva d'escombraries, manteniment, parcs i jardins, serveis socials, habitatge, cultura, festa major, educació i salut pública.....i així un llarga llista de serveis que l'Ajuntament de Malgrat ofereix i porta a terme per atendre les necessitats dels malgratencs.

A continuació, els mateixos pamflets diuen que recullen signatures a favor de no subvencionar el que ells anomenen "xiringuitos independentistes", és a dir, les quotes que l'Ajuntament aporta a entitats municipalistes. Es veu que recollir signatures per una tasca tant lloable és treballar pels "problemes reals" dels ciutadans de Malgrat. Sobta la curiosa forma d'entendre i copsar quines són les necesitats i "problemes reals" dels teus veïns. I arribats aquest punt el pamflet desplega mentida rera mentida, falsedat rera falsedat, fins a deixar-te estabornit.

A banda de l'embolic que es fan amb les votacions dels plens, el pamflet afirma que l'AMI (Associació de Municiis per la Independència) ens costa als malgratencs 400.000 euros!!! aprox.( según datos reales del presupuesto 2019). Mentida. La quota de l'AMI és de 1.487 euros anuals, la quota anual de l'ACM és de 2.978 euros i la quota anual de la FMC (que ni esmenten, o perquè no saben que es o perquè es tracta de la Federación Española de Municipios) costa 3.035 euros. Confondre xifres d'aquesta proporció em sembla molt preocupant.

En resum, que em preocupen les mentides i falsedats que aquesta gent escampa, però em preocupa encara més que fan evident que no entenen o no saben llegir un pressupost municipal. Preocupant. M'inquieta més la classe de gent que preten assumir la enorme responsabilitat de gestionar Malgrat de Mar i no sap entendre els números. Sens dubte, són més perillosos que un inofensiu  "xiringuito independentista", francament. 

LA FORÇA DEL MÓN MUNICIPAL

A les portes del judici als líders polítics i civils catalans, més de 400 alcaldes/ses del país -convocats per l' Associació Catalana de Municipis (ACM)- ens vam trobar ahir a l'imponent Saló de Cent de l' Ajuntament de Barcelona sota el lema "Llibertat, Justícia i Democràcia". Diferents sensibilitats i accents polítics units per clamar al món que "hi vam ser, que hi som i que hi serem" sempre per defensar la llibertat, reclamar justícia i exercir la democràcia.

Era important ser-hi. Mai em cansaré de defensar que és important mostrar unitat. Hem arribat fins aquí des de la unitat, i sense aquesta unitat el procés és impossible que pugui culminar amb garanties d'èxit. Més enllà dels matisos ideològics, més enllà de les diferències en la manera de governar els pobles cal ser un pinya per avançar, i Malgrat de Mar hi va ser present. Agraïment als companys de govern que em van designar com a representant. Tots hi vam ser! 

POLÍTICA I VALORS. UNA REFLEXIÓ SOBRE LA VAGA DE FAM

Qui em coneix bé sap que sempre he defensat que no hi ha política sense valors. I els valors en política no és allò que el polític proclama en públic  o per televisió, sinó el que de veritat inspira les seves idees i projectes, allò que posa en pràctica cada dia. Allò que el mou i el guia.

De fet, jo no crec en el concepte "nova política" o "vella política", com a mínim no de la manera que s'utilitza avui. Aquest concepte que ha fet fortuna ni tan sols és nou, només cal recordar que ja pel 1914 l'utilitzava Ortega y Gasset per parlar de "Vieja y nueva política", i es referia precisament a una Espanya entossudida a prolongar "los gestos de una época finida".  A mi parleu-me de política i humanitat. Política i valors. Política i el bé comú. En definitiva, ni nova ni vella. A mi parleu-me de BONA política i punt. L'actual descrèdit de la política al nostre país i el distanciament dels ciutadans neixen precisament, des del meu punt de vista, del desajust cada vegada més evident entre allò que es diu i allò que es fa. La política només assoleix la seva autèntica grandesa si s'ajusta i s'equilibra amb la ètica i els valors. Les etiquetes no les posa la "vella" o la "nova" política. Les etiquetes les escollim aquells que fem política al nivell que sigui i escollim entre el compromís polític i l'oportunisme, entre la llibertat de consciència o la disciplina  de partit. Entre els valors o l'afany de poder.

Per aquesta raó, em causa veritable perplexitat i desassossec que uns polítics, unes persones, uns homes facin una vaga de fam per denunciar la vulneració d'uns drets fonamentals, -per mi el gest més greu i important des de l'1 d'octubre- i que mostra el compromís indefugible d'aquestes persones disposades a trencar tots els esquemes que el procés ha anat dibuixant fins ara i que ens han portat a una decaiguda de l'ànim. Fins i tot a que veiem i acceptem com a normal un empresonament que no te res de normal. Que els presos no caiguin en l'oblit està bé però no és suficient. La divagació i la manca de rumb del nou Govern no ajuda, la inexperiència política a les files d'uns i altres i els interessos partidistes o personals tampoc. No dubto que actuen de bona fe i amb convicció, però com diu ma mare de la bona fe no es menja. 

Dit això, el que realment em produeix autèntic desassossec i inquietud és que, davant la gravetat d'una vaga de fam, alguns polítics amb nom i cognoms en pugui fer mofa o acudits. És inversemblant. És inversemblant que gent sense escrúpol, sense valors, sense la més mínima humanitat avui campin per la política. Com poden defensar el bé comú i els interessos col·lectius gent sense escrúpols ni mesura de les coses? Ens ho hem de fer mirar tots plegats. Una vaga de fam és greu. Pots estar-hi d'acord o no. Pots defensar altres vies de solució. El que no pots fer mai, mai és frivolitzar i fer escarni del sacrifici i el dolor de la gent. Això va més enllà de les expressions grolleres a un plenari, la mala educació o la falta de respecte que avui podem observar que es va imposant. Parlem d'humanitat, de misèria humana. Parlem d'una societat que es mirall de la política i on la insolidaritat, la mentida, la cobdícia i la merda aflora. Cal que prenguem consciència d'aquesta "nova política" deshumanitzada i sense escrúpols, que deixem d'actuar com a ciutadans "contents i enganyats" i prenguem la iniciativa. Cal defensar la bona política i als bons polítics.