TRAM 517

Obligatori fer una entrada i comentar les fortes sensacions de la Diada d'ahir. Al matí ja es va poder copsar que aquesta Diada era diferent. El cel gris i amenaçant no va deslluir en cap moment l'acte que un any més es va celebrar al Parc de Can Campassol i en el que va participar més gent que mai. Una riuada de malgratencs i malgratenques van omplir un espai que ja s'ha convertit en l'espai de referència d'aquells que volem una Diada popular i col·lectiva a Malgrat, una Diada que realment representi el poble, una Diada sense la fredor i la rigidesa de l'acte institucional que l'Ajuntament organitza la nit abans. És de justícia dir que el govern municipal ja no sap que organitzar ni on posar-nos. Cada any es canvia la ubicació i el format, però a més de forma intencionada es despulla l'acte de qualsevol emoció o sentiment. Enguany puc destacar la lectura de poemes i la brillant actuació musical no van aconseguir projectar l'emoció que vaig viure ahir a peu de carrer. De fet, l'acte institucional va tenir poca assistència de públic, el que tampoc és estrany donada la nul·la publicitat que s'ha fet per part del consistori. No he aconseguit trobar a la web municipal una referència sobre l'acte institucional més enllà del canvi d'ubicació davant l'amenaça de pluja. Al contrari, l'acte de Can Campassol uneix de forma espontània i natural a la gent i ha aconseguit ser un referent local. Espero i desitjo que els nostres governants prenguin nota de com es pot organitzar un acte emotiu, participatiu i brillant amb molt poc pressupost.

Ben dinat els nervis i l'emoció de participar a la Via Catalana al seu pas per Malgrat va fer que una hora abans del que havíem previst ja ens trobèssim al Tram assignat. En el nostre cas va ser el 517, just a la sortida de les escales de Can Palomeras. Molta gent, molts coneguts, molta germanor i bon humor. Moltes ganes de ser-hi i de viure un moment històric. Em quedo amb la imatge desconcertant de la riuda de gent baixant pel meu carrer i passant pel davant de la seu del PSC de Malgrat amb el seu dinar a porta tancada. Una imatge de com pots perdre la perspectiva i acabar dinant solet en un local tancat mentre la historia passa pel teu davant i es concentra a l'altre punta del poble. Tota una metàfora.