EL SOMNI DE L'ESCARLATA

Quan una amiga presenta el seu primer llibre està clar que no hi pots faltar. Quan, a més, l’amiga presenta un llibre de poemes que destria amb una sensibilitat deliciosa els sentiments més íntims d’una dona, la teva amiga s’ha de trobar envoltada i embolcallada de la gent que l’estima. Per això, ahir em vaig acostar al Centre Cultural de Malgrat, per acompanyar a la Montse en aquesta aventura. –Sóc molt feliç!, va dir. I jo em vaig sentir també immensament feliç d’haver sortit abans de la feina i haver arribat a temps. Feliç d'haver compartit tantes estones a la ràdio "Fent paraules", i feliç d'haver mantingut en el temps la nostra relació.

La sala es va omplir i va quedar petita. Moltes cares conegudes, de Malgrat, dels jutjats d’Arenys, i d’allà per on ha passat la Montse, perquè la Montse és d’aquella gent que deixa petjada per allà on passa. I, a mida que va anar desgranant el sentiment endreçat a cada vers, amb aquesta naturalitat i sinceritat que té la Montse, va anar deixant sortint també entre les paraules a la dona madura, sensible i apassionada. Una dona que sap fruir de la vida, que escriu a raig i omple papers en blanc per expressar el que es i el que sent. 

 El món és dels qui tenen el coratge de somiar i s'arrisquen a viure els seus somnis. Crec que la cita és de Coelho, però en qualsevol cas, “Els somnis d’Escarlata” és l’obra d’una dona que estima la vida i s’arrisca a viure els somnis. Per molts anys, Montse!