MALGRAT TÉ UN PROBLEMA QUE ES DIU CONXITA CAMPOY

Ja hi tornem a ser. Dilluns, "línia directa amb l'alcaldessa" i polèmica inútil servida. Des que va fer tancar el consistori per les tardes es nota que hi ha poca feina i la dona s'avorreix. Fa uns dies li va tocar el rebre a ERC, i avui ens ha tocat a CIU. En el fons sempre és el mateix, atac personal i desqualificació. La raó de fons és el que menys importa i la qüestió és desacreditar. Però quedi clar que aquest no és un escrit per contestar les declaracions a Ona Malgrat de l’ alcaldessa de Malgrat de Mar, perquè ja vaig dir no fa massa temps que el millor és ignorar les provocacions calculades de qui ha decidit que la política consisteix bàsicament en buscar enemics i en l’ atac personal permanent. 

Avui, un cop més, la Sra. Campoy ens ha ofert una bona mostra del seu estil de fer política, de la seva manera de resoldre els problemes dels ciutadans en temps difícils, i de la seva desinformació sobre la majoria de temes municipals. Avui s'ha aixecat del llit amb ganes de criticar i desprès de donar-hi voltes una estona ha decidit qualificar de “pocavergonyes” a dues ciutadanes de Malgrat -que són també membres del consistori- pel fet d’haver sol·licitat el fraccionament de l’IBI emparant-se en un Acord de Ple de l’Ajuntament de Malgrat. 

Com és habitual la Sra. Conxita Campoy oblida ràpidament els acords que adopta el Ple de l'Ajuntament que presideix, i li hem de fer memòria recordant que el Ple del passat mes de febrer va aprovar per majoria una Moció que demanava “el fraccionament del pagament de l ’Impost de Béns Immobles en dues quotes” amb caràcter general i, precisament, sense necessitat de donar més explicacions. El que realment és una mostra de irresponsabilitat i de poca maduresa democràtica és el fet de que la Conxita Campoy, que diu voler ser alcaldessa de tots,  afirmi que no pensa complir un acord de Ple adoptat per majoria. I el que és mes trist és que la Sra. Campoy no coneix límits en el seu estil barroer de fer política, ni sap diferenciar les coses o bé ho fa veure. Oblida que hi ha uns límits legals que protegeixen als ciutadans del municipi i que es prohibeix precisament que persones com ella puguin abusar de la seva condició d’ autoritat per fer públiques dades dels registres de l’Ajuntament sobre les peticions que fan unes ciutadanes de Malgrat, a títol personal i privat, en relació a les seves obligacions tributàries.

Parlar de diàleg a Malgrat és parlar per parlar. Fa temps que ho sabem els que tenim la gosadia de fer política local. Però amb el temps també treus conclusions. I si tota aquesta rancúnia acumulada que deixa entreveure, i si la manca de recurs dialèctic no fos més que una argúcia per ocultar que fa temps que la Sra. Campoy no té cap discurs? Encara seria pitjor, i em temo que aquesta és la dura veritat. En realitat és això. L'absoluta absència de substància i contingut.