"US VAIG AIXAFAR LA CAMPANYA, ET SEMBLA POC?"

Aquesta és la frase que tots vam poder escoltar al Ple d'ahir a l'Ajuntament de Malgrat. "Us vam aixafar la campanya, et sembla poc?". La va pronunciar l'alcaldessa, i una cosa va quedar clara: en aquest poble alguns juguem sempre amb desavantatge respecte aquells que ostenten el poder des de fa dues dècades. Ja sabem que els mandats massa prolongats en el temps poden acabar comportant deformacions i desviacions del poder.


De fet, que un consistori a la vigília d’una campanya electoral municipal, i en plena crisi econòmica, decideixi malgastar 6000 euros per enregistrar el nom d’un programa de ràdio ja fa pensar que alguna cosa passa. No és un fet normal. Quants programes de ràdio s'han enregistrat a Malgrat?. En registrarem tota la graella  a 6000 euros el programa?. Està clar que no. Què va passar?.


Doncs va passar que una campanya no s’ improvisa. Qui ha fet una campanya  ho sap de sobres. Vet aquí. Al darrera hi ha mesos de feina, de pensar com fer arribar el missatge, de reflexionar i preparar. Personalment no he parlat gaire del episodi del “Malgrat, desperta!”. Sempre penso que és millor mirar endavant, i en el seu moment ja ho va explicar qui ho havia de fer. Però avui em sento indignada, i no puc obviar el que es va dir al plenari. 


Tot va començar a principis de l’any  2010 quan un grup de joves de Malgrat es va oferir per treballar amb l’objectiu de trobar una imatge nova i atractiva que despertés la curiositat dels malgratencs i els fes reaccionar. La intenció o l’objectiu fonamental era senzillament comunicar una idea bàsica. Així, a partir d’un concepte de l’anterior campanya electoral de CIU a Barcelona (tot està inventat i tampoc tenim més recursos) van decidir renovar la proposta per traslladar un missatge contundent als malgratencs “Desperta!”. Van dissenyar la imatge que tenien d’un Malgrat adormit (rellotge, campanar de l’església), i  van buscar la forma més idònia per fer arribar el missatge. Van obrir una web amb el nom "Malgrat, desperta!" 


Com no podia ser d’altra manera es van adreçar a la revista Som-hi! per fer-ne difusió. La idea  va tenir una repercussió considerable. En aquest sentit estem ben satisfets. Però la posada en marxa d’aquesta idea va coincidir en el temps amb la presentació de la nova graella d'Ona Malgrat. Una presentació que per diverses raons es va retardar més del que s' havia dit. Quan finalment es va presentar la programació de ràdio, el domini “Malgrat, Desperta!” ja estava enregistrat des de feia mesos, i la revista Som-hi! contractada. Això és un fet absolutament demostrable. En aquest punt resulta que algú decideix batejar un programa de ràdio amb el nom de “Malgrat desperta” i s’organitza tot l’enrenou. Per aquells que han estudiat llengua la diferència entre una frase i l’altra és notable. Uns afirmen que es tracta d'una curiosa coincidència. Altres hi poden veure tres peus al gat. El que resulta  realment sorprenent és que el consistori no va registrar el nom inicial del programa de ràdio. Sembla que li va agradar més la idea dels  joves malgratencs -més contundent- i va acabar  registrant la frase "Malgrat, desperta!" com a títol del programa. Tot plegat un desfet de temps. Per respecte als professionals de la ràdio local la coincidència s’hauria pogut resoldre parlant. De fet, els autors del "Malgrat, desperta!" em consta que van oferir a Ona Malgrat fer cessió del domini sense cap cost. Es va voler dialogar, però la maquinaria partidista de la Sra. Campoy s'havia posat ja en funcionament amb l'únic propòsit d'esclafar l'adversari. -"Primer vaig pensar que era cosa de la Neus Serra", va dir un dia per la ràdio. I amb això ho va dir tot. Mai es va posar en contacte amb mi, ni va preguntar-me. Estrany, no?. 


A les nostres autoritats locals no els interessava parlar. El seu interès era esclafar el que van pensar que era la campanya i el missatge electoral de CIU. És una bona mostra de la  mala llet que gasten, perquè en aquell moment la campanya de CIU estava preparada, les fotos de les banderoles fetes i el missatge imprès. Ells ho sabien, perquè també fan campanyes. Tenint en compte el modest i humil pressupost de la nostra campanya municipal hagués  estat una autèntica catàstrofe. Per sort, no va ser així, però sempre vaig sospitar que tant enrenou no era normal, i que al darrera s’amagava alguna intenció perversa. Ahir vaig sortir finalment de dubtes.

Que la màxima autoritat del municipi acabi confessant a crits  al mig d'un Ple que el consistori es va  gastar 6000 euros per “aixafar-vos la campanya” confirma la meva sospita i em sembla molt fort. No són només els 6000 euros. És també l’ús partidista que es va fer dels mitjans de comunicació municipals, web i ràdio, per escampar l’afer amb l’únic objectiu de fer mal a un adversari polític. Fer mal a CIU.  

Malbaratar diners públics és molt greu, i fer-ne un ús partidista és un escàndol. Celebro que no els vagi funcionar, i celebro que molta gent vagi despertar. La web es va tancar senzillament perquè va finalitzar el contracte i ningú ens va poder obligar a tancar-la. Només espero que tot plegat serveixi per fer obrir els ulls a més gent. Perquè Malgrat vegi i entengui la manera de fer política d'alguns. Aquells que no reparen en despeses pagant els altres. Aquells que amb els diners de tots els ciutadans  es dediquen a esclafar o "aixafar campanyes" de l'adversari. Espero que serveixi per Despertar Malgrat! del tot.