diumenge, 27 de juny del 2010

LA VEU QUE TAPA EL VEL

Avui el Magazine de La Vanguardia inclou un interessant reportatge sobre el vel. Es titula "La voz que tapa el velo"  i ofereix precisament el testimoni d'algunes dones que han optat per vestir-se amb el niqab al nostre país. La veritat és que el reportatge t'obliga a fer una reflexió. M'ha fet recordar que a l'acabament del ple d'aquest mes de juny una persona present al públic em va preguntar si el nostre grup presentaria la moció sobre el burca a Malgrat de Mar. Li vaig contestar que no ens ho hem plantejat. No ho hem fet, perquè pensem que es tracta d'un debat complexe i que l'àmbit local no és l'adequat per entomar-lo. Crec que és un error intentar regular la qüestió en funció del que passa a cada municipi, del que t'apreti l'oposició de torn, o de les pressions d'alguns ciutadans. Segons com es porti el debat pot acabar en una deriva per camins perillosos. A més, el debat sobre el burca no pot derivar en el debat sobre la immigració. Primer hem de tenir clar quin model de convivència volem, els límits que posem, i no pas ficar-ho tot al mateix sac. Tampoc ha de ser un debat mediàtic per obrir telenotícies cada dia, perquè l'efecte serà al final contrari al desitjat.

Dit això, considero que els partits polítics han de posar el debat sobre la taula i posicionar-se amb claredat, però sense partidismes i demagògies. Respecto als municipis que han decidit impulsar solucions des dels plenaris locals, però un debat que cala al carrer amb tanta força exigeix afrontar-lo de manera integral, sense prejudicis i tópics per no caure en errors. Ens hi juguem el model de societat. Llegir el que pensen les dones del reportatge, els seus arguments per justificar o explicar una decisió individual i lliure, la seva acceptació que la forma de vestir és un obstacle per plantejar-se un treball, et porten sense remei a considerar que el tema no és de número. No és si són "quatre o sis" les dones que porten vel integral. No. El problema no és la mesura, sinó que cal tenir clar que en la nostra societat la igualtat de gènere no es viu amb el rostre i les mans cobertes, i que els drets de les dones estan per damunt de qualsevol altre consideració.

Que una dona que afirma viure a Espanya fa 15 anys prengui l'opció de vestir vel integral ens ha de fer pensar i molt. Ja no és al meu entendre una qüestió cultural. És més que això. Que s'afirmi que així "es més fàcil trobar marit" fa pensar. Que siguin totes dones molt joves, i que fa anys que viuen amb nosaltres fa pensar. El debat del vel o el burca no pot tapar el debat més important sobre l'encaix i la convivència.        

2 comentaris:

  1. Si tanta nació sou, a què ve ara això de demanar el concert econòmic i aparcar la independència per més endavant al·legant la falta de maduresa de la questió? Que potser cerqueu 23 anys més de peix al cove i el "ara no toca"?
    Esteu fent jocs de prestidigitador que us desprestigien del tot. Encara us veurem d'aliats del PSC-PSOE amb l'excusa de salvar "la nación" i poder tocar poder de nou i de nou a qualsevol preu.
    Independència SI o NO. Tant difícil és respondre a la pregunta i deixar de marejar la perdiu d'una vegada. Prou de circumloquis, independència SI o NO?

    ResponElimina
  2. Preguntar a una persona independentista Si o No té una resposta molt clara. Ara, després de la bofetada de l'Estatut tampoc ens podem deixar convèncer per les presses d'uns i altres. Sobretot quan està clar que alguns independentistes han desat l'estelada a l'armari un temps preciós i ara de cop i volta els venen les urgències "electorals".

    Sobre el comentari i l'afirmació de "poder tocar poder a qualsevol preu" "cirqumloquis", "falta de maduresa" no puc dir res, perquè de fet la pregunta ja està mal formulada d'entrada.

    ResponElimina