Havia fet furor una paraula
que arribava per omplir-ho tot d’oxigen i de treball en equip. “Coralitat”. Un concepte
que parlava de potenciar les qualitats d’un conjunt, més unit, més coral. La
Cup d’Anna Gabriel n’havia fet bandera el 2015 demanant una presidència coral,
i la mateixa Cup –que demanava una alcaldia coral- ho va fixar com a línia
vermella a Malgrat. De fet, aquest va ser el titular de El Punt Avui del 2 de
febrer de 2017: “El govern coral entra a Malgrat”. La proclamació deia molt
clar que s’anomenava nova cap d’un govern qualificat reiteradament de “coral”
per les quatre forces que en formaven part. No seríem presidencialistes per res
del món. I la coralitat va triomfar. I amb coralitat es va treballar. Com a
mínim en els primers mesos. Però la política és així, el camí és sempre llarg i
van sorgint obstacles inesperats. Arriben nous vents electorals a cada pas. Cal
ungir el projecte de confiança, honestedat i diàleg cada dia. Cal recordar que
la teva força està composta per 4 peces essencials, i que cada dia és una nova
oportunitat per confirmar o refutar la tesis de cadascun. I aquella eufòria
innocent es va anar diluint en la mesura que van començar a créixer els
castells imaginaris. D’una banda, era obvi que el vent de campanya bufava molt
fort a favor d’alguns. D’altra banda, era de manual que ostentar l’alcaldia volia
dir guanyar les eleccions. La calculadora va fer l’ ullet. Així que a mida que
avançava el temps les línies vermelles d’uns van anar quedant destenyides. Ja
no els trobava fent la revolució pels carrers. Tot el contrari. Havien
conquerit el despatx. Era per parar boig. I de sobte, van començar a caure les
gotes. Potser va ser un desafortunat expedient. No ho sabrem, perquè aquell
dijous va fallar la corrent elèctrica i la “llum i el taquígraf” van fer festa, però de
cop vam trobar el bisturí, les tisores i les pinces estranyes. Un material
quirúrgic de primer ordre. Un bloqueig injustificat. Tot molt fi i amb un gran
somriure. I llavors la realitat ens esclata a les cares la mateixa nit
electoral. L’aritmètica és cabrona, però no hem arribat aquí per quedar on
érem. Som-hi!.. I a partir d’aquí la gran sorpresa. Parlar de “coralitat” ara és
snobisme. Què efímeres són les modes, senyor!. Ara és carca. És de dretes. La
oferta és un "take it or leave it", sense marge de negociació. I llavors
recordes les paraules de la portaveu de JxM el dia que va presentar el nou
govern “coral” destacant que el seu acord amb el PSC havia fracassat davant “la
manca reiterada de confiança”, el “mensyteniment” cap el seu grup i la falta de
“comunicació”. I em ve al cap la frase
del portaveu d’ERC, “al PSC li cal molta reflexió i autocrítica, perquè no
sempre tot és culpa de l’altre”. I vet aquí. Certament, no sempre tot és culpa de l’altre. Cal molta reflexió i autocrítica a totes bandes.
de censura i anunciava possibles
conseqüències contra els dos regidors, la mateixa Neus Serra i Jofre Serret,
que li donen suport. “No anteposarem mai els interessos de partit als
interessos del poble, i l'agrupació local de Malgrat es mantindrà ferma en aquest
compromís”, va comentar Serra.
