DES DE LA CÀMERA DEL PLE (CAPÍTOL FINAL)

Aquest és el darrer escrit des de la "càmera del Ple", i la raó és ben senzilla. Ahir es va celebrar el darrer Ple d’aquest mandat i toca posar punt i final a la petita crònica que un dia vaig començar amb la única pretensió d'intentar traslladar tot allò que passava al Ple des de la meva òptica personal.

Recordo que la raó del títol va ser precisament la descoberta un bon dia d’una càmera a la sala de plens que va despertar la meva curiositat i que, a dia d’avui, puc afirmar que mai ha servit per res. Una despesa absurda com tantes altres que es fan a la casa consistorial. pels amics i saludats. Una càmera que, finalment, únicament ha servit per donar nom a l’espai de la meva crònica del Ple. 

Una vegada més, el Ple es va canviar de dia i hora. Un fet que ha estat habitual durant aquest mandat, així que -sense pair el dinar- a les 15 de la tarda ja estàvem tots asseguts a la sala. Al ritual d’aprovar l’acta anterior va seguir una modificació pressupostària, l’aprovació d’un registre d’interessos de l’Ajuntament de Malgrat de Mar, el seu sistema de gestió i el model de declaració, i la rectificació d’Inventari de Béns i Drets de l’Ajuntament. Fins aquí tot correcte. Per cert, molt poca gent de públic. 

El punt 5è va portar a Ple la insòlita presa de raó d’un informe de l’ACA del 24 de març de 2011 sobre la hipotètica cobertura de la riera de Palafolls al tram de Can Feliciano. Dic insòlit, perquè resulta francament estrany que s’informi al Ple després d’haver empastifat diaris i mitjans informatius amb la primícia intentant que sembli el que no és. No tenia cap sentit portar-ho a Ple, i la única explicació rau en la coincidència de fer-se pública una sentència que desestima el recurs que es va interposar contra el projecte de canalització., o bé les ganes d'alguns de recordar qui mana a Malgrat. La intenció de la Sra. Campoy era clarament la de sermonejar-nos a tots sobre el respecte al joc  democràtic -que pel que es veu és un joc que ella interpreta a la seva manera -, però, la veritat,  venint el sermó de qui fa temps va decidir trencar totes les regles del joc democràtic al meu poble el mantra em produeix un efecte innocu. El punt va servir com a mínim per fer un repàs del que ha estat un episodi que ha marcat el mandat i les relacions entre els grups polítics del consistori. No repetiré el que és de domini públic, però a dia d’avui el que tinc molt clar és que passi el que passi algú un dia ens haurà d’explicar que és realment “l’ interès públic”, perquè es fa difícil entendre que l’any 2004 l’ interès públic consistís en deixar descobert aquest tram controvertit, i ara l’any 2011 el mateix interès públic consisteix en cobrir-lo.  Molta pressa, i una pressa sospitosa que vol amagar la pífia executada en un espai que abans era singular entre la trama urbana, i que ara és digne d'un manual d'urbanisme com exemple d'estropici. Sincerament, el que està clar és que entre la tempesta causada per una modesta riera alguns han perdut el Nord, i han oblidat que els càrrecs públics s’ostenten per resoldre les necessitats del poble i no pas els greuges personals.

A continuació, es va donar raó del nou Pla Local de Seguretat, un bon instrument que recull propostes que des de CIU hem formulat al llarg dels darrers 4 anys com els camins escolars i la revisió del Pla de Mobilitat.  Un detall que sembla que molesta al regidor Sr. Valentí. I és que a vegades la realitat és ben indigesta, oi?. 

Finalment, es va aprovar el Reglament del Complex esportiu i la relació de preus. Un fet curiós aquest d’incrementar preus d’un servei que encara ni ha començat. Com van fer els números?. Tot un contrasentit que mentre el consistori congela taxes, un servei que encara ni hem vist incrementi el preu.

Per acabar, un sentit comiat. Per nosaltres els 4 anys han estat intensos i han passat volant. Aquest mandat ha coincidit amb l’esclat de la crisi econòmica i els seus efectes sobre les famílies de Malgrat, i també ha coincidit amb una etapa de crispació i confrontació que es podia haver evitat. El clima polític i personal ha sobrepassat sovint el que es pot considerar acceptable, però com vaig dir, tenim la sort de que la memòria és selectiva i ben segur que el temps farà possible que només recordem els bons moments. 

A l’equip de govern li vaig agrair la dedicació. Lamento que la nostra voluntat de treball i col·laboració hagi topat tantes vegades amb el mur del govern, però això mai ens ha desmotivat. Ben al contrari, per mi el plenari s’ha convertit en un espai d’aprenentatge sobre els valors i les actituds que hem de mostrar i transmetre aquells que acceptem ostentar càrrecs públics, i m'ha fet veure amb claredat la manera amb la que mai voldria governar.

Als companys d’ERC i d’ICV-EUA els vaig agrair el camí compartit aquests 4 anys que ens ha fet créixer en la confiança personal i política més enllà de les sacsejades dels partits que cadascú representa.

Al Pep i la Sandra, els meus companys de grup, els agraeixo ara i sempre la dosi d’il·lusió i voluntat que han posat en la seva responsabilitat i la confiança que sempre m’han demostrat. El temps que han esgarrapat de la família, de la feina i dels amics i que sempre, sempre, hagin estat al meu costat a les dures i les madures.

Al personal i tècnics del consistori els agrairé sempre la seva col·laboració cordial.

Acabem una etapa amb l’immens privilegi d’haver pogut servir al nostre poble  i a la gent del nostre poble, i això és per sempre.