No tenia planejat escriure un apunt sobre el Passeig Marítim de Malgrat en
particular, però fa temps que m’endinso en l’escriptura conscient i surt el que surt. La reflexió neix d’un retall del tram remodelat del Passeig Marítim que va
quedar pres a la meva retina durant la passejada d'un matí de diumenge.
De fet, el gust
de passejar pel Passeig Marítim un diumenge assolellat de primavera, quan tenim
tot l’espai per nosaltres, o bé una
tarda d’estiu, quan el sol perd intensitat i compartim amb els visitants un
passeig ple de música, bars, botigues, hotels, colors, sabors, trànsit, gent
amunt avall, terrasses i paradetes és un dels grans plaers per molts
malgratencs i malgratenques. Això ho sap l’Ajuntament i ho sabem tots els que som de
Malgrat.
Com també sabem que la remodelació d’aquest Passeig Marítim -l’autèntic eix
vertebrador del nostre turisme, sense cap gràcia històrica més enllà de la seva
traça rectilínia-, és la “ultima bala” per dotar-nos d’un front marítim nou i
modern. Perquè al final, quan el Passeig i el poble van de la mà tots hi sortim
guanyant. Així ha estat durant molts anys i així hauria de seguir sent.
Per aquesta raó, molt abans de l’any 2011 el nostre equip va posar a l’agenda la
necessitat d’afrontar el repte de la remodelació urbanística del passeig, i la proposta no deuria ser gens desafortunada, perquè a banda de
comentaris irònics sobre aquell “cosir el mar” per part
d’adversaris polítics de curta visió, el cert és que poc temps
després la unanimitat respecte la proposta es va acabar imposant. Per això, des de la perspectiva del temps, lamento la utilització barroera i partidista
que alguns han fet d’unes obres que ja se sabia que eren complexes. I
ho lamento més encara quan penso que la majoria que vam pujar al carro
de la remodelació ho vam haver de fer per lleialtat al poble i des de l’oposició. Però
les coses són com són. Allà cadascú amb la seva
consciència, perquè al final la història és dels projectes i no pas de les
misèries humanes.
Però aquest escrit no va de retrets, ni de repassar els punts de
discrepància concrets que guardo amb el projecte que es va començar a executar.
Va de constatar la realitat. D’entendre que ara que ja es recupera lentament la
vida i l’activitat turística contrasta el tram remodelat amb la decadència de la fase que resta per executar. A la part recent estrenada destaca l’elegància estètica i la
simplicitat del nou urbanisme (hi haurà opinions per tot, és clar) i desvirtua
completament el “mantra” d’aquells que han sostingut de forma interessada que
amb un rentat de cara n’hi havia prou.
I és que un Passeig nou pensat pel futur
no s’improvisa. Aquesta és la dificultat. No es tracta de pintar jardineres i
reparar forats, ni reposar papereres. Passejant pel tram remodelat una s’adona
que el buit és un valor, i que el contingut dels espais s’ha de resoldre amb la
màxima simplicitat. I a mi em comença agradar aquest buit radical del nou
passeig, amb bicicletes pel carril bici, sense vehicles estacionats, sense mobiliari sobrer..., i somio en
veure les façanes endreçades i gent, i nous paraments per les terrasses en la
mateixa línia de simplicitat, naturalitat i elegància, i amb un
reglament pel mobiliari que no faci tard (desitjo). No assolirem mai la perfecció
absoluta, però una bona endreça hauria d’anar per aquí. I després caldrà
esperar que la jardineria faci el seu curs i ompli l’espai de verd, que això comporta un temps, i sinó mireu l'Avinguda Bon Pastor. Qui
l’ha vist i qui la veu. I haurem de veure com poc a poc el Passeig es recupera de la crisi i paràlisi del Covid, com torna a bategar fort, i com les activitats es posen les piles també per oferir la millor imatge. I vagi per davant que si qui ens governa no enten la necessitat i urgència de culminar aquest gran projecte s'equivocarà de ple. Com ja es van equivocar un dia deixant que la degradació guanyés terreny entre les palmeres del nostre estimat Passeig.
I un altre dia us parlo del que no m’agrada, i de que
posats a fer hi trobo a faltar elements naturals i alguna singularitat. Però això
serà un altre dia. Les fotos son de l' Alfred Traveria que ha tingut la gentilesa de deixar-me compartir les imatges.
Anem parlant!
Fotos: @Alfred Traveria
