He anat a fer unes fotografies de la riera al
Can Feliciano, aquest espai natural que teníem al mig del poble i que han
convertit en això que avui els entesos anomenen “eix vertebrador”. L’espai ara mateix és un
femer, i no ho dic jo. Aquest mes d'agost és el tema recurrent de conversa d’aquells que van de
passeig i tenen una estona per aturar-se a contemplar "la bellesa" de l’ indret.
Per ser un espai de pas la veritat és que està ben abandonat. Creixen les males herbes, baixa un riuet d’aigua sospitosa que
gairebé no es veu per l’acumulació de porqueria, però suficient per estancar-se sota el pont i convertir-se en hàbitat
privilegiat de mosquits i altres insectes. Està brut. Hi ha plàstics i grafits,
sense comptar en l’estat d‘inseguretat i brutícia en que han deixat les parets
dels veïns d’aquest tram.
Aquest estiu ha plogut poc o gens, però tot aquest
material acumulat anirà aigües avall quan arribi la pluja. Això sinó fa un tap sota el
pont del nostre flamant eix vertebrador.
Pel que sembla, alguns pensen que el
formigó estalvia la neteja. Els recomano que donin un cop d’ull i prenguin
mesures per evitar l'efecte d'una claveguera a cel obert.
