dilluns, 22 d’agost del 2011

FEM VACANCES!

Com diu un popular anunci de cervesa tots tenim un costat Nord ple de responsabilitats i obligacions, i un costat Sud on guarden la “rauxa”, és a dir, l’alegria i la despreocupació. Aquests dos costats són complementaris i essencials per mantenir l’equilibri mental. De fet el Sud no és un punt geogràfic i prou, sinó més aviat una actitud vital. Per això, per no perdre el Nord marxo uns dies al Sud, perquè per saber apreciar el que tenim aquí, a vegades és sa donar un cop d’ull al que tenen els d'allà. Estaré desconectada.........

divendres, 19 d’agost del 2011

COMENTARI POST FESTA MAJOR

Si alguna avantatge té disposar d'un blog és precisament que de tant en tant pots revisar els escrits que has publicat i descobrir que segueixen d'actualitat. En els darrers anys he publicat diversos escrits parlant de la Festa Major. L’any passat sense anar més lluny en vaig publicar 3 al mes d’agost. El primer el vaig titular "Torna la Festa Major, però diferent cada any", en el que vaig criticar que la retallada es vagi carregar el pregó. En el meu escrit vaig afirmar que "cap crisi justifica deixar la festa sense l'acte d'obertura. Francament, no cal disposar d'un gran pressupost per fer un pregó. Només cal una persona amb voluntat per anunciar la festa amb la seva particular manera d'explicar-ho, amb un embolcall de vivències personals i sentiments que, per un instant, ens faci  enllaçar el passat, present i futur del nostre poble. Memòria i personalitat. No cal gaire cosa més, i no puc creure que entre tots no podem trobar un malgratenc o malgratenca amb ganes de fer de pregoner/a". Bé, salta a la vista que no em faltava raó. 

Enguany hem tingut pregó i pregoner malgratenc. Discrepo de la fórmula, perquè un concurs és un risc massa evident i deixa poc marge de temps per reconduir la proposta en cas que no es presenti ningú. No criticaré el pregó d'aquest any, perquè considero que pujar al balcó de la casa consistorial per convidar als teus conciutadans a participar de la festa no és gens fàcil i exigeix certa valentia. Per tant, enhorabona al pregoner. Si que puc dir que l'acte va posar de manifest la urgència de retirar el fanal de davant la porta de l'Ajuntament. És un element absurd que distorsiona la imatge de la Casa de la Vila i que, a més, va dificultar la visió de les persones que parlaven des del balcó. De savis és rectificar i ja fem tard.

Un segon escrit el vaig titular "Retalls de Festa Major", i en aquest parlava de la falta de creativitat i de la sort de disposar de la participació de la gent.  

Finalment, vaig publicar l'escrit titulat "Apunts finals sobre la Festa Major". Aquest escrit encara avui m'agrada molt, perquè precisament parla de la necessitat d'innovar, i deia que "Una Festa Major ha de mantenir certa estructura al voltant de la tradició i un fil conductor, però no ha de ser tampoc encarcarada ni encotillada. Ha de permetre incorporar de forma gradual nous formats que s'adaptin als gustos del públic d'avui".  

Bé, un cop s'ha acabat la Festa Major podem fer un repàs. El bloc MC afirma que la festa s'ha revifat. No sé si serà així, però certament hem pogut gaudir d'algunes novetats en que la participació de públic ha estat notable. Comparteixo l'opinió de que la gent tenia ganes de novetat, i tot i que algunes propostes com la llençada de síndries no són precisament noves, el cert és que han tingut una molt bona resposta de públic. El que està clar és que una bona Festa Major no depén tant del pressupost com de l'ànima. L'element imprescindible és la gent. Una Festa Major s'ha de viure i per això ha de tenir un format molt participatiu. Entre tots hem de continuar millorant any rera any la nostra festa fent aportacions i participant activament. 

Finalment, cal destacar un element negatiu en el format de "barrakes". Els joves de CIU han participat i donat suport a les barrakes  de Malgrat des del primer any a través de les formacions juvenils actives al nostre municipi. Primer va ser amb Unió de Joves i més tard des de la JNC. Sempre he destacat l'esforç que s'ha vingut fent per mantenir un format de qualitat, però aquesta darrera edició no m'ha semblat que s'hagi apostat per mantenir el nivell i s'ha notat en l'afluència de públic. No parlo pas de la qualitat dels grups , perquè alguns eren bons, però sí de proposar un cartell amb un plat fort que és el que  en definitiva marca la diferència. Esperem que en una propera edició es recuperi l'idea inicial de garantir unes barrakes de qualitat que puguin consolidar el seu espai a la festa.   

dijous, 18 d’agost del 2011

MARXA LAICA I JMJ

Evidentment, és legítim i respectable que no es comparteixi que l'Estat participi amb els seus mitjans a garantir la seguretat de la visita del Papa, o que es pensi que el Papa no ha de ser rebut com a Cap d’Estat. També és legítim pensar que el cost de la visita resulta contradictori amb el missatge de Jesús. Cert. I personalment, com a cristiana, també hi ha aspectes de l'església que em resulten difícils d'acceptar. Ara bé, tampoc es pot ignorar que el cost en sí resulta bastant ajustat a la dimensió de la visita i la quantitat de gent que mou.

A mi el que sempre em costa entendre és la intolerància i la manca de respecte, els disturbis i la necessitat d’intervenció policial. A què juguen aquests pretesos representants dels laics?. Personalment, em sorprèn que cada visita de Benet XVI hagi d’estar envoltada de polèmica i, sincerament, penso que alguns confonen el significat de la llibertat d'expressió de les persones, i l'aconfessionalitat de l'Estat amb el laïcisme.  La Constitució deixa ben clar que s'han de respectar totes les religions i, la catòlica, és una d’elles, agradi o no. Voler silenciar allò que no agrada a no compartim amb contramanifestacions és un exercici realment incomprensible. Cadascú pot tenir la seva opinió. A uns els pots semblar un escàndol  que amb diners públics es pagui part del cost de la JMJ, però a mi em sembla ben curiós que els mateixos no posin en qüestió el cost de seguretat, neteja i reposició de mobiliari urbà de qualsevol partit de futbol, de les celebracions del Barça, per exemple.O, sense anar més lluny, el cost que va tenir finalment la protesta del 15M. Jo també estic "indignada" i no em dedico a trinxar l'espai públic. Per què no dir-ho?. Posar l'accent només en el cost econòmic és pervers i dona peu a comparacions odioses, perquè si es tracta d'enviar diners a l'Àfrica, per exemple, per què no parlem de les subvencions  que reben els sindicats que diuen posar-se les mans al cap, o dels diners que destinem a la Festa Major,  o del que val contractar un grup de rock, o de la recaptació que ahir va fer el Camp Nou?. És clar, no és això.

Certament,  des del punt de vista cristià, alguns aspectes d’aquesta trobada els trobo una mica confosos. Es trasllada d’alguna manera un missatge molt conservador de la fe oferint sovint el protagonisme a certs grups eclesials, i es presenta tot plegat com un acte massiu i multitudinari per mi molt allunyat de l’Evangeli. La meva església és ben diferent. És l'església dels pobres i dels humils, però em consta que la meva és  una església que viu dins aquesta "altra església" d'altaveus mediàtics, i que camina en paral·lel. Per això, tinc també molt present la gran tasca social de l’església, i estic convençuda que els joves que assisteixen a la JMJ busquen realment una experiència sincera i honesta.  També estic segura que entre els milers de joves assistents  hi ha una gran majoria de laics, perquè una cosa pot ser perfectament compatible amb l'altra. Precisament, aquests dies ha estat fàcil observar alguns dels grups de joves que han fet estada pels municipis propers abans d’anar a Madrid. Joves divertits, alegres, educats, amables i humils. Normals. Il·lusionats. 

No sé realment que té de dolent en aquests moments de desconcert que tots vivim, i en el que el món sembla haver perdut el nord , que els joves puguin trobar esperança en els valors cristians i en el missatge de Jesús. En qualsevol cas, el debat no és quant costa o quanta gent ve.  Un cap d'estat s’ha de protegir i això inevitablement costarà diners. No hem de centrar el debat en les xifres, sinó en la relació entre la societat i la religió. La condició és que  aquest debat es faci sempre des del respecte i la tolerància. Sense etiquetes ni prejudicis. Tenit en compte allò realment important: resulta sorprenent que en ple segle XXI un senzill missatge que parla d'amor i pau sigui capaç de fer moure i reunir milers de joves de tot el món en plena canícula d'agost. Aquest és el veritable i autèntic misteri de la fe.

divendres, 12 d’agost del 2011

VISCA SANT ROC!


La Festa Major és molta gent, és festa, és el so de la gralla, és el Bernat i la Eulàlia. La Festa Major és l’ofici, és un carrer farcit de mainada, és una arrel que creix amb el pas dels anys i ens diu que som un poble. La Festa major és ball, correfoc i olor de pólvora. És fer  una cerveseta  ben fresca amb els amics a la plaça. La Festa major és sopar al Parc de Can Campassol, és nit de sardanes, és música i explosió de coets i focs artificials. És calor, platja, és la taula parada i el cava en fresc.  És la tradició i la gresca. El de sempre i la novetat. La Festa Major és una barreja d’emocions. Com diu la cançó de La Trinca Apa, anem-hi, corre, vine, cuita. Salta i balla, canta la cançó. Bona Festa Major. Visca Sant Roc!

dijous, 11 d’agost del 2011

AGOST, AGOST.......


Em llevo molt d'hora, però sense la pressa habitual. Aixeco la persiana i miro els arbres que queden a Can Feliciano coberts d’una llum esmorteïda. Farà sol. És el primer que endevino. Fa un temps agradable d’estiu. Ni massa calor, ni pluja. Després vaig al menjador i mentre preparo un te dono un cop d’ull al munt de paperassa que espera sobre la taula. No sé en quin mal moment se’m va acudir la genial idea de dur-me feina a casa. Evidentment, no ho penso deixar per al setembre, perquè vull començar el nou curs amb els deures fets i la feina al dia, però costa trobar una estoneta. De moment m’ha donat pel fer te verd, per cremar encens de sàndal, i per submergir-me en la lectura d’un llibre. És una mena de catarsi d’agost absolutament imprescindible. Ahir vam anar al cinema amb el meu fill a veure “El Capità América”, i vaig acabar el dia a la platja de Malgrat amb un bany molt refrescant abans de sopar. Treballo a mig gas esperant les autèntiques vacances, i em dedico per estones a contemplar la vida que llisca suau. Quin gust....

dilluns, 8 d’agost del 2011

CAN FELICIANO I EL GUADIANA

Sempre dic que el debat sobre  la riera al tram de Can Feliciano és una mica “guadianesc”. Ara apareix, ara desapareix com ho fa el Guadiana. La pregunta és “fins quan”?. No se sap, però sembla que aquest debat és el leit motiv del govern malgratenc. Dijous passat en vam tenir una  bona mostra. El tema de la riera va tornar a posar-se sobre la taula. Fins i tot,  El Punt/Avui ens va dedicar un article el diumenge. En el decurs del debat, la nostra alcaldessa ens va fer saber que li molesta que es tregui el tema de manera reiterada, el que no deixa de resultar singular i sorprenent si tenim en compte que qui no para de fer declaracions -tot i la canícula estival- és la mateixa alcaldessa.

En definitiva, que a l’apartat de precs i preguntes del passat ple d’agost es van posar les cartes de nou sobre la taula. D’una banda, des de CIU i ERC es retreu que es prioritzi  una inversió que haurem de pagar els malgratencs i que mai ha estat un clam o una demanda ciutadana. D’ICV-EUA no en puc parlar, perquè es troba en una etapa de mutació molt estranya i, francament no se sap massa cap on va (ho dic amb afecte).

El que si tinc clar és que el pacte PSC-PPC del cobriment de la riera a Can Feliciano no en parla. De fet, el que prioritza és el tram 0 o tram de sortida a mar, però evidentment és més senzill posar fil a l’agulla en el punt de Can Feliciano que dedicar-se amb cos i ànima a resoldre el que és més necessari. per tal d'encarar la reforma del passeig marítim. Una cosa li vull dir a la Sra. Campoy, -i que no s’ho prengui malament-, a certes cosetes no hi jugarem. No s’hi val a traspassar responsabilitats a l’oposició i demanar que s’ajudi a desencallar el tram 0, perquè som de CIU. Evidentment, això només es pot fer si el govern realment ho prioritza i es treballa conjuntament des del principi. Llavors sí. Llavors hi anirem plegats. Anirem a totes. Obviament, això exigeix uns requisits mínims com compartir les prioritats i tenir les coses clares. Ja hem comprovat com les diferents administracions al final  acaben coordinant-se amb el govern local i no amb l'oposició per molt lluitadora que sigui.

Com a resum de tot plegat destaco la frase de l'alcaldessa quan diu que Can Feliciano “ara més que mai demana a crits que es cobreixi”. Tot un homenatge al cinisme polític pur i dur. Pronunciar una frase com aquesta requereix  cert valor. O valor o irresponsabilitat. Una de dues. No deixa de ser tot un reconeixement al mérit d'aquells que sempre van defensar que el projecte  -que ella i el seu equip es van entossudir a executar- és un autèntic disbarat urbanístic. Un desastre que ara vol tapar i ocultar. Doncs mira, nosaltres no tenim cap pressa.     

divendres, 5 d’agost del 2011

AVUI ÉS EL MEU SANT!

A casa som de celebrar el sant. Celebrem Sant Josep, Sant Francesc Xavier, Sant Enric, Santa Júlia, Santa Marina.......en fi, que el nom és el primer regal que et fan al néixer i és important encertar, perquè normalment t’acompanya tota la vida. Per aquelles coses de l’atzar a mi em van posar el nom de Neus, un nom bonic, curt i clar, que parla de puresa i no té diminutius. De fet,  el funcionari del registre em va inscriure com Maria de las Nieves, però que jo recordi mai ningú m’ha cridat per aquest nom.  De fet, el nom que els meus pares tenien pensat no era aquest, però el dia que vaig néixer va caure una gran nevada a Sabadell i van decidir posar-me el nom de Neus. 

Com diu el meu pare, sóc afortunada des del mateix instant del naixement, perquè no va caure calamarsada!.  Doncs això, .....que avui celebro que no em dic “calamarsa”, i que un 20 de desembre va nevar.