SOBRE EL "MUSEU ITINERANT"

Avui m'he quedat ben astorada. Estupefacta. El govern municipal ha decidit col.locar una barca de pesca al bell mig de la nova rotonda del carrer Girona. "Anem completant aquest museu itinerant simbòlic sobre la història de Malgrat que són les rotondes", ha afirmat l'alcaldessa. I aquesta agosarada afirmació és el que més em sorprén. Qualificar de "museu itinerant" una sèrie d'objectes dispersos per diferents rotondes del municipi, sense cap sentit, objectiu ni ordre, francament em sembla bastant pretenciós, sobretot quan qui parla té per costum expressar el seu rebuig a qualsevol projecte museístic a Malgrat.

Actualment existeixen una gran varietat de museus itinerants: museus itinerants de ciències i tècnica, museus itinerants d'art, museus itinerants històrics, museus itinerants dedicats a personalitats del món de l'art o de l'espectacle, però dispersar de forma desordenada màquines i objectes a les rotondes d'un poble no crec que es pugui definir com un projecte museístic .  

Actualment l'ICOM defineix el museu com una institució al servei de la societat, el qual adquireix, conserva, exposa i comunica els béns representatius de la natura i de l'home, a fi de salvaguardar-los, d'augmentar els coneixements i d'afavorir el desenvolupament del patrimoni, de l'educació i de la cultura. Per a arribar en aquesta concepció, ha calgut superar una llarga etapa de col·leccionisme privat i una etapa de creació de museus públics. 

En el seu día la barca en qüestió ja es va voler col.locar com a peça decorativa al parlar del projecte de millora del Passeig de Llevant. Es volia posar de manera enjardinada per substituir la font que el nou projecte va eliminar. Desconec la raó per la que, finalment, no es va posar en aquest punt. La proposta no era molt original, però a la vista de l'actual enjardinament del Passeig de Llevant tampoc hagués passat res, i una barca el més lógic és que es col.loqui prop del mar.

Ara s'ha decidit per decret que la barca navegui a la rotonda. Una decisió poc encertada en la meva opinió. La barca és sens dubte una bonica barca de pesca normal i corrent, però dona la sensació que algú ha abandonat la barca al mig del carrer. La proposta realment ha de ser econòmica, però no encaixa en l'entorn ni té cap sentit. No decora i més aviat estorba. 

Instal.lar la màquina téxtil a la rotonda de la Fàbrica de l'Aigua ho vaig trobar simpàtic i interessant, tot i que personalment penso que es podría haver executat el projecte de manera més vistosa. Ara bé, hi ha coses que tenen un límit. La rotonda dedicada a les mines pot ser -si es fa bé- molt interessant. La rotonda dedicada al turisme em fa més por, perquè són capaços de col.locar un barret mexicà, una tumbona o una gerra de sangria.

Tremolo de pensar que pasarà el día que algún malgratenc faci donació a l'Ajuntament del mobles de la iaia. Veurem rotondes amb un armari de 3 portes, la butaca del rebesavi o un moble llibreria?. Tot és possible!. 

VA SER JOC BRUT

Finalment es confirma. Ni informe de l'UDEF, ni comptes a Suïssa. El suposat informe absolutament difamatori contra Mas i Pujol que va irrompre en plena campanya electoral del 25-N amb el clar i únic objectiu de trastocar el resultat de les eleccions ha resultat només brutícia. Un joc brut inquietant i pertorbador. Un joc brut que fa por. Joc brut i aquí no passa res. El mal ja està fet.

En un temps en que el descrèdit dels polítics no para de créixer, episodis com aquest ofereixen una imatge especialment negativa de la política i la democràcia. 

Aquest descrèdit hauria d'encendre totes les alarmes, perquè afebleix el mateix sistema democràtic. La crítica als polítics es pot entendre com un signe de maduresa política d'una societat que exigeix certs valors a la política, però la democràcia no pot permetre el joc brut, la difamació i la manca d'ètica i honestedat. Certament, la política és necessaria per al desenvolupament del progrés social, econòmic, cultural i nacional dels pobles. Com diu Daniel Innerarity "Sin representantes públicos nos ahorraríamos sueldos y algunos espectáculos bochornosos, pero perderían la representación de sus intereses y aspiraciones de igualdad los que no tienen otro medio de hacerse valer". Evidentment, l'esfera política ha d'anar lligada a l'esfera ètica. Hi han uns valors que entenc implícits a la política que no es poden posar en risc, perquè són la base del joc democràtic. 

I en l'actual context també cal que els propis ciutadans fem una reflexió. Consumir de manera immediata i sense criteri tot allò que ens ofereixen els mitjans de comunicació, jutjar i condemnar abans d'hora, no contrastar i empassar-nos sense analitzar qualsevol insídia ens converteix en còmplices del joc brut. La maduresa política d'una societat no s'observa només a partir de la crítica, sinó en la capacitat de la gent d'anar més enllà, analitzar i avaluar la feina dels polítics i exigir el compliment dels eslògans i programes als seus representants. Estendre la idea de que tots els polítics són iguals o  que el joc brut, la difamació o la mentida són necessariament part de la política ens acabarà conduint al naufragi. 

HI HA DIES QUE LA PÈRDUA ÉS INSUPORTABLE

Aquest matí he tornat al bosc. Amb el gos hem enfilat el camí que puja al Turó d’en Serra deixant enrere el brogit dels cotxes i les cases de Can Viader. El gos feliç d’anar al meu costat, corrent entre matolls. Jo callada, fruint del diumenge assoleiat. Passes amunt pel camí esquerp i la pujada, aviat m’he tret el jersei i he buscat amb ànsia el sol per sentir la seva escalfor als braços i l’esquena. La  primavera és cada vegada més a prop.  Sense pressa hem resseguit el camí, bosc amunt. He vist papallones, i he pensat que no sé quan va ser la darrera vegada que vaig veure una papallona. Des del punt més alt m’he assegut al marge per observar l’horitzó i he sentit ganes de quedar-me allà per sempre, entre els arbres, buscant colors i olors que els meus sentits encara no coneixen.  Per un instant m’he abandonat completament al paisatge i m’he sentit envoltada de vida. Però el dolor sempre és amb mi, m'acompanya silenciós, esperant que baixi la barrera que m'he construit al meu voltant. Sense voler els ulls se m’han omplert de llàgrimes. El dolor és aquí. El dolor de la pèrdua sempre amagat al racó més profund de l’ànima. La pèrdua. La vida. El dolor. L’amor. La mort.  En els darrers mesos el vocabulari que conec s’ha tornat superficial i absurd. No tinc paraules per descriure el que sento, però hi ha una buidor molt profunda que no es pot omplir amb res. El que soc, el que tinc, el que vull, el que m’envolta ha deixat de tenir cap mena de sentit. Hi ha moments que em trobo envoltada de gent i de coses i no sento res. Què difícil és aprendre a viure quan només et tens a tu mateixa i no et reconeixes. És l’aprenentatge de la vida.  El dolor ens fa créixer i ens fa més savis.  I observant l’horitzó he pensat en Déu, perquè la fe és el bàlsam que em permet sortir cada dia al carrer, somriure, respirar i viure. I he demanat perdó per deixar-me portar per la meva feblesa humana i per plorar, per no donar les gràcies prou sovint pel tresor de vivències que tinc desades al cor. Perdó, per sentir que hi ha dies que l’absència és insuportable. I he recordat un poema de Marti i Pol que he rellegit moltes vegades,

"Tu ja no hi ets i floriran les roses, 

maduraran els blats i el vent tal volta 

desvetllarà secretes melodies; 

tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre 

entre el record de tu, que m'acompanyes, 

i aquell esforç, que prou que coneixes, 

de persistir quan res no ens és propici". 

EL SOMNI DE L'ESCARLATA

Quan una amiga presenta el seu primer llibre està clar que no hi pots faltar. Quan, a més, l’amiga presenta un llibre de poemes que destria amb una sensibilitat deliciosa els sentiments més íntims d’una dona, la teva amiga s’ha de trobar envoltada i embolcallada de la gent que l’estima. Per això, ahir em vaig acostar al Centre Cultural de Malgrat, per acompanyar a la Montse en aquesta aventura. –Sóc molt feliç!, va dir. I jo em vaig sentir també immensament feliç d’haver sortit abans de la feina i haver arribat a temps. Feliç d'haver compartit tantes estones a la ràdio "Fent paraules", i feliç d'haver mantingut en el temps la nostra relació.

La sala es va omplir i va quedar petita. Moltes cares conegudes, de Malgrat, dels jutjats d’Arenys, i d’allà per on ha passat la Montse, perquè la Montse és d’aquella gent que deixa petjada per allà on passa. I, a mida que va anar desgranant el sentiment endreçat a cada vers, amb aquesta naturalitat i sinceritat que té la Montse, va anar deixant sortint també entre les paraules a la dona madura, sensible i apassionada. Una dona que sap fruir de la vida, que escriu a raig i omple papers en blanc per expressar el que es i el que sent. 

 El món és dels qui tenen el coratge de somiar i s'arrisquen a viure els seus somnis. Crec que la cita és de Coelho, però en qualsevol cas, “Els somnis d’Escarlata” és l’obra d’una dona que estima la vida i s’arrisca a viure els somnis. Per molts anys, Montse!

EL MARESME S'UNEIX PER RECLAMAR SOLUCIONS PELS AFECTATS PER LES PREFERENTS

A començaments de l’any 2012 es va generalitzar el problema de les participacions preferents, que afecta principalment a persones d’edat avançada, sense o amb escassos coneixements d’inversió en productes financers, que en molts casos desconeixien la naturalesa dels productes que contractaven.

La comarca del Maresme ha estat especialment afectada per la comercialització d’aquests productes ja que Caixa Laietana, entitat fortament arrelada a Mataró i al Maresme, va ser una de les entitats que més en va vendre. Es calcula que només a Mataró, capital de comarca, hi ha uns 4.500 casos que afecten directament a uns 6.000 clients i, al seu torn, a unes 15.000 persones de les unitats familiars.

Però més del 90% dels afectats de Caixa Laietana van bescanviar les preferents  i obligacions subordinades per accions de l'entitat en base a la informació de fortalesa i seguretat que van transmetre els directors de les oficines comercials, i com a única opció per recuperar els diners. Aquest fet va agreujar la situació quan l’entitat va ser absorbida per Bankia, i aquesta va entrar en una situació critica, va haver de ser intervinguda i seguidament el valor de les seves accions va baixar en picat. Actualment sabem que aquelles dades de fortalesa i seguretat no eren reals per les auditories externes que s'han realitzat.

És per això que s’ha de considerar l’especial afectació de molts maresmencs que es troben en la situació descrita; persones que han perdut els estalvis d’una vida de treball, que ara es troben en situació de vulnerabilitat, que pateixen la crisi i que en molts casos han quedat mancats de recursos per atendre les necessitats pròpies i les de la seva família. Al mateix municipi de Malgrat estic segura que tots coneixem persones afectades.

Hi ha plataformes i administracions que vehiculen i donen suport a les persones afectades, però davant la magnitud del problema cal que s’articulin sistemes per a donar respostes eficients a les reclamacions. La situació d’indefensió genera incertesa, desafecció, indignació i manca de confiança en les institucions i en el país.

L’Ajuntament de Mataró ha fet una important tasca liderant la presa de contactes a nivell polític per tal de posar de manifest la necessitat d’estudiar mesures d’arbitratge i intermediació entre les entitats financeres i els afectats; treballar conjuntament per donar suport als afectats i pressionar als responsables per intentar trobar una solució satisfactòria al conflicte; incrementar els mecanismes d’assessorament i col·laboració amb les plataformes i entitats d’afectats constituïdes; així com informar els mataronins i els maresmencs de les accions que es duguin a terme des de l’Ajuntament de Mataró i ara també des del Consell Comarcal del Maresme.

    A finals de gener de 2013 un pacte entre el Partit Popular i el PSOE vol donar sortida als afectats per les preferents i obligacions subordinades que podran optar per acollir-se a un sistema d’arbitratge. Malgrat que es tractaria d’una bona solució, el pacte només contemplaria els “procediments d’arbitratge d’instruments híbrids de capital comercialitzats a particulars per entitats que han rebut suport públic”; això deixaria fora del procediment d’arbitratge més del 90% dels afectats de la comarca del Maresme, que són els qui van bescanviar aquests productes per accions de l’entitat bancària. Es per tot això que la Presidència del Consell Comarcal del Maresme conjuntament amb l’Alcalde de Mataró, ha proposat al Consell d’Alcaldes del Consell Comarcal del Maresme  demanar al Consell Comarcal del Maresme que s’adhereixi en nom i representació dels municipis dels Maresme a la iniciativa liderada per l’Ajuntament de Mataró per tal que els afectats per la comercialització de productes financers de risc, inclosos els qui els van bescanviar per accions, puguin optar també a la via arbitral. 

A la vegada, es demana al govern de l’estat que articuli les mesures per tal que s’ofereixi l’entrada a la via arbitral a totes les persones afectades pel cas Caixa Laietana – Bankia, tant aquelles persones que encara disposen dels productes de risc d’orígen, com aquelles que han dut a terme el bescanvi en accions l’any 2012.