ADÉU 2010!

Un cop d'ull a l'any que s'acaba i alguns apunts a destacar. Aquest any ha estat complicat. L'any de començar de nou en molts sentits. Enrera queden moltes coses, moments de gran tristesa, desconcert, converses, dubtes, reflexions, decisions. Però no penso fer cap balanç. Per davant tenim un temps preciós per descobrir. M'acomiado, doncs, de tots aquests moments viscuts amb la certesa de que el millor sempre està per arribar. Que el 2011 no serà fàcil, però arriba ple de projectes i esperances.  

VISITA D'OBRES A LA TORRE I L'ARXIU

De fet, ha estat una visita un pèl casual i improvisada, però en teníem moltes ganes i ens feia il·lusió comprovar l'estat de les obres de la torre de Can Serra i el nou edifici de l'arxiu. Fa temps que anem al darrera de l'ocasió  així que aquest matí en Pep i jo ens hem apuntat a una visita ràpida. Realment, ha sigut un caminar entre tubs, cables, conduccions i bastides, però hem pogut copsar la transformació de l'espai. Sensacional la sala de la primera planta de la torre i la llum que penetra pels finestrals. La rehabilitació pren forma poc a poc, però està clar que la data de finalització de l'obra no serà aquest 31 de decembre com algú va apuntar. L'interior de la torre és una tant decebedor, perquè falten elements que segons diuen han estat retirats per a la seva restauració. De fet, l'obra no retornarà l'edifici al seu ús anterior i això condiciona la reforma. No obstant, es manté l'estructura interior de l'escala original. També hem pogut veure el treball que s'ha fet amb els mosaics que s'han pogut conservar. Us ofereixo una galeria de fotos de la visita d'avui.   

UN PRESIDENT "AMB PLENA FIDELITAT AL POBLE DE CATALUNYA"

BON NADAL!

 "Tants desitjos de prosperitat la tendresa es fa provisional

tan de bo tot això fos real i es quedés aquí molt més enllà de Nadal". (Sau) 

QUE T'EMBOLCALLI LA PAU TOT L'ANY!

Què bonica la felicitació de Nadal de l’alcaldessa. Parla de pau i de Nadal. “Si per Nadal t’embolcalla la pau, sentiràs la seva carícia tot l’any”. És un missatge  de gran bellesa. Un salm. Ara bé, la pau s’ha de posar més en les obres i el gest que en les paraules. En aquest món d’avui de paraules n’ escoltem masses i a totes hores, però no anem pas sobrats de fets. A la fi, les paraules són això, paraules. A vegades, se les emporta el vent. Sovint són buides. Certament, la recepta màgica de la pau no és pas una frase més o menys bonica, sinó un autèntic i sincer gest de pau. De totes maneres, és bonic el desig. Deixe'm que ens embolcalli la pau a veure que passa.

EL MILLOR REGAL

Em desperto i trobo un regal al coixí. És el rostre del meu fill petit que em vol veure obrir els ulls per ser el primer a fer-me un petó. -Cada any fas els petons millor, mama!. Ho diu mentre s’amaga entre els llençols rient. Si, i també abraço i estimo millor. Avui és un dia molt especial per a mi, però en realitat ahir també ho va ser, i demà tornarà a ser-ho. Res no canvia o potser tot pot canviar. 47. A les quatre de la tarda ha fet 47 anys que vaig néixer. Xifres a banda, el número no té cap simbologia  o significat especial. Com a mínim no el recordo ara mateix, però s'accepten suggeriments. En números romans és XLVII i penso que potser a partir d’ara ompliré els qüestionaris amb la xifra en números romans. 47. És el número que segueix al 46 i el que precedeix al 48. El prefix telefònic de Noruega i poca cosa més. Però al darrera de la xifra hi ha un grapat de passes fetes, i cada passa és una empremta meva. al terra que trepitjo. Avui puc dir que he caminat fins aquí. El món ha canviat molt en aquests 47 anys. Avui el meu fill em felicita pel facebook, i ho fan amics de la infància que fa massa que no veig. No sé perquè em feliciten, perquè ben mirat jo em limito a viure que ja té prou mérit.  Procuro esprémer la vida al màxim i donar les gràcies per cada dia. Però m'encanta que  em felicitin i em deixo estimar. De fet, m’agrada molt fer anys, perquè sempre tinc la sensació de que haig de créixer i que em queden moltes coses per aprendre. Ja veus, avui m'he trobat el millor regal. Cal dir que no sempre és el més car. Trobar el somriure del teu fill al coixí quan obres els ulls no té preu. 

EL PAPER DELS AJUNTAMENTS EN EL LIDERATGE ECONÒMIC LOCAL

Què la crisi és global, és evident, però poques vegades ens preguntem que podem fer des del món local per superar la situació d’estancament actual. Hem passat anys on governar era fàcil, primer, perquè únicament es tractava d’anar resolent les necessitats bàsiques, donat que partíem d’una situació on no hi havia res, on tot estava per fer. Després, va arribar l’època de vaques grasses, hi havia diners i s’havien de gastar en omplir una oferta amplia de serveis, infraestructures i equipaments, fins i tot més enllà del que el seny hagués aconsellat. I ara, que el finançament local s’ha convertit en un problema estructural, ara és quan es troben a faltar les idees, les estratègies de calat i la visió de futur i una nova definició del paper municipal. Ja no serà possible finançar grans equipaments, grans infraestructures, però encara és possible actuar com a veritables líders locals.

Els Ajuntaments han d’aprendre a dibuixar un nou marc de responsabilitats dins un escenari de dificultats. Els diners no hi seran, però les idees poden ajudar a recuperar les malmeses economies locals, cercant noves oportunitats entre allò que ja hi ha, entre l’idiosincràsia econòmica de cada municipi. Idees que forçosament s’hauran de consensuar i que hauran de ser fruit del treball comú entre Ajuntament i els diferents sectors econòmics locals, entre els governs i els ciutadans. Si ens hi fixem en exemples concrets, com el cas del meu poble, Malgrat de Mar, veurem com s’ha passat de la diversificació econòmica (turisme, industria, agricultura, serveis) a la decadència econòmica, perquè en tots aquests anys, cap govern municipal ha estat capaç d’asseure’s i rumiar com es podia consolidar aquella diversificació econòmica, com és podia interactuar amb els diferents agents locals i com és podien trobar noves oportunitats dins els sectors ja consolidats.

S’ha posat l’ull en les obres, en una cursa per veure qui era capaç de fer més, de lluir més, però ningú va pensar que tot això és podia acabar, que calia dibuixar un futur i treballar plegats per assolir-lo. Ara toca començar de nou, deixar enrere aquella cultura de quilòmetres d’asfaltat per introduir la cultura de les idees, de les propostes viables per a dinamitzar una economia local, que no només s’ha de mantenir, sinó que s’ha de desenvolupar, que pot créixer estant molt amatents a les oportunitats  que tenim al davant. Tornant al cas de Malgrat, es possible revifar la seva agricultura de qualitat, és possible dinamitzar les petites empreses que s’apleguen al polígon industrial, és possible caminar cap a un comerç especialitzat i és possible, fer de l’oferta turística un nou referent amb identitat pròpia. I és evident que això no ho farà l’Ajuntament, ho farà el poble, perquè com tots els pobles Malgrat és capaç de superar la situació d’estancament actual. Una suma que neix del binomi govern local i població, uns, impulsant idees, oferint propostes, canalitzant iniciatives i, els altres, treballant de valent i només l’esforç comú ens permetrà sortir del pou actual.

Però per això, cal renovar aquells governs que s’han instal·lat en la comoditat, que formen part de la cultura anterior, cal gent capaç de liderar projectes complexos, capaç de buscar recursos més enllà de les subvencions, capaç de posar-se al darrera de les iniciatives locals, d’aportar valor afegit. Amb els equips actuals correm el risc de viure del record, de la il·lusió de pensar que algun dia poden tornar les etapes de les grans obres, de les grans inversions i del gran endeutament municipal. I això ja hem vist quin resultat ha tingut. Els nous temps requereixen nous governants, capaços de despertar, d’il·lusionar, d’engrescar a tot un poble. Un nou paper al qual molts s’hauran d’adaptar, s’hauran de transformar per no quedar estancats en el temps, en un temps que no tornarà.

Neus Serra

Candidata de Convergència i Unió a l’Alcaldia de Malgrat de Mar

TAULA RODONA. "EL FUTUR DE MALGRAT. MALGRAT ÉS CAPAÇ"

T'interessa el futur de Malgrat?

Penses que hi ha un model esgotat i que ara toca posar l'accent en altres àmbits i en els sectors econòmics locals?

Creus que Malgrat s'ha de posicionar per un canvi de cicle?

Tens la percepció que moltes coses canviaran a partir d'aquesta crisi i que la realitat que tenim l'haurem d'enfocar des d'una òptica diferent? 

Consideres que entre tots hem d'articular un nou projecte de poble?

Doncs,.....potser t'interessa participar en el debat que tindrà lloc a la Biblioteca La Cooperativa aquest dimarts 14 de desembre a les 20.30 h. 

       

SANT NICOLAU ENSOPEGA AMB UNA PILONA, NO TROBA APARCAMENT I ARRIBA TARD A L'OFICI SOLEMNE

Avui, festivitat de Sant Nicolau, hem anat a fer la volta obligada al Mercat de Sant Nicolau que celebra 30 anys. Apretadets entre la gent -com mana la tradició- ens hem deixat anar pel carrer Desclapers entre plantes, turrons, embotits, formatge, herbes, cagatiós i fesols, que ens saludaven cordialment al nostre pas. Els comerciants ens han obsequiat amb una sensacional bossa que m'he penjat al braç ràpidament. Tot seguit ens hem arribat a l'Ajuntament per  felicitar la festa als gegants de Malgrat, però tenien convidats i estaven molt enfeinats fent d'amfitrions. 

A les 12 hem anat al solemne ofici de Sant Nicolau,  perquè és Festa Major i la coral Atzavara cantava els goigs en honor del nostre Sant Patró. La missa ha estat concelebrada, però alguns dels mossens han fet tard "al no trobar aparcament i haver-se trobat problemes amb una pilona". Bé, més o menys és el que de forma molt simpàtica ha dit el mossen al començar. De fet, s'ha confirmat, perquè uns minuts més tard  dos mossens han entrat de puntetes a l'esglèsia i s'han col·locat discretament al seu lloc. I és que a Malgrat no s'escapa ni Déu. Ni Sant Nicolau té comandament per obrir les pilones, i em sembla bé. O tots moros o tots cristians, oi?.

Finalment, a la sortida corredisses. Com sempre la programació fa coincidir amb "sana intenció" versots, ofici i vermut de les dones. Ho fan perquè així fem salut mentre anem correns d'un costat a l'altre. Els versots molt ocurrents s'han referit a "la farola", és clar. Més tard hem fet el vermut amb l'Associació de Dones de Malgrat. Aquest cop a cel obert. A les peixeteries velles i sense sostre. Alguns malgratencs preocupats ens han fet saber que l'espai no els agrada, i que si l'objectiu és deixar-ho com era abans que  les autoritats han de donar un cop d'ull a la foto que hi ha a l'entrada del mercat municipal,. Sembla que s'han oblidat de posar arbres, la part del lateral de l'edifici municipal era coberta i tenia un mur amb portes per tancar el recinte. En fi, prenem nota pel programa electoral: "Recuperar la coberta de les Peixateries Velles". Bona Festa Major!

     

TEATRE-AUDITORI: MISSIÓ IMPOSSIBLE

A l'anterior legislatura era una inversió imprescindible i necessària.  Per això es va fer un gran esforç per redactar un projecte. Havia de ser un element de dinamització cultural, un factor de cohesió social i un motor econòmic del nostre poble. Fins i tot vam tenir debats a la ràdio local -d'aquells absurds que tan agraden a la Sra. Campoy- sobre el futur nom del centre cultural. Tot plegat, parlar per fer soroll.

 

El Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 4 de maig de 2006 va aprovar inicialment el “Projecte executiu del futur teatre-auditori i hotel d’entitats”,  planificant un edifici modern i funcional amb un auditori per a més de 400 persones, un hotel d’entitats, sales de conferències, un aparcament subterrani de 202 places i l’urbanització d’un gran espai públic d’uns 9000 metres quadrats. El cost del projecte girava al voltant d’uns 15 milions d’euros. Van arribar les eleccions i alguns que hem defensat el projecte el vam posar al programa, perquè de veritat pensem que la cultura és una part important de l'agenda política local. Tot i així, vam ser prudents, perquè d'altres més pretenciosos el van posar al costat d'un nou ajuntament .  

La veritat és que des del grup municipal de CiU sempre vam defensar i donar suport al projecte, però a la vegada també vam mostrar la preocupació per un projecte que anava prenent forma sense un pla de gestió. Finalment, i després de molt insistir es va redactar un pla de gestió que poca llum ens va aportar, però que semblava justificar la inversió. Es va demanar un crédit, de 6 millons d'euros i es va anunciar ja la bona nova . La primera pedra es posaria el 2010. No ha estat així. A punt d'acomiadar aquest fatídic 2010, ni hem vist pedra ni la veurem. A l'abril d'aquest mateix any la Sra. Campoy -en el seu estil habitual- ens parlava de "la seva gran prudència" i assegurava tota estarrufada que ja estava tot fet i lligat, i que si no havia parlat abans era perquè com tots sabem és una estadista de nivell que només parla quan tot està signat. Però  com al conte de la lletera la realitat s'ha imposat. Incapaç de trobar solució al finançament de l'obra  el projecte s'ha fos. Com l'aparcament de la Plaça Catalunya, i com tantes altres coses. 

Ahir vam constatar que el que havia de ser la pedra filosofal de la cultura malgratenca ha desaparegut de les partides. Serà difícil en aquest context, ens va dir compungit el regidor d'hisenda.Vaja. Les paraules  al blog d' El meu gos i jo semblen un epitafi. Com al conte de la lletera, ni llet, ni vaca, ni mantega......ja ho diu la cançó:

No anheles impaciente el bien futuro:
mira que ni el presente está seguro.