PARLAR CLAR O NO PARLAR CLAR, AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ

Molts han estat els episodis que he viscut a partir del conflicte de Can Feliciano. Moltes experiències a diferents nivells. Des del punt de vista polític, humà i social. Experiències bones i algunes de no tan bones. El procés ha estat molt llarg i encara no s'ha acabat, tot i que alguns tinguin una pressa estranya per posar-hi punt i final. De tot plegat he aprés a valorar moltes coses. La lluita ha estat singular i ha passat moments de tot, però em quedo particularment amb la sensació que la reclamació popular a favor de preservar l'espai de Can Feliciano no s'acabarà perdent passi el que passi. Els entossudits a reduir la defensa de Can Feliciano a uns quants arbres més o menys han estat incapaços d'entendre que els arbres són simbols, i que la ferida o nafra de formigó que deixarà l'obra que volen començar amb tanta pressa serà un altre simbol. El simbol d'una manera de fer que pertany al passat i que no té futur. Un monument a l'estupidesa humana.

En el seu moment hi havia altres solucions que no es van ni voler plantejar. Però de tot el que he viscut i experimentat hi ha una cosa que em sembla d'una extremada irresponsabilitat. La gent adulta volem, entre altres coses, que el debat es faci des de la lógica i la transparència. No puc entendre que els debats sobre un tema tan polèmic es facin encara des del silenci o la mitja veritat. O és que no ens consideren prou madurs per afrontar la realitat des del rigor i la seriositat?.

Per exemple, em molesta particularment que es segueixi parlant sobre el calaix reforçat per a un futur cobriment.  En què quedem?.  L'ACA nega aquest extrem. L' enginyer municipal assegura que el projecte no té canvis que permetin afirmar aquest extrem. I doncs?. El pensen reforçar d'amagat durant l'obra?. Quina mena de burla és aquesta?. L'Administració pot actuar d'aquesta manera?. Quin exemple és aquest pels ciutadans que hem d'acatar les normes ens agradi o no?.

Aquesta actitud infantil del govern municipal d'autoenganyar-se i enganyar és irresponsable. Més irresponsable en el cas que realment s'enganyi als veïns amb promeses de futurs cobriments que no són possibles. Si es reforça per cobrir-se cal saber-ho. Si no es reforça que no es menteixi a la gent ni es generin falses espectatives d'aprofitaments urbanístics inexistents.

Si els actuals dirigents de l'ACA toleren i consenteixen aquesta manca de transparència queden ben retratats.  

MALGRAT DECIDEIX: CONSULTES POPULARS, SÍ O NO?

Nou acte de la plataforma Malgrat Decideix previst per aquest diumenge.

Vicent Partal (Bétera, 1960),periodista i director de Vilaweb. Partal ha treballat també a El Temps, Diari de Barcelona, TVE, Catalunya Ràdio, El Punt, i La Vanguardia entre d'altres. És considerat un dels pioners de la xarxa Internet als Països Catalans.

Lluís Gendrau, periodista, director editorial del Grup Enderrock.

MEMÒRIA

"Jo vull poder ballar, i tenir amics i amants, i dibuixar historietes pels meus companys. Però abans, vull que això s'acabi". Rachel Corrie

El 16 de març de 2003 va morir Rachel Corrie, activista pro-palestina, intentant aturar una excavadora de l'exèrcit israelià durant una protesta contra la destrucció de llars palestines. Els detalls de la mort de Corrie són controvertits. La investigació militar israeliana ho va considerar un accident, mentre que alguns testimonis presents al lloc dels fets, afirmen que fou un acte deliberat. Rachel tenia 23 anys i no hi ha dubte que era una idealista amb un compromís ferm amb aquells que no tenen veu.

Un record per totes aquelles persones que han perdut la vida intentant fer un món millor des del compromís. 

BICICLETADA POPULAR

Us deixo algunes imatges de l'acte d'ahir organitzat per MALGRAT DECIDEIX i que va comptar amb molta assistència de públic i participants que van poder gaudir d'un matí de diumenge amb un sol esplèndid.

NEGRA SOBRE BLANC

Resulta estrany que portant el nom de Neus precisament per una gran nevada no us hagi parlat de la neu dels darrers dies. Si que us vaig regalar algunes postals malgratenques de la nevada, però la veritat és que una es queda sense paraules davant la dimensió del desastre. Tant moderns que pensem ser com a país i resulta que amb una nevada tot se'n va a fer punyetes. Avui fa una setmana que va nevar i encara es pateixen les conseqüències. Un desastre que visc de ben a prop, perquè el meu germà viu en una masia a la comarca de La Selva i ho ha passat francament malament: teulades ensorrades, arbres caiguts, falta de llum i d'aigua, sense móbil, danys en material i equips de treball. Danys i perjudicis. Avui funcionen a mig gas, perquè només tenen una fase de llum i els diuen que encara gràcies. Si es volen queixar que ho facin. Apa!. És el que té aquest país. Ningú mai és culpable de res. Ningú es fa responsable. Si et toca el rebre a pagar de la teva butxaca i gràcies que no et cobrin. Un país que gasta milers d'euros en promoció turística per després en una sola foto en blanc i negra en tens prou per oferir la pitjor imatge. Una nevada que com dic tampoc és la nevada del segle i tot per terra. En una setmana hem passat de la imatge idílica dels nens llençant boles de neu al caos. 

PLA D'ACCIÓ CULTURAL DE MALGRAT . LA DIAGNOSI

La diagnosi del PAC de Malgrat apunta algunes dades interessants ja conegudes. Es constata que els recursos destinats a Malgrat per cultura són inferiors als d'altres municipis de referència. Es reconeix el paper de la Biblioteca a Malgrat de Mar per crear hàbits culturals entre la mainada, però ens avisa que sense una programació forta i consolidada de difusió en els diferents àmbits artístics es fa difícil consolidar aquests hàbits culturals. Fins aquí, francament, no cal ser un expert per fer la diagnosi. Dones un tomb per la vida local i aviat veus les mancances que arrossega el nostre poble des del punt de vista cultural. No hi ha projecte, però el problema és que en realitat ningú pensa que sigui necessari.

Es fa un recull de consideracions sobre les entitats que cal tenir en compte. Diuen que tot i tenir una important presència en la vida cultural del poble no tenim tantes entitats com acostumem a pensar. De fet, pensem que en tenim moltes, perquè afirmar-ho és una frase recurrent en qualsevol discurs de les nostres autoritats. Ara sabem que també és un indicador del poc que saben sobre la nostra realitat local i cultural. A Malgrat hi ha menys entitats que a la mitjana de municipis, que al Maresme, i que a la província de Barcelona. El PAC també apunta que hi ha certa inèrcia, manca de relleu i poca coordinació.

Un dels punts més interessants de la diagnosi és el relatiu a la política de subvencions, una política que defineix com a "poc clara" i "poc transparent". Bé, tampoc cal ser un expert en cultura per adonar-te de quin tipus de política es fa  a Malgrat quan parlem de subvencions. Es defineix la normativa i els objectius de les subvencions com a massa genérics i amb pocs criteris clars. També es fa una crítica de la política que s'ha vingut aplicant sobre les subvencions extraordinàries (conegudes popularment com "la Conxita ens dona" o "per gràcia de Déu"). Acostumen a atorgar-se per actes puntuals.  Aquest tipus de subvenció es defineix com "poc controlable i molt habitual a Malgrat".

S'apunta que només hi ha actualment una entitat amb conveni, però que seria recomanable fer-ho extensiu a altres entitats que poden gaudir dels beneficis  de continuïtat i millor visualització dels projectes. 

Un punt destacat el trobem a "dinàmiques culturals", on es fa un recull de festes que es presenten com "emblemàtiques" entre les que s'inclou festes com la "festa de la diversitat" de dubtosa tradició i que, a sobre, no he vist que el consistori s'hagi esforçat a mantenir (no deixa de sorprendre, oi?). També es fa referència a la Festa de Sant Antoni que ja fa un parell d'anys que els pagesos han deixat d'organitzar. Es diu que es vol recuperar. Com?. No he vist cap moviment ni voluntat en aquest sentit. Com sempre, parlar per parlar. Una autèntica llàstima.

Demoledor que a la pàgina 53 es digui "no hi ha cap esdeveniment referent que singularitzi la cultura popular i tradicional de Malgrat, ni cap iniciativa més enllà de les Barrakes, per renovar. L'acte més destacable són les jornades gastronòmiques del Fesol del Ganxet". No els fa vergonya?. Les jornades gastronòmiques que han deixat sota mínims?. Algú recorda que s'ha fet la passada edició?. Vergonyós que un esdeveniment com aquest s'hagi deixat caure en un no res.

Sobre patrimoni i memòria crec sincerament que el PAC passa de manera descarada de puntetes per no fer soroll. Apunta que no s'ha potenciat prou i "a otra cosa mariposa". En aquest apartat em sembla que és massa notori l'autobombo consistorial. Sense menystenir la feina que fa l'Arxiu -que és notoria i sort en tenim-, a nivell cultural fer xerrades i digitalitzar fotos no em sembla suficient quan hi ha tantes coses a fer.

Sobre joventut ja en parlarem un altre dia. Tot i així, hi ha un punt a destacar: (pàg. 59 "els públics de la cultura"). No hi han indicadors de públic. Com en altres àmbits malgratencs les dades de la regidoria s'obtenen a partir de "percepcions", un sistema ben poc científic, però que a Malgrat ha fet fortuna massa sovint. És allò de "m'han dit...", "em penso..." o "diuen que...", sense cap criteri. El que  m'interessa resaltar és la conclusió sobre els joves. El PAC apunta que molts joves han de marxar a partir dels 16 anys per fer cicles formatius o batxillerats artístics. Això es relaciona a l'informe amb la falta de participació dels joves a la vida cultural local. Ho destaco, perquè en el debat que es va produir fa poc al voltant de l'IES i la futura ampliació aquesta realitat es va exposar com argument. Ara doncs, és ja una circumstància que la regidora de cultura -la mateixa responsable d'educació- ha de començar a considerar seriosament.

PLA D'ACCIÓ CULTURAL DE MALGRAT (I)

Per parlar del recentment aprovat PAC de Malgrat haig d'anar enrera. El 23 de març de 2007, ja fa gairebé tres anys, va tenir lloc la segona Taula Rodona convocada per CIU amb la cultura com a protagonista (web/ciu/26/03/2007). Vàrem comptar amb Jordi Vilajoana, exconseller de cultura de la Generalitat de Catalunya, que ens va oferir una fantàstica exposició sobre la llei del Llibre, però també sobre el valor de les entitats culturals i el paper de la cultura com a factor de cohesió social. L'acte va servir per desgranar les propostes de CIU sobre cultura cara les municipals del 2007 i, francament, vaig notar algunes absències de gent que podía haver fet aportacions interessants. Ja se sap. La política massa sovint es veu com allò que ens separa i no com els que ens pot unir en un mateix projecte. Algunes de les propostes que vam abocar van ser precisament: 1.- Fer de la cultura una valor de cohesió social. 2.- Impulsar un Pla d'Acció Cultural i elaborar un programa de gestió dels equipaments culturals i una guia d'entitats, 3.- El patrimoni cultural com a sentiment d'identitat compartida, vetllar per la conservació i difusió del patrimoni local, entre moltes altres.

Era un programa molt treballat, i no estavem disposats ni a renunciar ni a deixar-lo al calaix. Per això, el febrer del 2008 es va decidir elaborar una Moció per traslladar algunes de les propostes que consideravem importants per impulsar, sobretot pel fet que impliquen una diagnosi prévia de l'actual politica cultural local. La Moció va prosperar. Es va aprovar, i es va impulsar la redacció del Pla d'Acció Cultural de Malgrat.

Avui puc afirmar que estem prou satisfets. Si el lideratge hagués estat nostre segurament el PAC hauría estat més agosarat en les propostes, però la diagnosi de base és útil com a punt de sortida. La veritat és que costa creure que uns técnics professionals i coneixedors de la cultura, curtits en redactar altres Plans semblants, no hagin fet cap proposta realment novedosa i que facin una diagnosi tan perfilada. Fàcilment es pot entendre que el govern va marcar el punt de partida del projecte i ha direccionat clarament el projecte, el que d'altra banda potser és lógic si el vol fer seu.

Però anem al document. D'entrada, discrepo de la metodologia. Cert que s'ha buscat documentació (només faltaria), bibliografia (sempre anem a les mateixes fonts), visita d'equipaments (obvi), entrevistes individualitzades i seminaris (restringits a l'equip de govern i técnics municipals). Em sembla tot plegat bastant de calaix, però trobo a faltar més treball de camp del conjunt del poble per copsar i contrastar la realitat, així com la convocatòria de taules de treball obertes a la participació ciutadana per fer debat, discussió i reflexió a l'entorn de la cultura. És clar que aquests són conceptes que als governants de Malgrat els posen els pèls de punta. Llàstima, perquè poden fer que el PAC sigui al final un veritable instrument participatiu de reflexió al voltant de la cultura, i hauria aconseguit un procés i un resultat molt més estimulant.

A nivell técnic el document s'articula clarament en dues fases diferents: diagnosi i propostes d'acció.

(cont)

SANT JOAN DE DEU PATRÓ DELS BOMBERS

Diuen que per haver salvat uns nens d'un incendi en un hospital Sant Joan de Deu és a molts llocs patró dels bombers. Per això cada any coincidint amb la festivitat del patró es fa un acte oficial de celebració i, a la vegada, reconeixement a la tasca dels bombers de Malgrat.

Ahir al migdia va tenir lloc la celebració, tot i que a causa del temps l'acte es va haver de fer a l'interior i amb menys gent del que estava previst. Tampoc va assistir-hi l'alcaldessa, i el regidor de mobilitat ens va fer els honors. Potser li falta experiència, però el seu discurs el vaig trobar poc encertat. Ahir als diferents actes que es van celebrar arreu es dedicava un  record als bombers que van perdre la vida aquest estiu, però el nostre regidor es va estimar més referir-se a "l'espectacle mediàtic al que estan sotmesos les darreres setmanes el cos". Això és fer política, o en qualsevol cas és -ja ho va avisar- la seva opinió personal.

Crec que s'equivoca el regidor. La comissió del Parlament que investiga el foc d'Horta no és un judici al cos de bombers. Afirmar el contrari és una manca de respecte al Parlament de Catalunya, i seguir consignes per intentar que cali aquest missatge soterrat aprofitant un acte de reconeixement i admiració al cos és molt poc encertat. Aquest ha estat tradicionalment a Malgrat un acte entranyable i festiu al que sempre he procurat assistir com a mostra de respecte per les persones que formen part del cos de bombers voluntaris i les seves famílies. Respecte per la seva tasca i vocació de servei. Precisament, per respecte, m'agradaria molt que es pugui mantenir aquest esperit.

POSTAL MALGRATENCA

Us deixo algunes imatges de Malgrat. La neu ja se sap que deixa autèntiques postals. Així podem gaudir del regal de contemplar l'arbreda de Can feliciano nevada.   

MALGRAT DECIDEIX

Us penjo una foto de l'acte festiu-informatiu que ahir va organitzar MALGRAT DECIDEIX cara la consulta del proper 25 d'Abril.

L'acte va aplegar a un bon nombre de persones que van gaudir d'un matí festiu i familiar amb xocolata calenta i jocs. Cal dir que la climatologia es va portar prou bé, i que la mainada va fer uns dibuixos fantàstics.

DES DE LA CÀMERA DEL PLE (II)

Bé, segueixo amb la crònica del ple d’aquest mes de març. El punt 5è va ser l’aprovació inicial del “Projecte executiu d’un complex esportiu municipal amb piscina coberta”. Es va aprovar pràcticament per unanimitat (abstenció d’ICV). El G.M. de CIU ja va manifestar al ple del passat mes d’octubre de 2009 que potser hauríem estat partidaris de la proposta que havia estat desestimada pel model de projecte arquitectònic que semblava oferir més possibilitats cara el futur. Per això, en aquell moment vam optar per l’abstenció fins a tenir el projecte executiu en el qual es poden ja conèixer més detalls i permet veure com l’adjudicatària resol alguns dubtes.

A continuació, es va votar la Moció sobre el Dia Internacional de les dones.

El punt 7è era també una Moció. En aquest cas, la d’ERC i ICV-EUA de rebuig a la ubicació del magatzem temporal de residus nuclears. Aquí ja hi havia més disparitats de criteris, perquè la Moció no es va voler limitar a dir no al magatzem de residus nuclears. També es va tornar a incorporar la petició de tancament urgent de centrals nuclears i, és clar, en aquest punt vam repetir el que ja es va exposar en un ple anterior. Nosaltres clarament el que diem és que cal un debat seriós i profund sobre les energies, com s’està fent a Europa i arreu, i no limitar-nos a criminalitzar l’energia nuclear sense arguments seriosos. A més, cal un pla energètic a mig termini per saber com s’ha d’obtenir la energia, donat que actualment la renovable ens dona molt poca energia. Ni el govern estatal ni el govern català es mullen massa. Sobre el tema d’Ascó, no volem el magatzem de residus a Ascó, ni a Catalunya, però comencem per fer un debat amb rigor. No estem contra la energia nuclear, però tots els costos no poden caure a Catalunya. Ja tenim un acord del Parlament contra l’ATC, i ara qui ho ha de tenir clar és el govern.

A l’apartat de preguntes des de CIU es va preguntar per la dessaladora, doncs tenim informacions que posen en dubte el seu funcionament. El govern no en sap res, però s’informaran. També es va preguntar pel trasllat de les parades de verdura que actualment s’ubiquen a les peixateries velles davant les obres del casc antic. La resposta no va ser massa clara (què estrany, oi?) , però sembla que “estan en ello” fent un calendari o alguna cosa així.

Com podeu veure un ple que va durar poc, però tot i la curta durada va haver-hi espai per a la desqualificació personal per part de la màxima autoritat. Aquest cop li va tocar el rebre a la portaveu d’ERC a qui va dedicar un més que sonor “vostè sempre desbarra”. Com a mínim va servir per comprovar un cop més que hi ha més educació i respecte institucional a la banqueta de l’oposició que a la del govern.

DES DE LA CÀMERA DEL PLE (I)

El ple d’ahir va ser un ple curtet. De fet, havies de tenir moltes ganes d’anar a dormir tard per fer-lo durar, perquè a l’ordre del dia hi havia 9 punts, (presa de raó de les resolucions d’alcaldia, aprovació de l’acta anterior i precs i preguntes inclosos). A sobre, la majoria de punts es van aprovar per tots els grups i tampoc es va trobar massa espai pel debat.

Per tant, em limitaré a explicar-vos el que em va semblar més interessant. Finalment, es va aprovar el Pla d’Acció Cultural de Malgrat. Un pla que -deixeu-me dir- arrenca precisament d’una Moció de CIU presentada al ple del 7 de febrer del 2008 i que, curiosament, va ser aprovada per unanimitat. Dic això de “curiosament”, perquè és públic i notori que no ha estat aquesta la tònica general d’aquest mandat i no deixa de ser estimulant aconseguir aprovar el que has proposat. L’objectiu que perseguia el nostre grup municipal amb la Moció era el que s’ha fet, és a dir, que es prengués el pols a la cultura local. Nosaltres ja fa temps que sentim a Malgrat la necessitat de planificar una programació cultural diversa i regular, potenciar les entitats i ser més innovadors. També veiem que cal buscar nous públics, entre moltes altres coses. Sobretot si després parlem d'impulsar projectes ambiciosos com el Nou Auditori. El resultat final és un document que assenyala mancances i debilitats i això és important. No és el document que haguéssim fet, perquè penso que s’ha volgut intencionadament marcar massa la línia de treball als tècnics, però en qualsevol cas ens apropem bastant als objectius. A sobre, estem contents perquè la diagnosi que fa coincideix plenament amb la que vam fer des del nostre grup ara farà 3 anys quan vam presentar un programa electoral sobre cultura amb un recull de propostes molt treballades fruit de l’entrevista amb un grapat d’ entitats i associacions del poble. Però ja hi haurà temps per dedicar un post al PAC. En realitat, penso que podria haver anat molt més enllà, però és un bon punt de partida per obligar a fer un gir en la política cultural de Malgrat i la ja massa evident manca de qualitat, d’imaginació, de risc, d’innovació i planificació en cultura.

A continuació es va aprovar el protocol de violència de gènere de Malgrat de Mar. Aquí també va haver-hi coincidència, tot i que vam voler destacar alguns aspectes del protocol que al nostre entendre poden millorar. (cont)

EL MODEL DE LA TOTXANA I LA CRISI

Us deixo un article que m'ha semblat molt interessant. Quanta raó!.

Ara sí que acaben amb la crisi – Iu Forn (Avui, 3/3/10)

És ben bé que una cosa porta l’altra… Comences enduent-te un “excedent” de 35 milions d’euros (així va qualificar ahir l’espoli del Palau l’advocat de Millet i Montull al programa d’en Jordi Basté a RAC 1) i acabes aparcant a la zona reservada per a minusvàlids sense ser-ho, tal com mostràvem ahir la portada del nostre diari gràcies a una foto d’en Francesc Melcion.

Passa igual amb els plans econòmics d’en ZP (Zapatero Populista) per acabar amb la crisi: comences llençant els milions en fantàstics projectes que només serveixen per eixamplar voreres i plantar arbrets i acabes dient que has parit un sistema perquè les administracions paguin a 30 dies i no a 120, 240 o 3.081, com fins ara.

Què hauria passat, per exemple, si en comptes de llençar els calés amb el pla E, els haguessin donat a les administracions, sobretot als ajuntaments, per liquidar els seus deutes? Potser cobrant les factures impagades, algunes empreses s’haurien salvat, la seva salvació n’hauria salvat d’altres i totes juntetes podrien haver tingut líquid i deixar d’estar collats pels crèdits que no donen bancs i caixes. I fins i tot, amb els comptes sanejats, més d’un petit empresari hauria tingut marge per reconvertir el seu negoci. És que és ben bé que comencem dient que canviarem el model econòmic basat en la totxana i acabem apostant per la totxana sigui en forma de pla E o del nou pla Ara ens dediquem a la rehabilitació. I quan ja ho tinguem tot rehabilitat, què? Donarem ajuts a la compra de totxanes?

“El pressupost ha d’equilibrar-se, el Tresor ha de ser reaprovisionat, el deute públic ha de ser disminuït, l’arrogància dels governants ha de ser moderada i controlada [...]. La gent ha d’aprendre novament a treballar en comptes de viure de l’Estat”. Què, trencadora, la frase, oi? La va escriure Marc Tul·li Ciceró 55 anys abans de Crist i 2065 abans de ZP.

AUGMENTA EL NOMBRE DE DESOCUPATS AL MARESME

El Maresme ha arribat aquest mes de febrer a la xifra de 37.263 persones desocupades, segons dades del Departament de Treball que publica EL PUNT .

Tot i que sembla que l'augment es produeix a menor ritme la xifra augmenta, i la situació dels municipis no varia. Així Pineda de Mar apareix al capdavant de la llista de municipis amb més atur amb un 21,6 %; la segueix Tordera amb un 20,8%, i Malgrat de Mar amb un 19,1 %.

Tot i ser conscients del context econòmic actual, sembla que ni FEILS, ni FEOS, ni la regidora d'inserció laboral del nostre Ajuntament aconsegueixen cap inflexió.