AVUI EL MEU PARE HAURIA FET ANYS

Avui el meu pare hauria fet anys. 84 anys. Sempre li havia agradat celebrar els aniversaris, perquè era un home sembrador de vitalitat i optimisme. Li encantava fer anys, i el seu aniversari era l’excusa perfecta per celebrar la vida i brindar. Penso que aquest és el seu millor llegat, esprémer cada dia i cada minut de la vida com si fos únic. Saber observar, apreciar, estimar, respirar i donar. Contemplar i assaborir la senzillesa de les petites coses, la llum, el mar, la brisa. 

El meu pare era miop com jo, i els miops no podem enfocar bé els objectes llunyans, però si podem veure amb claredat els objectes propers. Potser per això veiem la vida des d' una perspectiva especial. I el meu pare sabia veure la vida des d'aquesta perspectiva especial. La seva mirada intel·ligent no perdia detall de tot el que l'envoltava. El dia que va morir vaig guardar les seves ulleres de miop entre les meves mans com un tresor, perquè m’agradaria fer anys i saber mirar la vida com ell. No perdre detall. Valorar el que tinc a prop. Mantenir aquesta capacitat de trobar sentit a tot, de descobrir el millor de les coses i de la gent. La capacitat de viure cada sortida del sol com si fos única i de donar gràcies. 

Fa molts dies que l’enyoro i que sento una tristesa tendríssima. No deixo de preguntar-me que li deu semblar tot el que fem. De tan en tan em posaré les seves ulleres per no oblidar com em va ensenyar que cal afrontar i veure la vida.