SENZILLAMENT, FENT PARAULES

 

Què voleu que us digui?. M’agrada escriure i qui em coneix ho sap. Tinc 57 anys, i a base de rebre hòsties de la vida he deixat anar les manies. Em sento més viva que mai, i en una fase de revolució interior que em fa recuperar  temps perdut i em convida a fer realment allò que em ve de gust. La Neus d’avui no té res a veure amb altres Neus passades. O potser si. Potser té molt de totes aquelles Neus. De fet, no m’agrada callar, ni que em facin callar. I ara que ho penso, també em despullo amb més facilitat que quan tenia vint anys. Em trobo en el punt precís en que me la bufa molt el que altres pensin de mi. A vegades he tingut la sensació de voler agradar a tothom, i amb el temps m’he adonat que no sabia canalitzar la energia i sempre acabava rebentant per dins. Ara no. Ara penso que jo soc com soc i m’agrada ser com soc.  I què si tinc caràcter?. I què si un dia et vaig engegar a la merda?. Segur que em vas donar motius de sobres, perquè si em coneixes bé saps que no soc d’engegar a la merda a ningú. Tothom té dret a rebentar, a explotar la energia, a buidar-se per dins,  a engegar a pastar fang ni que sigui una vegada a la seva vida.  Resulta terapèutic i alliberador. I què?. I ara em ve de gust escriure, perquè m’agrada dir coses i tinc coses a dir. També és terapèutic i alliberador. M’encanta  fer malabarismes amb les paraules, crear sonoritats i versos. A vegades crear silencis. Viure i reviure aquesta capacitat màgica de les paraules d’emergir per  transformar les coses.