Presentar un llibre és tot un
món. Aplegar gent al voltant del primer llibre que acabes de publicar te un
significat molt especial i et fa sentir estranya. I ahir, la presentació de “Magma.
Poemes i cristalls en suspensió” a la Biblioteca d’Olot va tenir aquesta atmosfera
màgica i clàssica d’una presentació envoltada de prestatgeries plenes de
llibres, i alhora va comptar també amb la dosi de generositat pròpia d’aquest
tipus d’actes. Generositat dels assistents que venen a escoltar a una autora desconeguda
que parla dels sentiments i emocions que ha posat sobre el paper barrejades amb el fang i la pluja; i generositat d’aquells que l’acompanyen en aquest
viatge i en fan la presentació. Les paraules de la Silvia Vilacoba resseguint el fil de l’AIGUA, l’AIRE,
el FOC i la TERRA, el mite ancestre dels quatre elements que han fet de fil
conductor de cada poema, i la veu melodiosa de la Carrie Dorca recitant
hi van posar la nota d’autenticitat i intensitat que fa d'una vetllada un
moment inoblidable.
I en aquesta atmosfera màgica vaig intentar traslladar el batec del meu esforç d' abocar en paraules el silenci, el paisatge, la tristesa, el dol, però també la passió per la vida, la terra, les arrels i l’ origen. Un magma interior que connecta amb la dualitat màgica de bellesa i destrucció que simbolitzen els volcans. Una fusió personal i estranya de materials diversos que habiten dins meu i que eclosiona en forma de paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada