AGOST, AGOST

He tornat de les meves breus vacances plena d'energia. No hi ha res com deixar-te acaronar per la llum d'aquest mar Mediterrani tant nostre per recuperar-te. Uns dies perfectes plens d'aigua, sol i brisa. He vist precioses postes de sol i he conegut nous indrets. A vegades, fugim per salvar-nos. Feia temps que no sentia tantes ganes de plantar cara al món. Suposo que per això, quan avui he obert l'ordinador per primer cop i he trobat els comentaris que algú ha deixat al post que vaig escriure sobre la ràdio local titulat "La ràdio de Malgrat fa les maletes" no he pogut evitar un somriure. Si t'insulten ja has vençut. La debilitat sempre actua amb precipitació. El que més greu em sap és que alguns no sàpiguen gaudir de l'agost, de l'estiu, de la posta de sol, de la brisa del mar. Ho sento per ells. 

FENT LES MALETES

M’agrada fer maletes. És una sensació indescriptible. No és tant el petit plaer de doblegar i desar cada objecte o triar la roba que m’enduré, sinó que entre cada plec de la roba em desfaig de la rutina i el cansament de tot un any, i endreço la il·lusió de conèixer nous paisatges. Però avui no puc evitar mirar la maleta encara buida i sentir una espurna de tristesa. El meu cor espera que es curin les ferides i torni la vida. Una vegada més, penso com n’és d’estrany el destí. Com és d’absurda la vida. Com, de sobte, tots els teus somnis i els d’aquells que més estimes queden suspesos en un silenci interminable. 

La tarda s'ha tornat grisa. Dins el meu cap fa una estona que ressona una de les meves cançons preferides “camins que ara s’esvaeixen, camins que hem de fer sols, camins vora les estrelles, camins que ja no hi són, camins somnis i promeses, ....no és senzill saber cap on has de marxar, pren la direcció del teu cor......”. Viure és això, tirar endavant amb la tristesa a l'esquena.

SANTORNEM-HI!

Ja hi tornem a ser. Una vegada més ens hem trobat amb la sorpresa. Com a regidors ens fan entrega del programa de Festa Major, l'obrim i...... oh, sorpresa!, resulta que ens assabentem que el govern ha organitzat un acte de commemoració del centenari de l'edifici de l'Ajuntament de Malgrat sense dir res. Per si alguns tenien dubtes vet aquí una mostra més de la nul·la voluntat de diàleg d'aquest govern. Sincerament, una commemoració tant significativa hauria de comptar amb el consens i la participació de tot el consistori. Demanar el mínim respecte pels regidors que formem part de l’Ajuntament de Malgrat no és demanar massa.