JA HI SOM. TORNEM A CAN FELICIANO.

Sorpresa relativa al principi i un pèl d'indignació és el que m'ha provocat la convocatòria de la comissió d'urbanisme d'avui. És sorprenent que a aquestes alçades trobis un punt a l'ordre del dia que parla de sol.licitar a l'ACA autorització per la cobertura de la canalització de la riera al tram de Can Feliciano. Però més sorprenent resulta encara l'argumentació de la proposta. Per llogar-hi cadires. Ara resulta que "per coherència amb el planejament urbanístic i de mobilitat l'equip de govern considera prioritari cobrir aquest tram". I la desembocadura no?. Carai!. Prioritzar una obra que mai ha estat prevista suposa reconèixer que aquest govern toca d'oïda i sense partitura gairebé sempre. 

D'altra banda, ja podem dir sense por a equivocar-nos que a Malgrat comença la precampanya electoral dels socialistes i la seva crossa pepera. A vuit mesos tot just de les eleccions ens regalen aquesta perla amb l'objectiu segurament de recuperar el nivell de bronca i crispació que tant els agrada i a la que sembla estem condemnats a perpetuïtat. De fet, ells sense la bronca no són res. Però d'aquest gest teatral i electoralista de fer veure que encarreguen un projecte en podem fer moltes més lectures. 

Per exemple, una primera lectura serveix per poder explicar que PSC i PPC ja tenen pastat un nou pacte i que votar una cosa és el mateix que votar l'altra. El PPC només busca seguir fent de crossa -no li va pas malament, i viu a cobert de qualsevol xàfec-, per això segueix fent d'escolanet aplicat. El PSC per la seva part acaba de dir públicament al portar aquest punt que no es planteja cap altre pacte.

Una segona lectura és la que ja vaig apuntar el mes de juliol. Campoy no s'arrisca. És llesta, i sap que no pot posar al programa electoral la foto del nyap monumental que ens ha fet a Malgrat. Ara vendrà que ho tapa i tot arreglat. El que passa és que amb aquesta petició de darrera hora no fa sinó donar la raó als que hem dit que la canalització de formigó que ens han volgut imposar és una pífia, i que a l'hora de la veritat no agrada a ningú. En realitat no agrada ni als que l'han defensat. No ho dic jo. Ho diu  la seva sol.licitud.

Així les coses, convé explicar que Malgrat no és el poble que somiàvem fa uns anys, i que ja toca un canvi que suposi una nova dinàmica municipal. Un canvi que impliqui fer polítiques pensant més en les persones i en el poble, i no pas per humiliar i menystenir l'adversari per raons d'ego personal.

Ara bé, si aquesta és l'estratègia de campanya del PSC-PPC, -obrir novament polèmiques i provocar la bronca- van equivocats. No ens hi trobaran. En tot cas, aquesta no serà la nostra campanya. Serà la seva.

"LA GENT NO S'ADONA DEL PODER QUE TÉ..."

La gent no s'adona del poder que té: 

amb una vaga general d'una setmana

n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia, 

paralitzar l'Estat i demostrar

que les lleis que imposen no són necessàries.

Joan Brossa

A MALGRAT COMENÇA EL CANVI

 

Des del moment d'obrir aquest blog com espai de debat i participació vaig voler deixar clar que crec en el diàleg directe i personal. La meva idea era l'intercanvi de propostes, però també poder explicar el que penso sobre molts temes que afecten al meu poble. No sempre pots fer-ho en una conversa ràpida a peu de carrer. En actes polítics, al ple o a la ràdio tampoc ho pots exposar tot.

Ara, enceto un nou espai en el meu blog amb l'objectiu de posar damunt la taula reflexions de certa profunditat i algunes idees sobre Malgrat. A aquestes alçades de mandat ja podem anar desgranant el que hem fet des de l'oposició, però sobretot és un bon moment per apuntar els objectius del proper mandat i les línies d'actuació que considerem prioritàries.  Cal deixar clar que un programa electoral no s'improvisa, i que al darrera hi ha sempre un  projecte i un model de poble molt pensat.

Aquest és el punt on cal situar aquest nou espai que setmanalment aniré omplint de continguts sobre diferents àmbits d'actuació. Em vull concentrar precisament en formular aquests nous objectius, però també m'agradaria que la gent s'impliqui en el procés i aporti suggeriments o comentaris -a poder ser positius- sobre el que us vagi proposant. Cada dilluns penjaré un post en el que aniré explicant idees. No serà un document tancat i podrem anar afegint les propostes que surtin del debat.

L'espai l'he batejat amb aquest nom: "El canvi positiu que Malgrat necessita", perquè és obvi que Malgrat necessita un canvi de maneres en molts aspectes . Sobretot necessita despertar d'una vegada i pendre consciència del potencial que tenim com a poble. Aquest espai no tracta d'exposar el programa electoral, sinó que més aviat la intenció és anar fent propostes obertes que generin debat i que puguin enriquir-se  sumant comentaris i opinions.

Aquesta és la meva aposta: participació i debat lliure sobre el Malgrat que volem construir entre tots. Què en penseu?   

REFLEXIÓ AL VOLTANT D'UNA ENQUESTA

Les enquestes són eines imprescindibles per copsar la realitat del moment, però també són un instrument perillós. En pots fer moltes lectures. Que una enquesta a El País certifiqui la defunció del tripàrtit i apunti que CIU tornarà a guanyar les eleccions t'ha d'estimular. Sempre és millor sortir com a guanyador que com a perdedor. Però que això no ens torni confiats. Que l'experiment Tripartit ha generat cansament a la gent és evident. Només cal fer un tallat al bar de la cantonada, agafar un taxi, fer un viatge en tren o anar a la botiga de tota la vida i escoltar les converses. El mateix Ernest Maragall ho va batejar com "artefacte", i no hi ha millor definició per l'invent pensat més en clau de partit que de país. Ara bé, no anem de passarells. Si l'artefacte és possible es repetirà. Només els catalans parlant a les urnes ho poden impedir. I això, diguin el que diguin les enquestes i aquest significatiu percentatge de ciutadans que afirmen que Catalunya està mal governada. 

Una altre aspecte de les enquestes a valorar és que poden tenir altres objectius. En el cas de El País no descarto que al darrera hi hagi la voluntat de motivar l'electorat socialista. Per ara no hi ha res decidit, perquè l'enquesta de veritat és la del 28 de novembre, i per aquesta data falta molt temps. Un temps en que poden passar moltes coses. Per això, aquells que pensem que Catalunya ha de sortir de l'actual situació i recuperar perfil nacional no ens hem de refiar. En els darrers anys hi ha la sensació d'haver anat enrera i no endavant. Ens han volgut diluïr en el mar de confussió del PSC i hem perdut terreny a tots nivells mentre ERC i ICV miraven a un altre costat o s'entrenien en les seves guerres particulars. L'opció de Montilla ha sigut esgotar el mandat fins al final. Evidentment, tenia tot el dret a fer-ho, però no hi ha dubte que ha escollit la data de les eleccions amb la intenció d'esperar vents més favorables.

Una darrer element que em preocupa de l'enquesta és el paper dels nous partits independentistes. Pot passar que si l'enquesta dibuixa una majoria de CIU algunes persones pensin que millor dipositar el seu vot en aquestes noves opcions per apretar. Propostes d'altra banda molt improvisades al meu humil entendre, populistes i massa personalistes. Al final el resultat pot ser totalment contrari als anhels i aspiracions de molts. Siguem sincers. En el proper mandat no ens hi juguem la declaració d'independència, perquè això no passarà ni avui ni demà. Qui digui el contrari enganya. Però si que ens juguem que el país tingui les condicions necessàries per posar les bases d'aquest nou horitzó. Avui diu La Vanguardia que la indústria a Catalunya està a la UVI. El fet diferencial català és que a Catalunya s'han perdut 400.000 llocs de treball des de l'inici de la crisi. Molta gent està desil·lusionada i no veu clar el seu futur. El comerç, la petita empresa, els autònoms pateixen els efectes devastadors del context econòmic. Les famílies tenen moltes dificultats. Ens aquestes circumstàncies hem d'anar amb compte de no propiciar l'aparició de profetes i salvapàtries. Cal tenir un govern fort i capacitat per fer front a reptes complicats. Un govern amb un lideratge clar. Un govern solvent que aixequi el país i ens prepari per poder decidir el nostre futur amb garantia d'éxit.

"QUI VIU D'ESPERANCES MOR DEJÚ"

Una dita que em sembla apropiada un cop hem vist el resultat de la magnifica obra d'arranjament de l'aparcament del Teatre Auditòri. Fa un cert temps en vaig parlar, perquè la imatge era deplorable, però no veiem que hagi millorat massa. Ara hem passat l'aigua d'un costat a l'altre. Finalitzat el remenat de terra i runa hem aconseguit obtenir un flamant aparcament elevat al que cal arribar ben equipat per poder sortir-ne. Una autèntica piscina és el que queda a l'entrada cada cop que plou. La fotografia és de la pluja de fa dies, perquè la d'aquesta setmana ha estat molt pitjor i, fins i tot, es va haver de senyalitzar i tallar el carrer. En fi, el sr. regidor de torn ens va assegurar que aquesta era la solució als problemes de la pluja i l'aparcament. Ja veus!. És ben cert que "qui viu d'esperances mor dejú". D'això en diuen fer una millora.

EL LIO DE MONTILLA

Festa de la Rosa. Escenari ideal per deixar anar tota mena de tópics caducats i frases fetes. Ahir fins i tot va haver-hi molta sobreactuació i gesticulació. Montilla puja al faristol, s'engresca -ell sempre tan mesurat- i ho deixa anar. L'alternativa al PSC és l'independentisme, la divisió i "el lio", i el Montilla "no vol quatre anys de lio". La obsessió de Montilla per l'independentisme comença a ser gairebé una paranoia. No hi ha discurs que no parli del mateix. Fins ara no he escoltat cap proposta ni idea més enllà del tópic "Mas vol que guanyi Rajoy" i "cuidadin que venen els independentistes". Montilla s'acosta perillosament al PP.Tot plegat demostra una manca de projecte alarmant, i la veritat, en aquests moments a la gent li fa més por un governant amb poques idees o amb idees caducades que un grapat d'independentistes abraçats a l'estelada.

Sincerament, crec que Montilla perd la perspectiva. Si pensa de veritat el que diu, què feia aquest home el 10 de juliol als carrers de Barcelona al capdavant d'una manifestació?. Si creu que la llibertat comporta decadència, per què es va entossudir a participar de la manifestació pel dret a decidir?. Això sense entrar ja en el punt prou discutit  i opinat de governar gràcies a un partit que fa bandera de l'independentisme. Penso que el seu discurs és d'una incoherència i inconsistència alarmant. Fins i tot penso que és Montilla qui té un "lio". Un autèntic "lio" mental.

LA DIADA A MALGRAT

11 DE SETEMBRE. DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

"No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d'un poble
unit, alegre i combatiu."

(Vicent A. Estellés. Emprades per Obrint Pas a la intro de LA FLAMA).

ENYORO MC

Sí, ja ho sé. Ho escric i a mi mateixa em sembla  ridícul, però l’enyoro. Enyoro MC. Ja sé que la nostàlgia és un sentiment que no es porta gaire, però han estat moltes estones compartides. S’havia convertit gairebé en un ritual. Era ja un clik familiar. Un gest indispensable per encetar el dia fent un cop d’ull des de la seva petita finestra. Ara, voldria recuperar per un moment la seva presència, però és impossible. El temps passa molt ràpid i tinc por d’oblidar a seva veu virtual. El trobo a faltar com quan enyores un amic. Ha marxat sense dir massa res i espero impacient el seu retorn.

DES DE LA CÀMERA DEL PLE

Pocs punts a l'ordre del dia i poc públic. Així va començar el Ple del mes de setembre. Un Ple absolutament de postvacances, tot i que en el nostre imaginari marca l'inici de curs. 

La novetat més destacada és la reorganització del govern amb el canvi de la Sra. Mérida per la Sra. Aubanell com a 1ª Tinent d'alcalde. Ara la regidora Sra. Mérida -fins ara 1ª Tinent d'Alcalde- deixa bona part de les seves competències que passen a l'alcaldia mentre ella es queda pràcticament només amb les deixalles selectives. (Que ningú faci cap lectura malintencionada). La Sra. Aubanell -que la substitueix a la 1ª Tinència d'alcaldia- és un membre destacat d'aquest govern pel seu important paper en el camp de la cultura i de l'ensenyament. En només 3 anys ha estat capaç d'aconseguir ella soleta el tancament de l'escola de música municipal de Ca l'Arnau, la supressió del transport escolar al CEIP Marià Cubí, la retallada de recursos  a les entitats, la supressió sense avisar l'any passat de la celebració de la Diada, la desaparició de la Festa de Sant Joan i Sant Pau, la negativa a l'ampliació de l'IES Ramón Turró, etc, etc. Per tant, que Déu ens ajudi aa partir d'ara.

Sobre la decisió de la Sra. Mérida, què podem dir?. Si algú esperava un discurs emotiu, alguna explicació, o un raonament clar es va quedar amb les ganes. Tot i que respecto les decisions personals, penso que una mínima explicació la mereix el poble i la resta de regidors, més en una situació de context tan complicat a nivell municipal. Quan una ostenta un càrrec públic té també uns deures li agradi o no. Quan s'agafa una responsabilitat s'està a les verdes i les madures o, com a mínim, els motius s'han d'explicar millor. En tot cas, la renúncia de la Sra. Mérida a la part més important de les seves atribucions és simptomàtica. El govern fa aigües....o no. Ves a saber. El que està clar és que l'aposta del PSC per un relleu ha fracasat. Que a poc més d'un any de les eleccions municipals i en l'actual context es facin aquests canvis, i que la persona amb el perfil professional més alt de l'equip de govern abandoni no beneficia gens ni mica els interessos del poble. Que l'alcaldia incorpori més competències a la seva atapeïda agenda tampoc és una bona notícia. 

Tot plegat, desconeixem les veritables raons dels canvis, però sabem del cert que no s'han fet amb ànim de millorar el funcionament intern de l'equip, sinó per raons estrictament personals. Quedem-nos doncs amb les seves raons personals i respectem-ho, però no oblidem que ser regidor de govern vol dir més responsabilitat, més servei i més voluntat. No tinc cap dubte que ha estat una decisió molt meditada, sobretot pel seu significat. També ha estat un cavi poc explicat i això d'entrada fa sospitar.

Un altre punt va ser el conveni fet a correcuita sobre el transport urbà de Malgrat. Què hem de dir?. Sobte que després d'haver demanat tantes vegades informes i dades des del nostre grup municipal per estudiar la proposta, i després del compromís del govern, i de la mateixa alcaldessa (consta a les actes dels darrers plens) d'oferir i facilitar tota la informació, s'acabi una trobant al ple uns acords adoptats en Junta de Govern que es porten a ratificar sense haver tingut accés a cap document ni  cap informe. És d'una falta de rigor i de seriositat evident, d'una absoluta manca de transparència i una presa de pèl. Sobta també que un regidor tan  conegut per la seva faceta "dialogant" com el Sr. Valentí gosi retreure a l'oposició que no se li dona suport. quan no ha intentat ni per un moment assolir aquest suport. Què es pensa?. Què el suport el regalen?. No senyor. El regidor Valentí desconeix que ser polític consisteix precisament en saber trobar suports i saber parlar. Definitivament, allò que aquest govern no sap o no vol fer. Com pots aprovar un conveni que parla de noves rutes de transport urbà, de canvis d'horaris, de dèficit de 29.000 euros, sense veure cap informe previ?. És més, com el pots aprovar si el propi regidor afirma que per ara comencen amb prudència i aniran fent canvis sobre la marxa a mesura que vegin les necessitats?. Això no és improvisació?. El text del conveni que  s'ha dut a aprovació presenta  molts interrogants que ningú ha volgut aclarir. En fi, que no deixa de sorprendre aquesta manera de fer quan parlem de gestionar interessos de tots.

Per acabar, preguntes interessants sobre el fanal de l'entrada de l'Ajuntament, sobre l'horari de l'oficina de turisme, sobre la fira que s'han tret de la xistera per la Diada, etc, etc. Cada resposta deixa clara la tragicomèdia municipal de Malgrat. Uns demòcrates de pa sucat amb oli que s'acaben creient les seves pròpies mentides. -Pel carrer em feliciten!- diu la Campoy mentre s'estarrufa a la cadira de la sala de plens. A fora queda el trist fanal de l'entrada i un Malgrat més estancat que mai, tant en comerç, com en indústria, com en turisme, com en treball....un ajuntament més endeutat, un futur complicat, més de 400.000 euros que el consistori haurà de retornar a l'Estat només en relació a l'exericici 2008,....en fi, una realitat que els actuals governants pensen que poden tapar llençant-se floretes.