PAPERETES, URNES I EMOCIONS A FLOR DE PELL

I no podria arribar diumenge 1 d'octubre sense fer un apunt en aquesta pàgina en blanc en forma de bloc. Ara escric poc, però la ocasió s'ho val. Finalment ho tenim a tocar. Hem passat uns dies d'incertesa i hem viscut un huracà d'amenaces de tota mena. Urnes, paperetes, impremtes, entrades i registres, detencions, multes, declaracions. Però aquí estem. Dempeus. Avancem amb fermesa en el nostre objectiu i ningú pot aturar aquesta riuada d'il·lusió.

Fa uns anys, el president Mas es va referir al procés sobiranista comparant-lo amb el passatge bíblic de David i Goliat. "David no va vèncer Goliat per la força sinó per la seva habilitat i astúcia", deia. La força del gegant Goliat contra el petit David. De fet, segurament ni David era tant feble ni Goliat tant fort i en aquests dies ho hem constatat:

A una banda, Espanya ha esgrimit tots els seus arguments: lleis, tribunals, manipulació de fiscals, policia, exercit, amenaces, xuleria, mofa i poca cosa més. 

A l'altra banda, il·lusió, determinació, gent, somriures, cançons al carrer, projecte i futur. 

La comparació és odiosa. Penso en diumenge i no puc evitar un somriure. Penso en aquells que ja no hi son. Penso en la il·lusió del meu pare que la propera setmana compleix 80 anys. Penso en els meus fills i en els que m'estimo. Penso en la gent que aquestes hores omple de somriures les escoles i edificis públics, en les seves cançons, en els jocs i activitats organitzats, en els que passaran la nit en vetlla, en els que diumenge sense por obriran les portes de la democràcia. Penso en quantes vegades he cantat "L'estaca" aquestes darreres setmanes, en el seu significat i en la lletra que hem teixit a la nostra memòria. M'emociono. Diumenge em llevaré molt, molt, molt aviat, i ho faré amb la immensa força que dona aquesta emoció. Ja falta menys. Compte enrere! SÍ!!

I NO ESTEM SOLS!

I no hem estat sols. Molts alcaldes i alcaldesses han signat aquest matí el Decret per donar suport al referèndum. Els comptes de twitter en van plens. Tots ells miren a càmera amb orgull i determinació i ho arrodoneixen amb un rotund #josigno. Des de primera hora teníem 48 hores per confirmar-ho i comunicar la disponibilitat de locals electorals. Fet. A Malgrat hem estat ràpids. Tenim els deures fets des de fa setmanes. A mig matí ja teniem el Decret signat i havia recollit amb l'objectiu de la càmera el moment.Treball d'equip. Bon equip. Equip sense por. Equip amb la determinació que exigeix el moment que tenim la oportunitat de viure.

Al migdia he anat a casa, i just en el moment que entrava al menjador en Rajoy deixava anar un discurs llarg i pesat amb un contingut ple d'amenaces. Lleig amenaçar a la bona gent que només intenta facilitar allò que la gent demana. Més tard he pogut escoltar al Sr. Rivera, un oportunista que ha fet carambola a Madrid. He pogut escoltar les seves repetides referències a l' Estatut i la seva defensa aferrissada. Quin cinisme. No tenen cap vergonya. Ara resultarà que s'abracen a l' Estatut que han trepitjat tantes vegades.Fan tard.Una gran majoria de catalans i catalanes fa temps que hem desconnectat per sempre. Fins i tot trobo bé que manin i ordenin al TC que faci advertiments als Ajuntaments. Així sabem realment qui són aquests personatges del TC i que representen. Sense embuts. Però quan arribi la carta serà tard. Som molts els que fa temps que ens hem posat en "modo avió". A Malgrat també. I no estem sols!.   

FELIÇ ANIVERSARI, ENRIC!

I arriba un dia que el fill et fa 18 anys. De cop t'adones que s'ha fet gran. Amb aquesta franquesa que tenen avui els joves et deixa clar que la celebració familiar està bé, però que no et compliquis la vida, perquè ho vol celebrar amb els amics. Ja no cal fer cucanyes, ni pensar jocs infantils, ni muntar la piscina al pati per la mainada, ni fer entrepans de xocolata.

I tu que ets sa mare et recordes de la il·lusió d'aquell 27 de juliol de fa 18 anys, de les mans del seu pare agafant les teves amb amor, dels seus petons, d'aquell esforç, d'aquell caparró, aquells ulls grans i curiosos ben oberts per contemplar el món. Et venen imatges familiars d'aquell nen rialler de cabells rossos, carinyós, divertit, intel·ligent, entremaliat, el rei dels invents. El nen que volia ser mecànic de motos i obrir un taller amb l'Alex. Aquell nen que dormia amb el patinet i el seu gatet. De quan l'agafaves a coll rendit, li treies les sandalies per ficar-lo al llit i te'l quedaves mirant mentre dormia com un angelet.  

Avui cantarem "per molts anys" i bufarem les espelmes. Ho farem contents, però amb nostàlgia. Pensaré amb les alegries i rialles que hem compartit aquests 18 anys. Pensaré també en la tristesa dels seus ulls, i en l'absència del pare. En la dolorosa experiència que ha viscut tant jove. I el miraré i desitjaré amb totes les forces que ho aprofiti, que assaboreixi cada minut de la vida, que passa massa depressa. Desitjaré que sigui el que vulgui ser, però que no deixi mai de tenir somnis. Desitjaré que aquest món es porti bé amb ell, perquè sempre serà el meu angelet de cabells rossos. La nineta dels ulls del seu pare. L'amor de la seva mare.      

DECATHLON Sí O NO: PARLEM DELS LLOCS DE TREBALL

Un dels arguments que s'esgrimeix al parlar de la modificació del planejament del sector "Escultor Clarà" (PP7) és el dels llocs de treball. Per alguns els grans espais comercials generen llocs de treball no dignes o amb condicions precaries.  És difícil valorar els llocs de trebal que indirecta o directament es poden crear donat que es basen en estimacions, però afirmar d'entrada que les condicions de treball són poc dignes em sembla portar el debat al camp dels prejudicis i aixó és una cosa que no m'agrada.

Per aquesta raó i després de donar-hi voltes parlo amb empleats de la empresa Decathlon per conèixer la seva opinió directa. Exposo el cas d'un noi de 26 anys. va acabar estudis de grau superior relacionat amb activitats esportives i va començar a treballar a la empresa amb un contracte temporal.. Als 6 mesos el van fer fixe. "En general, si treballes bé et fan fix als 6 mesos", afirma. "et paguen sempre totes les hores extres que hagis de fer", "el salari està bé" i "m'han ofert canviar de ciutat i assumir més responsabilitat en un altre centre". Afirma estar satisfet i em recomana mirar el conveni col·lectiu. Com a dada assenyalar que en aquest darrer conveni la empresa es compromet a no superar el 40% de contractes temporals del total de la plantilla el 2017, el 35 % el 2018 i el 30 % el 2019.

Ahir vaig escriure que "no es pot acusar a les grans empreses de crear només llocs de treballs precaris i menys quan bona part de la nostra població activa treballa en el sector turístic amb sous més aviat baixos i contractes estacionals. D'altra banda, l'atur és una opció millor?" , i avui algú s'ha afanyat a manipular les meves paraules per acusar-me de defensar la precarietat. Em sap greu quan intento explicar les coses de manera entenedora i es vol donar la volta als arguments. Mai defensaria la precarietat laboral. Només faltaria. Senzillament, penso que en un municipi en el que bona part de la població només pot accedir a treballs estacionals en el sector turístic aquest discurs no encaixa.   

En definitiva, no es pot generar un debat des del prejudici i els estereotips. No es pot afirmar que gran empresa és equivalent a precarietat laboral. No sempre ni necessàriament és així. 

DECATHLON SÍ O NO?. VOTEM!

El proper 20, 21 i 22 de juliol els malgratencs estem convidats a participar en una consulta popular sobre el desenvolupament del sector PP7 del nostre municipi. Entre tots decidirem si fem un pas endavant en el desenvolupament urbanístic de Malgrat per tal de poder generar les condicions per atraure activitat econòmica a la nostra vila.

El que es proposa és clar, però penso que cal explicar-ho bé. D'entrada no s'està proposant un creixement desorbitat com alguns apunten, ni estem en perill de deixar de ser poble. Un poble és el que els seus habitants volen ser, i això ni un Decathlon, ni un AKI ho poden impedir. En aquest sentit sóc crítica en com s'està portant el debat, perquè s'han barrejat arguments que són estrictament ideològics. D'entrada una àrea comercial no ha de ser nociva pel petit comerç (o no és nociu si la implanten al poble del costat?), i pel que fa als llocs de treball que es poden crear també escolto molta demagògia, perquè no es pot acusar a les grans empreses de crear només llocs de treballs precaris i menys quan bona part de la nostra població activa treballa en el sector turístic amb sous més aviat baixos i contractes estacionals. D'altra banda, l'atur és una opció millor?. Francament, en aquest debat és molt fàcil acabar fent afirmacions sense cap base i convindria tocar de peus a terra.

Aquí parlem d'un sector en el que ja s'ha previst uns usos de comerç i habitatge. El que es proposa ara és repartir d'una forma diferent aquests usos de manera que facin viable el sector. Menteix qui afirma que serà un creixement i no tindrem serveis. Aquest era l'argument que jo mateixa defensava davant la proposta de l'ARE, però perquè aquella proposta incrementava sense cap estudi la construcció d'habitatge. Aquí partim de la proposta del POUM que va ser àmpliament consensuada (només ERC hi va votar en contra) i aquella proposta estava avalada per estudis econòmics. A més, ara es proposa precisament reduir l'habitatge -cosa que veiem molt més realista en aquests moments passant de 361 a 260.

Però a més la proposta preveu la construcció de nous accessos al municipi des de la N-II que permetran oferir una nova centralitat de Malgrat a través d'una nova rotonda i enllaços al nucli de la població.

La proposta ofereix a més la posibilitat de disposar d'habitatge públic de lloguer per joves. Una oferta que ara no tenim i que impedeix atendre necessitats dels joves del municipi. 

En definitiva, la proposta presenta una sèrie d'oportunitats i també amenaces. Cal posar tota la informació a disposició de la gent perquè pugui formar-se un criteri. I el problema serà aquest precisament. La postura radical d'uns i l'abandó dels altres fan que traslladar la proposta amb tot el seu contingut a la ciutadania sigui complicat. Serà suficient per tal que la ciutadania s'impliqui? La mobilització és bàsica perquè el resultat sigui un autèntic mandat veïnal –per molt que es digui, una participació de mínims no permetrà conèixer la opinió dels malgratencs. En aquest sentit és obvi que els partidaris del NO acostumen a estar molt més mobilitzats i predisposats a votar, perquè generalment també pertanyen a grups que han fet bandera de la participació ciutadana. Crec que aquest element pot fer decantar la  balança, sobretot davant l'abandó del PSC d'un projecte que pretenia presentar com a seu i que ara tot apunta que prefereix s'ubiqui a un municipi governat pels seus. 

Els grups que hem apostat pel SÍ per responsabilitat  haurem de pencar aquesta darrera setmana si no volem que Malgrat perdi de nou el tren del futur. Intentaré aportar el meu granet de sorra desgranant els propers dies la proposta i parlant de les amenaces i les oportunitats.

POLÍTICA D'HABITATGE A MALGRAT. DEL DISCURS A LA REALITAT

Un dels problemes més evidents dels ciutadans arreu del territori és l'accés a l'habitatge digne i assequible i aquesta és, per tant, una prioritat fonamental en l'actuació pública municipal del nou govern. També va ser la raó principal per la que al redactar el pacte de govern el PDECat va demanar expressament assumir la responsabilitat de les competències de Serveis Socials i la regidoria d'habitatge de l'Ajuntament de Malgrat de Mar. 

Si parlem de política local d'habitatge a Malgrat és obvi que la prioritat i la urgència és actuar. Tenim necessitat d'afrontar amb energia i eficàcia aquesta problemàtica, però també cal fer-ho amb visió local, des del coneixement del nostre municipi i les necessitats reals dels malgratencs, i amb participació de tothom. És a dir, intentant superar la vella política d'esperar les intervencions aïllades d'altres agents mancades gairebé sempre de continuïtat i coherència (un bon exemple seria l'ARE). Som nosaltres qui hem de decidir que es vol fer i com fer-ho. Ras i curt. 

Canviem el discurs assumint que el municipi té competències en matèria d'urbanisme i habitatge. "Ordenació, gestió i execució urbanístiques", "promoció i gestió d'habitatges". I és lògic, perquè sempre és en el propi municipi on es concreta la demanda d'habitatge dels ciutadans, i on es detecten les dificultats de la gent per accedir-hi. És al poble on notem la presència d'habitatges buits, patim les conseqüències de les ocupacions, topem amb les problemàtiques dels habitatges degradats, i on intentem resoldre com podem l'infrahabitatge, la sobreocupació i les necessitats dels col·lectius en risc d'exclusió social residencial. 

Som conscients que a la pràctica definir polítiques locals d'habitatge actives i resolutives no és una tasca senzilla, però també tenim clar que la provisió d'habitatge públic i els programes socials d'habitatge són claus per blindar una política autènticament solidària i progressista. Això vol dir disposar d'un mínim parc d'habitatge destinat a polítiques socials, és a dir, disposar d'un estoc social d'habitatge per donar compliment al mandat de solidaritat urbana, i aquesta és, precisament, la gran assignatura pendent al nostre municipi i el gran fracàs d'aquells que diuen que ens han governat des de polítiques de progrés en els darrers 25 anys. 

Avui intentem fer front des dels serveis socials i la Oficina d'Habitatge als problemes que ens ha generat una evident manca de visió de futur, però ho fem sense disposar de les eines adequades. Tot i així, no ens podem distreure en criticar el que altres no han fet. Simplement es tracta de constatar que entre la realitat i el discurs de l'acció política hi ha un gran treball a fer, i que la visió ideològica és clau.  O creus en l'habitatge com un dret que cal posar a l'abast de tothom, i sobretot dels menys afavorits, o et dediques a cobrir l'expedient i prou.

Com hem dit a l'inici, per nosalltres és prioritat fonamental l'acció en política d'habitatge. Tot just sis mesos després de constituir-se el nou govern de Malgrat portem a Ple dos decisions contundents en matèria d'habitatge: 

a)Punt i final, després de successives pròrrogues sense cap resultat, al contracte de concessió administrativa d'obra pública adjudicat l'any 2008 per construir uns pisos destinats a lloguer social al carrer Roger de Flor-Isaac Albéniz que mai s'han fet realitat; i, 

b)Taula d'Habitatge de Malgrat de Mar, oberta i participativa. 

Sis mesos. Fets. Acció i decisió. Responsabilitat. Full de ruta. Seguim!.

DES DE LA CÀMERA DEL PLE

ORDRE DEL DIA PLE ORDINARI 4/05/2017

1.- Aprovació de l'acta de la sessió celebrada el dia 6 d'abril de 2017.

2.- Disposicions, acords i resolucions d'especial interès pel Consistori.

3.- Dació de compte de l'informe de morositat corresponent al primer trimestre de 2017.

4.-Aprovació inicial de la modificació de l'ordenança fiscal reguladora de la taxa per la prestació de serveis mitjançant la utilització d'instal·lacions municipals.

5.- Aprovació de les bases reguladores de les subvencions atorgables per l' Ajuntament de Malgrat de Mar per l'exercici 2017.

6.- Aprovació de les bases específiques reguladores de les subvencions en matèria d'habitatge social que atorga l' Ajuntament de Malgrat pel 2017.

7.- Aprovació de les bases específiques reguladores dde subvencions pel foment de l'activitat econòmica que atorga l' Ajuntament de Malgrat per l'exercici 2017.

8.- Moció dels grups GPM PSC i PP per a realitzar l'obertura de l'Av. Mediterrània per a connectar amb el carrer Sant Elm.

9.- Dació de compte dels decrets 495 a 803/2017.

10.- Torn obert de preguntes. 

(11.- Moció d'urgència del PP. No s'aprova la urgència per haver estat lliurada aquella mateixa tarda i no haver arribat a tots els regidors. Queda pel proper ple).

Ahir vam celebrar una nova sessió del ple de l'Ajuntament de Malgrat, l'ordinària del mes de maig. Us he posat els punts de l'ordre del dia, però faré només referència als més rellevants.

Vull aclarir que el punt 2 és nou, i s'ha incorporat recentment amb voluntat del nou govern de portar a ple aquells punts que s'aproven a les diferents juntes de govern o, en el seu cas, aquells projectes, reunions o propostes que cada regidor considera que poden tenir un major interès pels  malgratencs. 

Així, el regidor de cultura (Márquez-Cup) va fer un balanç de la darrera edició de MalgrArt i un agraïment especial a tots aquells que han fet possible que es repetís la Cantata Escolar, enguany amb col·laboració de grups de teatre amateur.

El regidor de comunicació (Roger-Erc) ens va explicar els avanços en la implantació de l'administració electrònica. 

El regidor de serveis socials i inserció laboral (Jofre Serret-PDECat) va exposar els eixos de la nova convocatòria dels plans d'ocupació i el projecte de "brigades joves" adreçat als joves del  nostre poble per oferir la oportunitat d'una primera experiència laboral.

A partir d' aquí es va obrir el debat com un meló i es va posar de manifest algunes obvietats: que els canvis sempre costen d'acceptar, que alguns ens adaptem millor que d'altres a les contrarietats de la vida, que n'hi ha que encara es llepa les ferides, que el PP té intenció d'exercir de cap de l'oposició mentre el PSC bada, i que des del nou govern hem de fer també autocrítica en alguns punts. Ho vam constatar en el punt 4. Una simple modificació d'un preu públic per l'ús del box d'assaig del centre cívic que el regidor de cultura ha consensuat amb els grups de música. Bona feina del Sr. Márquez. Ho demostra el nivell de la única crítica que va rebre i que resumeixo en el "aii! què farem si venen grups de fora???. No els cobrarem més car?", una crítica ben cutre venint d'aquells que han promocionat un parc Francesc Macià que costa una pasta de mantenir i que gaudeixen els de Malgrat i els de fora. (Com penso ha de ser). El Sr. Ortin (nou regidor del PSC) fins i tot es va lluir amb un crit dramàtic: "És un xollo!", ens va dir. Carai!. Quan el debat arriba aquest nivell la raó et diu que millor passar pantalla.

El punt 6 era la convocatòria d'ajuts als propietaris d'habitatges adscrits  o que s'incorporin a la borsa de lloguer social de Malgrat. És la 3ª vegada que s'obre la convocatòria i cada any s'han anat introduint petits canvis. Enguany seran subvencionables les actuacions per la millora de l'habitabilitat, l'eficiència energètica o l'estat de conservació de l'habitatge destinat a lloguer social. 

La mesura té com objectiu millorar el parc d'habitatges destinats a lloguer social, però no em va estalviar un discurs demolidor de la Sra. Ortiz. La regidora Ortiz es va passar de frenada i va equivocar completament el to, les formes, i contingut. Has d'anar en compte amb el que dius quan representes a un partit que es diu "socialista" i que en més de 30 anys ha permès que Malgrat fos un clar exponent de la bombolla immobiliària, i que no ha estat capaç de bastir ni una mínima política d'habitatge municipal. 

Ara tenim el que tenim. Families amb problemes dramàtics als que no podem donar resposta. Faria bé la Sra. Ortiz de parlar amb més prudència i no donar lliçons, però comprenc que és difícil fer-ho quan no ets capaç de veure més enllà del teu nas. Si els esforços abocats en els darrers 10 anys per donar sortida als terrenys de la misteriosa Ciutat Sanitària s'haguessin destinat a impulsar un parc públic d'habitatge social altre gall ens cantaria.

Finalment, el punt 8. Obertura de l' Avinguda Mediterrània. Projecte llargament reclamat per completar les anelles de la nostra circulació malabar i veure si podem arreglar aquest pitafi de mobilitat que tenim a Malgrat. Projecte presentat públicament com un dels 10 objectius d'aquest govern per aquest mandat.  N'hi ha que perduts bous i esquelles s'apunten al carro. Doncs, som-hi!. Aquest ha estat un projecte absurdament posposat per anteriors governs, però és un projecte que exigeix ampli consens, així que endavant.  

Per acabar el ple sessió intensiva de preguntes de regidors. A destacar les que es van formular al regidor de cultura sobre el nou format de Festa Major "menys dies i més intensos". La resposta del responsable de cultura es va convertir en una brillant conferència sobre el concepte de cultura tant decadent que hem patit els darrers anys contraposat al nou concepte de cultura que es vol anar teixint. Sincerament, quan ets a la oposició algunes preguntes les  carrega el dimoni. 

Brillant i honesta la resposta del meu company Serret-PDECat a la pregunta sobre la contractació de plans d'ocupació per cobrir el volum de treball de l'àrea. "No fem politiqueta", va deixar anar. "Contractarem el professional que calgui amb informes desfavorables de qui sigui per donar un millor servei als usuaris de Malgrat". No es pot consentir donar una primera visita a dos mesos vista en temes socials. 

Certament, la nau socialista ahir no va tenir un bon dia. Greu error exposar-te a rebre una bastonada com la que ahir va rebre el PSC entre cultura i serveis socials. Dos àrees que per el seu projecte haurien d'haver estat prioritàries i que hem rebut amb greus mancances per culpa de la incapacitat dels seus responsables per la presa de decisions.                    

NI 100 DIES DE GRÀCIA

Mentre repasso les notes d'avui de la meva llibreta vermella d'habitatge m'ha vingut al cap l'eslogan de la nostra darrera campanya electoral. "Tota una altra història". Un lema que volia transmetre la necessitat d'impulsar una manera diferent de fer les coses, lluny del populisme i el culte a la persona, una aposta per construir enlloc de destruir i que posava a les persones com a prioritat.

I de veritat que el que estem fent a Malgrat és tota una altra història. Potser resulta difícil d'entendre per alguns que es deixen atrapar per la crítica facilona, sense ni donar els 100 dies de gràcia que tot govern mereix.Tant se val. Tanquem una setmana en que hem posat fil a l'agulla en molts temes que anirem perfilant. Una setmana que ja ha permès posar blanc sobre negre i que deixa clar que ni som "continuistes" ni anem enrera com els crancs.

Les coses al ritme que han d'anar. Tindrem comptadors d'aigua solidaris, treballem en la ruta de La Tordera, el casal d'estiu municipal oferirà places per infants amb necessitats especials, els veïns podràn participar en els projectes del barri, estem planificant la millora del manteniment i gestió dels espais públics, busquem solucions per la regressió de la costa, però sense acceptar imposicions i garantint el respecte a la zona deltaica (si calen dos reunions les fem, perquè la feina no ens espanta), trepitjem els barris per detectar mancances i deficiències i per copsar la opinió dels veins. 

Som lents? No sé. Avui que la cultura gastronòmica està en alça posem que no som un govern "fast food", sinó més aviat "slow food". Cuinem a ritmes diferents, però cuina de qualitat.

PAGUEM LA QUOTA DE L'AMI, SÍ O NO?

El primer grau de saviesa és saber callar, però quan estem en el debat polític hi ha qui parla massa i sense cap argument de pes. 

Després d'acusar-nos de robar-li l'alcaldia amb l'únic argument de "jo que us he fet per merèixer això", ara Joan Mercader ens sermoneja sobre com gastar el diner públic "de tots" i ho fa amb el fastigòs argument espanyolista del PP i Ciutadans sobre el pagament de la quota de l'AMI. 

Permeteu que apunti que és del tot lògic i natural que el consistori malgratenc aboni la quantitat que li toca, perquè una àmplia majoria del Ple va votar a favor d'integrar-se a l'AMI (Associació de Municipis per la Independència). Per tant, va quedar clar que el procés sobiranista és "d'interès comú municipal".

A més, emparant-nos en l'Estatut i la Llei de Régim Local -que no crec que Mercader discuteixi- l'Ajuntament té plena competència per decidir pagar la quota i per pagar-la. 

Salta a la vista que Mercader fa un descarat ús esbiaixat del bé comú i el diner públic "de tots". Primer, perquè la quota és un miserable percentatge del pressupost municipal, però a més, perquè Mercader oblida que l' Ajuntament és sobirà per adherir-se a l'AMI i també té ple dret per decidir pagar quotes anuals a l'associació. L'article 87.2 de l'Estatut del 2006 és molt clar quan recull que els municipis "tenen dret a associar-se i cooperar entre ells ...per complir tasques d'interès comú i que les lleis no poden limitar aquest dret ". 

La Llei de Régim Local diu que els municipis "tenen autonomia per defensar els interessos de la col·lectivitat  i tenen competències en àmbits com la participació ciutadana, l'autoorganització, la identitat i la representació locals." 

En aquest sentit no hi ha res més proper a la "identitat" que el procés sobiranista català que busca precisament donar identitat pròpia, nova i diferent, a la comunitat catalana.

Mercader també fa un ús esbiaixat de l'objectivitat i a la representativitat de l'AMI. Diu que no representa tothom. És curiós aquest argument, perquè quan es va aprovar la adhesió a l'AMI per majoria el PSC no va impugnar mai el procés associatiu. Però és que resulta que la postura que ens ha estat imposant Joan Mercader i la seva predecessora de girar l'esquena a l'AMI i  al procés tampoc representava a tothom. I resulta que aquestes qüestions, és a dir, quan hi han dues o més postures en democràcia es resolen votant i acceptant el que diu la majoria. Vet aquí!. Just el que ells mai han fet.     

Ara bé, en un únic punt puc estar d'acord amb el lament d' en Joan. No m'agrada malbaratar diner públic. Per tant, si al Joan li preocupa no malbaratar diner públic en allò que per ell és simple ideologia, llavors hauria de fer balanç detallat de tots les bestieses que el PSC i la seva predecessora a l'alcaldia ha arribat a fer al llarg dels anys per "pura ideologia" o simple "mala llet". 

Per netejar-se la consciència en Joan podria començar retornant els 6.000 euros que la Campoy es va gastar per registrar "Malgrat, desperta!" per pura vanitat i per afany de perjudicar a un adversari polític. Pot retornar els diners d'un viatge al Marroc que van fer una magnífica delegació de governants del PSC de Malgrat i que, a data d'avui, encara ningú no ens ha explicat el propòsit ni l'objectiu (i va costar una pasta!). Pot retornar també els diners malbaratats de les cartes que es van enviar per promoure un suposat "turisme militar" aprofitant l'avinentesa de la Chacón, o simplement retornar els diners que va costar una càmera que es va instal·lar a la sala de plens per pura ideologia clientelar i que mai, mai va servir per res (l'import més o menys crec que era equivalent a la quota de l'AMI)........

En fi, que no acabaria mai. Ho deixo aquí, perquè després m'agafen mania. Un cop més, és el tarannà de cadascú. Mentre ells parlen els altres anem per feina. Si tot el que pot criticar Mercader és la quota de l'AMI vol dir que anem bé. Seguim!    

EL PLE DEL CARTIPÀS SUPERA EL TRÀMIT

El Ple extraordinari del cartipàs a l'Ajuntament de Malgrat que es va celebrar aquest passat dijous va superar el tràmit i el nou equip de govern format per JxM, ERC, PDECAT i CUP comença a rodar amb força.

Els punts que es van portar a Ple van passar el tràmit sense massa sotracs. Es van aprovar les retribucions que trobareu a la web municipal. A destacar que amb una millor organització s'ha pogut reduir en 22.000 euros la despesa que suposa els sous dels regidors. En aquest punt només puc dir que des del nostre grup hem mantingut sempre un discurs basat en la coherència i el respecte vers la responsabilitat que suposa assumir una competències municipals. Potser per aquesta raó no vam ser interpel·lats pels grups de la oposició. 

També s'han introduït canvis com el dia de celebració de la Junta de Portaveus que ara es farà el mateix dia del Ple a les 13 hores per tal de intentar de dotar-la d'una major funcionalitat. Personalment, el balanç que puc fer fins ara de les Juntes de Portaveus ha estat molt pobre. Segons el Sr. Mercader ajudava a fixar l'ordre del dia dels plens, però no se m'acut cap exemple que permeti sostenir aquesta afirmació.

La Junta de Govern local es celebraran el dimarts i no els dijous i serà paritària, és a dir, hi haurà un equilibri entre els grups municipals representats. També és de lògica si tens en compte que hi ha un gran equilibri entre les forces polítiques que formen el nou govern.   

Finalment, es retornen atribucions al Ple, Això, juntament amb la derogació del Reglament Orgànic Municipal (ROM) aprovat sense consens suficient en aquest mandat permetrà que el Ple recuperi el caràcter de màxim òrgan de debat que li és propi i que mai hauria d'haver perdut. 

Serà una satisfacció personal que no us podeu ni imaginar fer possible la eliminació del esperpèntic rellotge que darrerament s'havia erigit en l'autèntic protagonista dels plens.    

UN NOU GOVERN PER MALGRAT

Diuen que després de la tempesta sempre arriba la calma, però en aquest cas no parlem de pluja. 

Per primera vegada a la història democràtica del nostre poble s'ha produït una moció de censura i un autèntic canvi al capdavant de l' Ajuntament de Malgrat. Un fet que, contra el criteri d'alguns, tot i ser extraordinari, no reflexa més que la normalitat democràtica que ha de regir un poble. Un canvi que ambiciona ser molt més que un relleu, i que té per objectiu demostrar que és possible una nova governança local.

La Moció que el grup municipal del PDECAT ha signat i recolzat és conseqüència del fracàs de l'anterior alcalde que ha estat incapaç de veure que no disposava d'una majoria, i no ha sapigut teixir les complicitats suficients per formar un govern estable, o assegurar-se com a mínim acords puntuals.

Des que van esclatar els primers rumors, i malgrat la legalitat de la moció i la legitimitat dels que l'hem signat, hem pogut llegir i escoltar un grapat de mitges veritats i versions interessades, sobretot per part del PSC de Malgrat i els seus partidaris, que val a dir, s'han revelat en molts casos com autèntics exaltats. Vagin aquestes línies per recordar a tots ells que la "moció de censura" és una peça fonamental del sistema democràtic. Estem en una democràcia representativa, on tenim un sistema d'elecció indirecte de l'alcalde/ssa, i on no regeix el principi de força majoritària. L'alcalde/ssa és escollit pels regidors/es que ha escollit prèviament el poble a unes eleccions municipals.

I, per què una moció de censura? Moltes raons podríem apuntar, però fonamentalment, perquè en aquests 18 mesos de mandat de Joan Mercader no hem vist més que indecisió, inoperància i paràlisi de projectes importants per Malgrat. Perquè dia rere dia hem constatat una manca de cultura democràtica insòlita en uns polítics tant joves educats en la democràcia. Perquè tot i oferir-nos a col·laborar per facilitar l'acció de govern han estat moltes les ocasions que s'ha menystingut el paper dels grups de l'oposició. Perquè no es té cap idea ni projecte global que planifiqui estratègies per determinar quin model de poble per Malgrat es vol. Només hem vist falta de determinació i improvisació. Ara a correcuita s'han fet grans anuncis de projectes que només són fum i que mai han explicat. On eren aquests projectes? on eren les respostes quan Ple darrera Ple hem formulat preguntes sense obtenir cap resposta?.

Certament, després de diferents episodis que s'han produït als darrers plens municipals el pacte s’ha precipitat. Però el que ha passat estava escrit des de feia temps que acabaria passant. Era obvi que en aquests darrers mesos s'ha esquerdat la confiança dipositada en Joan Mercader tant per part del soci de govern, que s'ha sentit arraconat, com de la resta de grups. Això ens portava directament a tenir “un govern dèbil i sense futur”. Per nosaltres l'acord assolit que comença a caminar era la única sortida. 

Aquest pacte permet deixar enrere partidismes rancis i egos polítics, i és una forma de crear una nova coalició que aposta per un nou model de governança, més democràtica, consensuada i transparent. Som conscients que la pluralitat mai és fàcil de gestionar i que per alguns és una debilitat, però per nosaltres precisament és en aquesta pluralitat on rau l'autèntica fortalesa del pacte. 

A la vegada, l'acord suposa superar rivalitats i antagonismes. En aquest sentit, puc assegurar que em sento personalment orgullosa de ser partícep d'aquesta nova etapa de confiança mútua entre tots. Sincerament, no entenc la sorpresa d'alguns davant una capacitat d'entesa tan àmplia. Des del punt de vista ideològic no és incoherent, perquè resulta evident que JxM estarà sempre més a prop de PDECAT que del PSC. Tenim punts que ens uneixen i, el més important, les dues formacions hem estat capaços de posar el comptador a zero per al bé de Malgrat. Hem entès que vivíem un moment excepcional i que calia prendre decisions. Ningú podrà dir mai que no vam saber estar a l'alçada de les circumstàncies. Per uns potser és un factor sorprenent, però no ho és per aquells que tenim el convenciment de que la política és diàleg, negociació i pactes, i que aquests són ingredients imprescindibles per la gestió del bé comú.   

Anirem desgranant els objectius i compromisos de l'acord que hem fet públic. Faig meves, nostres, les paraules de Gandhi "Tu, jo, nosaltres, vosaltres, tots junts podem ser el canvi que desitgem per veure un món millor". 

Que així sigui!.