I arriba un dia que el fill et fa 18 anys. De cop t'adones que s'ha fet gran. Amb aquesta franquesa que tenen avui els joves et deixa clar que la celebració familiar està bé, però que no et compliquis la vida, perquè ho vol celebrar amb els amics. Ja no cal fer cucanyes, ni pensar jocs infantils, ni muntar la piscina al pati per la mainada, ni fer entrepans de xocolata.
I tu que ets sa mare et recordes de la il·lusió d'aquell 27 de juliol de fa 18 anys, de les mans del seu pare agafant les teves amb amor, dels seus petons, d'aquell esforç, d'aquell caparró, aquells ulls grans i curiosos ben oberts per contemplar el món. Et venen imatges familiars d'aquell nen rialler de cabells rossos, carinyós, divertit, intel·ligent, entremaliat, el rei dels invents. El nen que volia ser mecànic de motos i obrir un taller amb l'Alex. Aquell nen que dormia amb el patinet i el seu gatet. De quan l'agafaves a coll rendit, li treies les sandalies per ficar-lo al llit i te'l quedaves mirant mentre dormia com un angelet.
Avui cantarem "per molts anys" i bufarem les espelmes. Ho farem contents, però amb nostàlgia. Pensaré amb les alegries i rialles que hem compartit aquests 18 anys. Pensaré també en la tristesa dels seus ulls, i en l'absència del pare. En la dolorosa experiència que ha viscut tant jove. I el miraré i desitjaré amb totes les forces que ho aprofiti, que assaboreixi cada minut de la vida, que passa massa depressa. Desitjaré que sigui el que vulgui ser, però que no deixi mai de tenir somnis. Desitjaré que aquest món es porti bé amb ell, perquè sempre serà el meu angelet de cabells rossos. La nineta dels ulls del seu pare. L'amor de la seva mare.
I tu que ets sa mare et recordes de la il·lusió d'aquell 27 de juliol de fa 18 anys, de les mans del seu pare agafant les teves amb amor, dels seus petons, d'aquell esforç, d'aquell caparró, aquells ulls grans i curiosos ben oberts per contemplar el món. Et venen imatges familiars d'aquell nen rialler de cabells rossos, carinyós, divertit, intel·ligent, entremaliat, el rei dels invents. El nen que volia ser mecànic de motos i obrir un taller amb l'Alex. Aquell nen que dormia amb el patinet i el seu gatet. De quan l'agafaves a coll rendit, li treies les sandalies per ficar-lo al llit i te'l quedaves mirant mentre dormia com un angelet.
Avui cantarem "per molts anys" i bufarem les espelmes. Ho farem contents, però amb nostàlgia. Pensaré amb les alegries i rialles que hem compartit aquests 18 anys. Pensaré també en la tristesa dels seus ulls, i en l'absència del pare. En la dolorosa experiència que ha viscut tant jove. I el miraré i desitjaré amb totes les forces que ho aprofiti, que assaboreixi cada minut de la vida, que passa massa depressa. Desitjaré que sigui el que vulgui ser, però que no deixi mai de tenir somnis. Desitjaré que aquest món es porti bé amb ell, perquè sempre serà el meu angelet de cabells rossos. La nineta dels ulls del seu pare. L'amor de la seva mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada