El proper 20, 21 i 22 de juliol els malgratencs estem convidats a participar en una consulta popular sobre el desenvolupament del sector PP7 del nostre municipi. Entre tots decidirem si fem un pas endavant en el desenvolupament urbanístic de Malgrat per tal de poder generar les condicions per atraure activitat econòmica a la nostra vila.
El que es proposa és clar, però penso que cal explicar-ho bé. D'entrada no s'està proposant un creixement desorbitat com alguns apunten, ni estem en perill de deixar de ser poble. Un poble és el que els seus habitants volen ser, i això ni un Decathlon, ni un AKI ho poden impedir. En aquest sentit sóc crítica en com s'està portant el debat, perquè s'han barrejat arguments que són estrictament ideològics. D'entrada una àrea comercial no ha de ser nociva pel petit comerç (o no és nociu si la implanten al poble del costat?), i pel que fa als llocs de treball que es poden crear també escolto molta demagògia, perquè no es pot acusar a les grans empreses de crear només llocs de treballs precaris i menys quan bona part de la nostra població activa treballa en el sector turístic amb sous més aviat baixos i contractes estacionals. D'altra banda, l'atur és una opció millor?. Francament, en aquest debat és molt fàcil acabar fent afirmacions sense cap base i convindria tocar de peus a terra.
Aquí parlem d'un sector en el que ja s'ha previst uns usos de comerç i habitatge. El que es proposa ara és repartir d'una forma diferent aquests usos de manera que facin viable el sector. Menteix qui afirma que serà un creixement i no tindrem serveis. Aquest era l'argument que jo mateixa defensava davant la proposta de l'ARE, però perquè aquella proposta incrementava sense cap estudi la construcció d'habitatge. Aquí partim de la proposta del POUM que va ser àmpliament consensuada (només ERC hi va votar en contra) i aquella proposta estava avalada per estudis econòmics. A més, ara es proposa precisament reduir l'habitatge -cosa que veiem molt més realista en aquests moments passant de 361 a 260.
Però a més la proposta preveu la construcció de nous accessos al municipi des de la N-II que permetran oferir una nova centralitat de Malgrat a través d'una nova rotonda i enllaços al nucli de la població.
La proposta ofereix a més la posibilitat de disposar d'habitatge públic de lloguer per joves. Una oferta que ara no tenim i que impedeix atendre necessitats dels joves del municipi.
En definitiva, la proposta presenta una sèrie d'oportunitats i també amenaces. Cal posar tota la informació a disposició de la gent perquè pugui formar-se un criteri. I el problema serà aquest precisament. La postura radical d'uns i l'abandó dels altres fan que traslladar la proposta amb tot el seu contingut a la ciutadania sigui complicat. Serà suficient per tal que la ciutadania s'impliqui? La mobilització és bàsica perquè el resultat sigui un autèntic mandat veïnal –per molt que es digui, una participació de mínims no permetrà conèixer la opinió dels malgratencs. En aquest sentit és obvi que els partidaris del NO acostumen a estar molt més mobilitzats i predisposats a votar, perquè generalment també pertanyen a grups que han fet bandera de la participació ciutadana. Crec que aquest element pot fer decantar la balança, sobretot davant l'abandó del PSC d'un projecte que pretenia presentar com a seu i que ara tot apunta que prefereix s'ubiqui a un municipi governat pels seus.
Els grups que hem apostat pel SÍ per responsabilitat haurem de pencar aquesta darrera setmana si no volem que Malgrat perdi de nou el tren del futur. Intentaré aportar el meu granet de sorra desgranant els propers dies la proposta i parlant de les amenaces i les oportunitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada